Descripció del recorregut.
Cada cert temps un grup d'amics de diferents punts de la geografia catalana intentem veure'ns per fer alguna cosa plegats, ja hem fet unes quantes sortides, al Montsant, Montseny, Montserrat, Serra de Milany.
La majoria de nosaltres ens vam conèixer a través de la web de muntanya de Mendiak, després va seguir, i ampliar, a través del Facebook, dins de la pàgina Camins i Senders, creada per una persona del grup, i ara seguim en contacte permanent amb un els típics grups de Wassap. Tot i que som bastants dins del grup, pocs són els cops que podem quedar tots, sempre falta gent, és molt difícil trobar un dia que a tots ens vagi bé.
Aquesta vegada anirem a la Serra de Cardó, un indret desconegut per a mi, ja que no he anat mai per aquelles contrades. Però això no serà cap inconvenient, perquè tres dels integrants de la sortida son bons coneixedors de la serra, l'Eulogio, el Carles i, sobretot, en Jose Luis, un sherpa de luxe, ja que es membre del Centre Excursionista La Picossa, que estan fent una gran tasca de manteniment i recuperació de tots els camins i corriols que recorrent la Serra de Cardó.
La ruta, que en part segueix el recorregut de les 14 ermites de la Serra de Cardo, comença a la mateixa porta del Balneari i remunta el barranc de Sant Roc, visitant Sant Elies, Sant Roc i Santa Agnès, per després pujar cap a la Cova Lluminosa i la Roca Foradada, d'aquest últim indret baixa una mica cap a un curiós pla anomenat la Cassola del Diable, i torna a pujar cap als Martells, per seguir, en un llarg flanqueig, cap a assolir el cim principal de la Serra de Cardo, la Creu de Santos.
Un cop assolit el cim la ruta baixa cap al Balneari pel camí principal, passant per diferents fonts, fins a sortir a la pista forestal que puja des del Balneari. Poc després deixa la pista i remunta, per un ben definit corriol. cap a l'ermita de Sant Onofre i, la que és, segons els nostres guies d'avuí, la joia de la corona d'aquestes contrades, Sant Simeó l'Estilista, més coneguda com a l'ermita de la Columna.
Un cop visitada ja només ens queda una curta baixada per arribar al cotxe i acabar la ruta com es mereix una trobada d'amics, al voltant d'una bona taula.
Cova La Lluminosa (foto d'en Carles).
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.
Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.
- Punt de sortida: Balneari de Cardo, on s'arriba per una estreta carretera que surt del poble de Rasquera, com arribar.
- Dificultat: moderada, més que res perquè es troben moltes cruïlles que no estan senyalitzades, el GPS ens será de molta ajuda.
- Material necessari: no és una ruta difícil, per tant amb un calçat adequat i impermeable anem sobrats, això si, no poden faltar els indispensables: mapa, brúixola i GPS.
- Track: el podeu trobar aquí.
- Alçada mínima: 490 metres al inici de la ruta.
- Alçada màxima: 942 metres a la Creu de Santos.
- Distància total: 10,8 quilòmetres.
- Ruta circular: SI, completament.
- Ruta per gossos: Si, cap problema, només dir que trobarem poca aigua pel camí.
- Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Del final de la carretera anem un petit tram cap en darrere, passem al costat d'una pista forestal, que es per on tornarem, i a la primera corba de la carretera tenim l'ermita (runes) de Sant Elies, al costat comença un corriol que remunta el barranc de Sant Roc.
Passem per la Font de Sant Josep.
Passem una cruïlla, desprès tornarem aquí, i arribem a Sant Roc.
Font de Sant Roc.
Sant Roc.
Tornem al darrere i remuntem per un corriol recentment recuperat, cap a l'ermita de Santa Agnès.
Amb boniques vistes cap al Balneari de Cardo.
Santa Agnès.
Panoràmica des de Santa Agnès, amb el Carles i el Jose Luis identificant tot el que es veu, són dos autèntiques enciclopèdies d'aquestes contrades.
Deixem Santa Agnès pel corriol que puja cap a La Lluminosa.
L'Angel Custodi ??????.
Els companys pujant cap a la Cova Lluminosa.
La Lluminosa, cova oberta que s'ha convertit en pas natural cap als dos vessants de la Serra.
La Lluminosa des de dalt.
Foto de grup (foto d'en Carles).
Vistes des de la sortida de la Lluminosa.
Seguim ruta i, ben aviat, arribem a La Foradada.
Pugem per veure-la de prop.
La Foradada,
Arribem a la Cassola del Diable, curiòs pla situat entre La Foradada, els Martells, l'Escaleta i el Portell del Bou.
Deixem el camí principal per pujar per una drecera que, segons ens explica en Jose Luis, vita haver de fer el Camí dels Martells d'anada i tornada, pugem per la drecera i després baixarem pel corriol normal.
Es un tram sense camí marcat, només alguna fitada ens marca la direcció correcta.
Sortim als Martells.
Els Martells.
Un indret que dona molt de joc per la fotografia.
Tornem al camí principal.
Ara anem cap a la Creu de Santos.
Primer sortim a una cota secundària per sobre de Els Revolcadors i el Povet de Xaquera, el Pla de Burgar i, al fons, les Serres de Mestral.
El que ens queda fins a la Creu de Santos.
Anem per feina.
Bonic pas entre rocs.
Vist des de dalt.
Sortim al camí que puja directament des del Balneari, l'agafem i arribem al Portell de Xàquera, al fons els Ports de Beseit.
Del Portell al cim son cinc minuts.
Foto de cim, falta el Jose Luis, que ens espera a la cruïlla de camins.
Els companys a l'avant cim.
El cim principal, al fons Els Ports.
Baixem i ens retrobem amb el Jose Luis a la Font de l'Oliver.
A una clariana veiem el Balneari i la part de la Serra on estan situades La Lluminosa i La Foradada.
Font de l'Argigalar.
Seguim ruta, sortim a la pista principal, que seguim uns minuts, direcció al balneari, per després deixar-la per un corriol que puja a Sant Onofre.
Vistes del Balneari des de Sant Onofre.
Seguim ruta i arribem a una nova cruïlla, ara anem a l'ermita de la Columna, segons ens explica en Jose Luis, "la joia de la corona" d'aquestes contrades.
Ermita de Sant Simeó l'Estilita, o de la Columna.
Admirant el panorama des del patí de l'ermita.
Seguim la baixada cap al Balneari, ja molt proper, però abans d'arribar tenim aquesta magnífica visió de l'ermita de la Columna, una magnifica manera de donar per tancada la sortida.
Be, per tancada no, que are toca la celebració.
No podia faltar, el licor que va donar nom al grup, al Bicolor Team. Ara si, ara ja puc dir que s'ha acabat, salutacions bicoleras a tothom.
Bona ruta, millor companyia, una manera immillorable de conèixer la Serra de Cardo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada