Montsent de Pallars i Montorroio, clàssics però solitaris.

Descripció del recorregut.

El Montsent de Pallars és un cim situat a cavall del Pallars Jussa i del Pallars Sobirà. Es un dels cims que delimiten la Vall Fosca per una banda i el Parc Nacional d'Aiguestortes de l'altre,  a més, gràcies a la seva alçada, 2883 metres i, sobretot, a la seva privilegiada situació al sud del Pirineu axial, és un magnific mirador del Pirineu central.

Per accedir al cim tenim diferents opcions, totes elles bastants fàcils, el que fa que sigui un cim bastant visitat tot l'any. Les dues rutes més habituals per pujar-lo surten del Coll del Triador, on s'arriba per una pista que surt de Llesui, i segueix la llarga carena sud del cim.

La segona ruta, i la que vaig fer jo, és la que surt de la Presa de Sallente i puja per la Canal del Pigolo, fins al desviament de l'antic trenet que es va fer servir per fer totes les obre hidràuliques de l'estany Gento.

Fins aquest desviament el camí és ben marcat i fressat, a partir d'aquí, ja no trobem un camí clar, ni tampoc gaires fitades, i és curios, ja que i puja molta gent per aquí, tot i que avui, de moment vaig sol. Per seguir pujant, almenys en aquest primer tram, hem de seguir al costat del torrent i, un cop superada una primera pala, gira a la dreta i, ara si, seguir una clara línia de fitades que ens acompanyaran fins al cim.

A dalt un panorama superb, destaquen, per sobre de tota la resta de cims, els cims del Peguera i Subenuix, a més del massís de Les Maladetas i dels Besiberris.

Per baixar, no tornaré per on he pujat, sinó que aniré cap a la Collada d'Entremonts i el cim del Montorroio seguint tot el cordal que els uneix. Un cordal fàcil, tret d'una petita grimpada als anomenats Crestells del Montorroio, que a mi s'hem va complicar un xic a l'haver d'ajudar a la meva gossa, al final, com no ho vaig veure clar, i com portava els crampons, vaig anar per la dreta dels Crestells i fent servir els ferros, superar una petita, però inclinada pala nevada, per tornar a sortir al cordal, un cop superats els Crestells del Montorroio, d'aquí al cim és un passeig.

A dalt el panorama es similar que el que teníem al Montsent de Pallars, a més de veure la estètica cara nord del mateix Montsent, o veure treure el nas, al costat del Mainera, de les dues puntes dels Encantats.

Per acabar d'arrodonir la ruta acabaré baixant per la Collada de la Coma d'Espós i, en lloc d'anar a buscar, directament, la Canal del Pigolo des d'aquesta collada, aniré resseguint el torrent, i passant al costat de les diferents Basses de la Coma d'Espós fins a sortir a l'estany Gento, i tornar a la Presa de Sallente pel camí del Trenet i la Canal del Pigolo.

He de dir que la baixada per aquestes basses es fa sense camí, i només trobarem escadussera fitada, però, com sempre tenim les basses a la vista, no tindrem dificultats per baixar.

Foto al cim del Montsent de Pallars.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Pàrquing de la Presa de Sallente, com arribar.
• Dificultat: Moderada, terreny fàcil, però camins poc marcats.
• Track: El podeu baixar d'aquí.
• Alçada mínima: 1778 metres al punt de sortida.
• Alçada màxima: 2883 metres al Montsent de Pallars, tot i que el GPS marca 10 metres menys.
• Desnivell positiu acumulat: 1426 metres.
• Distància total: 14 quilòmetres.
• Ruta circular: si, quasi per complet.
• Ruta per gossos: Si, cap problema. A l'estiu hem de portar aigua pels nostres amics, fins a les basses tenim pocs punts on puguin refrescar-se.
• Poeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Inici de la Canal del Pigolo, a la presa de Sallente.

Es guanya alçada ràpidament.

Les continues llaçades de la Canal del Pigolo.

Comencen a veure's els cims que envolten Sallente.

Font del Pigolo.

La ruta cap a l'estany Gento segueix l'antiga via del tren, per aquí tornaré.

La continuació de la Canal del Pigolo, la ruta segueix pel costat del torrent, fins a superar la primera pala que es veu a la imatge.

Neila, tota una experta a trobar fitades, i aquest tram se'n veuen molt poques.

Superant aquesta primera pala.

Un cop superada la ruta gira a la dreta, aquest roc al mig ens pot servir d'orientació.

I comença a pujar decididament, i ara si, amb una línia de fitades més clara a seguir.

Saburó, Peguera, Tort, Vidal, Dellui, etc, tots els cims que envolten la Vall Fosca ja són a la vista. Pels prats que és veuen al mig es per on baixaré cap a l'estany Gento. A sobre aquests prats destaquen els cims dels Pics Tort i dels Vidal, pujats fa un temps.

Començo a trepitjat neu.

Un tram més pla, al mig de la imatge el cim del Montsent de Pallars.

Per la dreta de la foto és per on va el camí de pujada.

Si seguim rectes, anem a la collada d'Entremonts i al cim del Montsent.

Però  jo segueixo la ruta que supera aquesta costeruda pala.

Trepitjant neu, amb molt bones condicions.

