Colors de tardor, Serra del Corb.

Descripció del Recorregut.

Un dels indrets més bonics de Catalunya per gaudir de la tardor, i dels seus espectaculars colors, es la Garrotxa, a més, també és una de les comarques on més aguantan aquests colors. Per tant, quasi cada any dono per acabada la temporada de sortides de tardor per aquestes contrades, està convertint-se en tot un clàssic de les meves escapades tardorenques.

Aquesta vegada he anat a conèixer la Serra del Corb, a les mateixes portes de la capital de la Garrotxa, Olot, de la que es pot gaudir unes boniques vistes des de qualsevol dels dos cims de la ruta, el Roca Lladre i el Puig Rodó.

La ruta no té grans secrets, és la clàssica ruta de les Ermites del Corb, amb alguna petita variant per fer-la un xic més completa.

Es comença a caminar a les piscines municipals de Les Preses, al costat d'aquestes comença el GR 2, en la seva etapa de Santa Pau a Les Comelles, ven aviat, m'endinso a fagedes que hem fan gaudir de bon començament. Absolutament embadalit vaig passant pels diferents punts importants del recorregut, el Volcà del Racó, Sant Miquel del Corb, la casa pairal de l'Antiga i el punt és emblemàtic d'aquestes contrades, l'Ermita de Sant Martí del Corb, situada a una idíl·lica raconada.

Poc després deixo el GR i començo el tram més dur i feixuc del dia, la Pujada d'en Camps però, com sempre vaig envoltant d'un boc encisador, i pujo sense cap problema, omplin les retines de tardor. A dalt, al collet, deixo la ruta de les ermites del Corb per anar, fent una petita circular, al cim del Roca Lladre i a la mateixa Cova Lladre per tornar a aquí seguir la ruta de les ermites. Vaig seguint la carena de la Serra del Corb, ara per un vessant o per l'altre fins a arribar a un punt on deixo el camí principal per agafar un corriol que surt a mà dreta que em porta fins a la base del Puig Rodó.

Pujo al cim des del qual puc gaudir d'un bon panorama del Pirineu Oriental i, per sobre de tot, de la plana olotina, amb la capital i la Fageda d'en Jordà com a protagonistas. 

De tornada al coll, deixo el camí principal, que baixa de manera directa a l'Àrea Recreativa de Xenacs, per agafar un corriol, marcat com a sender botànic, i que hem porta fins a la part baixa de l'Àrea, per a després pujar-hi per un pas equipat amb una cadena "quitamiedos" (molt fàcil). 

A l'Àrea Recreativa comença el Camí dels Barrincoles, que és per on tornaré a Les Preses, passant primer per alguna bonica Masia, com la de Can Talaia.

Sant Martí del Corb, sens dubte el punt més visitat d'aquestes contrades.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

 Perfil del recorregut, el track esta al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Carrer Camp del Prat, al costat de la piscina municipal de Les Preses, com arribar.
• Dificultat: Moderada, és una ruta de distància i desnivell assequibles per tothom, només estar atents a les moltes cruïlles que hi podem trobar.
• Material necessari: calçat i roba adequada a una ruta de mitja muntanya.
• Track: El podeu baixar d'aquí.
• Alçada mínima: 470 metres a Les Preses, punt de sortida.
• Alçada màxima: 905 metres a Roca Lladre.
• Distància: 12,7 quilòmetres.
• Ruta circular: Si, completament circular.
• Ruta per gossos: Si, cap problema.
• Podeu veure les fotos al meu àlbum de fotos del Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Surto del pàrquing del costat de la piscina municipal, només passar la mateixa surt una pista, encimentada, a mà dreta, l'agafo i pocs metres després tenim el desviament, també a mà dreta, és un corriol ben fressat i marcat com GR.

Ben aviat hem trobo envoltat de faigs.

On la tardor ja es ben visible.

Tot un plaer caminar per aquests camins.

Arribo al crater del Volcà del Racó, avui un camp de conreu, al fons està la Masia del Racó. Jo li vaig donar la volta al crater, i vaig seguir per un camí, a la dreta de la imatge, que porta a la Masia, no es necessari, del fons podem anar directament a la Masia, que és per on segueix el GR.

Alguns han matinat més que jo.

Li dono la volta al crater, el panorama, i la llum, millora, al fons la Serra de Llancers, el Puigsacalm, la Serra de Bellmunt i la de Santa Magdalena/Milany.

Boirines matinals a la plana de Sant Miquel del Corb (al davant) i a la d'Olot, fagedes i volcans a dojo.

Deixo la Masia del Racó i segueixo pel GR, envoltat de fagedes. 

Colors.......

.........colors......

.........i més colors.

Arribo a Sant Miquel del Corb.

Interior de l'ermita.

Segueixo la ruta, ara per pista forestal.

Passant per la Masia de l'Antiga.

I arribo a un dels punts més visitat d'aquestes contrades, l'ermita de Sant Martí del Corb, situada a una idíl·lica raconada, envoltada de faigs.

Interior.

Ara s'ha de fer el tram més dur, i en el que s'ha d'estar més atent a seguir el camí. S'ha de deixar el camí principal que he seguit fins aquí, i agafar un, menys marcat (alguna fitada), primer per una pista forestal abandonada, i després per un corriol, que puja d'una manera decidida, el Pujant d'en Camps.

El primer tram de pista abandonada.

I ara tot amunt, pujada feixuga, que em fa suar de valent.

Això si, és un tram preciós.

Arribant al collet del Pujant d'en Camps, aquí deixo la ruta de les ermites del Corb, i segueixo per un petit corriol, a l'esquerra. Faré una petita circular per pujar a la Roca Lladre i visitar la Cova de Roca Lladre, per després tornar aquí.

Abans d'arribar a Roca Lladre tinc una magnífica visió de la Fageda d'en Jordà, Olot, i el Pirineu Oriental al fons.

Fageda d'en Jordá i Olot.

Roca Lladre.

Baixo per l'altre vessant fins al Pas d'en Vidal, allà agafo un corriol a la dreta, m'ha de portar de tornada al Pujant d'en Camps, passant per Cova Lladre.

Desdibuixat camí el que segueixo ara.

El canvi d'orientació també fa canviar el color del bosc.

Desviament a Cova Roca Lladre, s'ha de perdre uns metres, per després tornar aquí.

Entrada a la cova.

L'entrada des de l'interior, no és molt gran, però i poden estar vàries persones.

Torno a pujar al camí i, poc després, arribo, novament, al collet del Pujant d'en Camps.

Camí bastant planer.

Amb alguna bonica raconada.

Però, en general, amb un interessant canvi de vegetació.

En arribar aquí veig que m'he passat de llarg el desviament, per sort són pocs metres, poso la foto com explicació per si a alguna persona li passa el mateix, ho tingui present. Tot i que, si seguim per aquest camí, també es pot anar fins a l'àrea recreativa de Xenacs.

El desviament que he d'agafar, i no havia vist.

Un altre avenç, no recordo el nom.

Font dels Cingles.

Torno a endinsar-me a una bonica fageda.

Arribant al Puig Rodo, un mirador de primera categoria. Per pujar-hi m'he de desviar un xic del camí.

Puig Rodo.

Plana d'Olot, amb el Pirineu Oriental al fons, del Canigó al Puigmal, passant pel Costabona i el Bastiments.

Puigsacalm, i serres de Curull, Bellmunt i Santa Magdalena.

Fageda d'en Jorda.

Una ultima fotografia mirant cap  a l'alta Garrotxa, amb el Comanegra i el Bassegoda destacant sobre la resta de cims, al fons el Canigó.

Torno al camí i decideixo variar un xic la ruta, en lloc de baixar directament a l'Àrea de Xenacs (recte), giraré a la dreta per baixar per un camí diferent, senyalitzat com a botànic.

No conec la baixada principal, però aquesta es idíl·lica.

Contrallums.

Torno a omplir-me de colors de tardor.

Clot de les Gripes.

Estic al costat de l'Àrea de Xenacs, pero segueixo baixant pel sender botànic.

No sortiria d'aquests indrets, tinc debilitat per les fagedes.

Un cop acabat el camí botànic podem pujar pel mateix camí o fer-ho per aquest petit pas equipat, jo vaig per aquí.

Surto a prop del Mirador de Xenacs,

Área recreativa de Xenacs.

De la mateixa àrea surt el camí de les Barrincoles, que és per on tornaré a Les Preses.

Camí molt marcat.

Al final de la baixada per les Barrincoles surto a Can Talaia.

I entro a Les Preses tancant el cercle.

Bonica i variada ruta, que m'ha permès omplir-me de colors de tardor i m'ha deixat molt satisfet, un any més m'he deixat captivar per La Garrotxa i les seves fagedes, tan captivat que sis dies més tard i torno, amb la meva senyora, de passeig, sense rumb, només donar un tomb, per respirar tardor, i em trobo amb la sorpresa del fet que, els dos dies de pluja, i el dia de fortíssim vent, que va fer durant la setmana, han variat el paisatge molt, la tardor esta quasi acabada, el canvi  a sigut brutal. Tot i això, podem gaudir d'unes imatges magnifiques, a més, envoltats de boira, que li dona un toc màgic als boscos de faigs.