Costabona i Roc Colom, la clàssica raquetada del Pirineu Oriental.

Descripció de la ruta.

L'ultima sortida que vaig fer al Puig del Coma d'Or hem va fer pensar que seria bo tornar a repetir excursions clàssiques del Pirineu que ja havia fet fa temps i que no tenia documentades al bloc, en són moltes i potser fer-les totes no serà possible, però si que podria intentar fer les més importants.

Una d'aquestes excursions es la pujada al Roc Colom i al Costabona, situats a prop de l'estació d'esquí de Vallter 2000 i de molt fàcil accés. Són uns cims molt visitats, tant a l'estiu com a l'hivern, ja que el terreny on son situats es molt suau i de pocs desnivells, el que fa que siguin uns cims ideals per fer raquetes de neu, o per iniciar-se a  la muntanya hivernal.

La ruta comença a l'últim pàrquing de Vallter 2000, hem d'anar  a buscar la pujada a la Collada de Mentet, que comença just al darrere de les edificacions. Podem pujar fins a la Collada de Mentet o, com vaig fer jo, quan portem una estona per aquest camí, tenim a la dreta, el desviament a la Collada de Meners. Un cop aquesta collada podem anar directes al Roc Colom o, pujar a uns petits cims que segueixen el cordal, són petites ondulacions del mateix cordal però, amb la suficient entitat, per ser considerats com a cims.

Jo vaig fer servir aquesta segona opció i, pujant als cims de la Coma Ermada, La Llosa i Roques Blanques, vair ajuntar-me amb l'altra opció a la Portella de Callau. Un cop allà vaig encarar la pujada al Roc Colom primer i al Costabona després. A tots els cims el panorama que tenim es molt semblant. tením el Ripollès al sud, el Canigó i la Vall del Tec (Vallespir) al nord, el Mediterrani amb la Plana del Rosselló o l'Alt Empordà a l'est, i l'impressionant Circ d'Ulldeter a l'oest.

Per tornar volia donar la volta per Les Esquerdes de Rojà, però la neu pols que vaig trobar gran part del dia va fe que m`ho penses, ja que, tot i portar les raquetes, m'enfonsava bastant, i si feia aquesta volta, allargaria el recorregut uns 3/4 quilòmetres, per tant vaig decidir girar cua i tornar pel mateix camí. Tornant pel mateix camí, un cop pujat el Roc Colom, no es necessari pujar als altres cims, es pot seguir pel seu vessant nord fins a la Portella de Mentet o a la de Meners.

Foto al cim del Costabona.

Dates tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil de la ruta, tot i que sembla un autentic trenca-cames com el terreny es molt suau la ruta es fa bé, sense complicacions. El track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Estació d'esquí de Vallter 2000, com arribar.
• Dificultat: Moderada. Si fos pel tipus de terreny, la catalogaria com a fàcil però ho faig com a moderada més que res per la distància i el desnivell acumulat.
• Material necessari: Es una ruta d'hivern, tot i que es fàcil, el material per l'època no pot faltar, les raquetes ens seran molt útils i, el més segur, que crampons i piolet només els portem a la motxilla però sempre s'han de portar. Casc (jo sempre el porto) i roba d'abrigar, més els sempre indispensables, mapa, brúixola i Gps.
• Track: El podeu baixar d'aquí.
• Alçada mínima. 2150 metres a l'últim pàrquing de Vallter 2000.
• Alçada màxima: 2506 metres al Cim del Roc Colom.
• Desnivell positiu acumulat: 1049 metres.
• Distancia: 15,8 quilòmetres. 
• Ruta circular: No, completament lineal, tot i que a l'anada es desvia un xic per pujar uns cims secundaris, que si es vol, es poden evitar.
• Ruta per gossos: Si, cap problema.
• Si voleu veure les fotos, amb els comentaris escrits amb castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Arribo al pàrquing de Vallter amb les primeres llums del dia.