Al fons el Coll del Triador, per on puja la ruta que segueix la carena sud del Montsent de Pallars.

Ja tinc al cim a tocar.

Peguera, Subenuix, Gran Tuc de Colomers, Besiberris, Maladetas, Posets, només per anomenar els més importants.

El Peguera, pujat fa molts anys, però no documentat al bloc, hauré de tornar per fer-ho, s'ho mereix.

 Subenuix.

Maladetas.

El sector Vall Fosca, amb els estanys que l'envolten ben plens i, alguns, encara amb una mica de gel.

  

Besiberris, Maladetas, Posets.

 Foto de cim.

Segueixo camí, passant primer per la Punta Nord, d'on es veu tot el cordal fins al Montorroio.

La mateixa foto anterior, al mig es veuen els Crestells del Montoroio, únic punt on es fan servir les mans. Es poden superar fent una grimpada, anant per l'esquerra (es perd molta alçada), o anant per la dreta, per on es veu la pala nevada. Porto els crampons, però em fa mandra posar-me'ls. Intento pasSar per la grimpada, però només començar he d'ajudar a la Neila i no ho acabo de veure clar, pel que acabo baixant a la pala nevada i posar-me els crampons per superar-la.

Però de moment he de baixar a la Collada d'Entremonts, després superar la petita cota del mig de la foto, i anar fins als Crestells del Montoroio.

Un cop fet el "cabra" intentant superar els Crestells per la grimpada baixo a la pala nevada i em poso els crampons, que per això anaven a la motxilla, per si de cas eren necessaris.

Un cop superada ja només és caminar fins al cim del Montorroio.

Montorroio.

Mirant cap al camí de baixada, destaca l'esvelta figura del gegant d'aquestes contrades, el Peguera.

Per la collada que separa el Mainera i la Roca Entrevesada es veuen.............. els Encantats ¿?.

Montsent de Pallars, i tot el Pirineu central al nostre abast.

Maladetas-Besiberris-Posets.

Russells, Tempestades, Margalida, Aneto, Coronas, Maladeta.

Foto de cim.

Si, si, el sector de la Pica d'Estats també es ben visible.

Certascan, Sotllo, Verdaguer, Pica d'Estats, Punta Gabarró, Rodo de Canalbona, Baborte, Monteixo, etc, etc.

Montsent de Pallars, i tota la baixada directa a la Canal del Pigolo, si no és vol donar la volta pel Montorroio.

El panorama cap als grans cims és molt similar al que tenia al cim del Montsent de Pallars.

Es hora de baixar, primer per aquesta pedrera, per anar cap a la dreta i superar una cota secundària.

Al fons el Montsent, al mig el Montorroio, i tot el camí fet fins ara.

Ara toca superar aquesta cota secundària.

Per desprès, baixar  a la Collada de la Coma d'Espòs.

Mirant cap als estanys i la Coma de Mainera.

I ara cap a la Coma d'Espòs, es veuen totes les bases per les que passaré fins a arribar a l'estany Gento, al mig de la imatge.

Collada de la Coma d'Espòs.

I ara cap a la Coma d'Espòs, seguin el petit torrent que es va forma'n a mesura que baixo. No es veu cap camí clar, alguna fitada escadussera, i prou. Si anem cap a l'esquerra, allunant-nos del torrent, acabaríem a la Canal del Pigolo.

Però jo vull passar per totes les bases de la Coma d'Espòs, aquí les dues primeres.

Segueixo la sortida d'aigües i ja veig la següent.

                          Per aquí he baixat, també es pot fer per uns prats més a la dreta de la foto.

Ja sóc a la 3ª bassa, es veu quasi tot el camí de baixada des de la Collada de la Coma d'Espòs. Aquí faig la parada llarga, es respira tranquil·litat i, com quasi sempre a les meves últimes sortides, acabo fent la becaina.

Un cop ben descansat segueixo baixant, sempre seguint el torrent, tot i que trec el cap pel petit coll que es veu a la imatge, d'allà tinc una bona visió de l'estany Gento.

Ara el torrent s'encaixa un xic.

Però ràpidament es torna a obrir, i ja es veu la 4ª, i ultima bassa de la Coma d'Espòs.

Pics de Mairola i Dellui, algun dia els haure de pujar.

De la bassa a l'estany Gento trobo un camí més marcat.

Arribo al camí del trenet de les obres hidràuliques, ara l'he de seguir cap a la Canal del Pigolo.

Passant pels diferents túnels pels que va el camí.

Antigues, i derruïdes, edificacions, em diuen que ja sóc a prop de la Canal del Pigolo.

Ara només he de desfer el camí pel que he pujat aquest matí.

Per arribar a l'aparcament de la presa de Sallente.

Feia molt de temps que volia pujar al Montsent de Pallars, però sempre ho anava deixant, i no entenc per què, ja que m'ha demostrat el que ja havia llegit molts cops, i és que és una muntanya magnifica, amb unes vistes impressionants, i que val la pena visitar-la. A més, tot i la seva fama de molt visitada l'he gaudit en la més absoluta soledat, tota per a mi, i això es tot un plaer, que jo li dono molta importancia, doncs sempre busco aquests moments que em permeten gaudir plenament de la pau i la tranquil·litat  que es respira a alta muntanya.