Estic sol, només els treballadors de l'estació d'esquí hem fan companyia. Mentre preparo la motxilla ells deixen les pistes a punt, ben aviat això estarà ple de gent.

El camí a la Portella de Mentet comença just darrera les edificacions.

A las partes baixes hi trobem un bon toll de neu pols, per sort aquest tram la traça es molt marcada, als cims, el vent a fet de les seves, i trobaré menys neu i molt ventejada. 

A poc a poc la llum del dia comença a guanyar protagonisme i, al desviament a la Portella de Meners, ja tinc bones vistes.

Però un xic més amunt l'espectacle de llum es encisador.

Arribant al Pla de la Coma Ermada, pas previ a la Portella de Meners.

Portella de Meners, al fons el primer cim d'avui, el Puig de la Coma Ermada.

Ara ja nomes es deixar-te anar per grans plans nevats i d'anar superant els petits cims que es van trobant. Tot i que si no volem pujar-los, els podem evitar i anar directes al Roc Colom.

Camí del Puig de la Coma Ermada.

Si mirem al darrere veiem el Circ d'Ulldeter al complert.

Cim de la Coma Ermada.

Per terreny molt fàcil arribem al següent cim, el Puig de la Llosa.

Mirant al sud veiem que el Ripollès està ben carregat de neu. A la dreta el cordal que puja al Balandrau.

I quasi al moment el següent cim, el Roques Blanques.

Des del Roques Blanques, veiem el Roc Colom i el Costabona, cims principals del dia.

I si ampliem l'imatge veiem el Canigó.

Una nova mirada cap a la comarca del Ripollès.

Ara toca baixar a la Portella del Callau per encarar la pujada al Roc Colom.

Portella del Callau.

A la Portella veiem la sortida, a la dreta, de les canals del Circ de Concros.

I pujant cap al Roc Colom veig Montserrat, la muntanya màgica.

Roc Colom, a la dreta el Costabona, a l'esquerra el Canigó.

I al darrere els cims de Vallter, Pics de la Dona, Bacivers, Bastiments i els Gra de Fajol, pujats també a l'estiu, destaquen per sobre dels demés.

Ara toca el Costabona, fins a la meitat trobaré neu  molt tova i ventejada, després la neu quasi desapareix, el vent a fet molta feina. 

Ara tinc que treure'm les raquetes, són inútils amb tan poca neu.

Últims metres al cim.

Cim del Costabona.

Nova mirada al sud.

I al darrere, primer el Ric Colom i, al fons, els cims de Vallter.

El Canigó, pujat fa molts anys, potser és hora de tornar e incloure'l al bloc.

Les Esquerdes de Rojà. L'idea principal era tornar donant la volta per les Esquerdes, però la neu pols que he trobat han fet replantejar, sobre tot per la Neila, a trams ho passava malament, enfonsada a la neu. Si dono aquesta volta li afegiria uns 4/5 quilometres a la ruta, i si segueixo trobant aquesta neu seria molt dur.

Foto de cim.

El dolent de tornar pel mateix lloc és que he de tornar a pujar al Roc Colom, els altres cims són evitables.

Bé, així ho he decidit, doncs haurem de fer-ho.

De tornada torno a posar-me les raquetes arribant al Roc Colom.

Fins aquí no he vist a ningú en tot el dia, a partir d'ara serà difícil estar sol. Aprofito això per fer-me una foto al cim, que abans no la he fet.

Portella del Callau, ara deixo el cordal que he seguit aquest matí, segueixo recte, no té pèrdua, només seguir a la gent.

El Roc Colom i el Costabona ja queden lluny.

Aquest tram és molt monòton, i ja es fa pesat.

Acostant-me a la Collada de Meners.

Pero tancar el reportatge una foto del Circ d'Ulldeter amb una llum molt diferent a la d'aquest matí.

Excursió que, tot que d'una distancia considerable, és fàcil i sense complicacions però que, tractant-se d'una de les grans clàssiques del Pirineu Oriental català, no podem deixar de fer.