Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimecres, 11 d’agost del 2021

Arnales i Agulla Arnales des del Refugi Ibones de Bachimaña.

 Descripció del recorregut.

Anem fins al Balneari de Panticosa per pujar al refugi dels Ibones de Bachimaña a passar el cap de setmana i provar de fer algun cim de 3000 metres. Però la previsió meteorològica no es bona, almenys per dissabte, així que, i pugem dubta'n del que podrem fer, per ganes no serà, ens en sobren.

Parlant amb els guardes del refugi canviem una mica de plans, segons ells l'objectiu pel dissabte, el Gran Facha, no és recomanable, ja què es molta estona de grimpada amb possibilitat de roca mullada, així que, els plans de dissabte per diumenge, i els de diumenge per dissabte, tot te solució.

L'endemà al matí sortim del refugi i anem baixant suaument pel GR, són només uns minuts, aviat veiem un corriol, poc marcat però ben fitat que surt a la nostra dreta, en suau pujada primer i més fort després, és pel que ens d'apropar a l'ibon d'Arnales.

Un cop superades les primeres pedreres del dia, i en tenim un munt, arribem al bucòlic estany, tot i que avui se'ns mostra amb una fantasmagòrica imatge, petita parada per avaluar la situació i seguim.

Deixem l'estany a la nostra dreta i abandonem qualsevol rastre de camí, a partir d'aquí el GPS i alguna fitada aïllada seran els que ens mostrin el camí. Comencem superant un primer contrafort, una altra pedrera i entrem a una inclinada canal herbada, on cal buscar-se la vida per anar superant-la. Només sortir decidim que baixarem pel coll de Pondiellos, aquesta canal mullada pot ser perillosa.

Ara es tracta d'anar superant diferents contraforts, sempre amb fitades que ens van donant una idea de per on anar, fins a arribar al Collado Saretas, on ja arribem completament envaïts per la boira, nova parada tècnica per comprovar el radar meteorològic i, com tot segueix igual, seguim cap als cims.

Al coll enllacem amb la ruta normal als Inferns des del Balneari de Panticosa, que seguim uns minuts per després desviar-nos a la dreta, en forta pujada, fins a arribar al coll que separa els dos cims, 2972 metres. 

Deixem motxilles i volant cap al cim de l'Arnales, on arribem quasi al moment, pujada fàcil tot i les condicions en que la fem, foto de cim i al coll per encarar la més llarga i un xic més tècnica pujada a l'Agulla Arnales, pugem bé, més bé del que esperàvem, foto de rigor i cap a baix. La baixada es més lenta, la roca és humida per la boira i has d'assegurar bé on poses els peus, tot i això baixem sense complicacions.

Al coll no parem, estem tenint molta sort i hem d'aprofitar-ho per baixar el més ràpid possible. Recollida de motxilles i, passant altre cop pel Collado Saretas cap al Cuello de Pondiellos, on ens cauen, per sort, només 4 gotes. Un cop superat el coll cap al vessant del Balneari el temps està un xic més obert, almenys veiem clarament el camí.

Ara baixem per la ruta normal als Inferns, almenys el corriol és molt més marcat i se segueix bé. S'ha de seguir aquesta baixada fins als 2.400 metres aproximadament, on trobarem un desviament, fitat, que, pel mig d'una immensa pedrera ens apropa a l'Ibon d'Arnales. Teòricament a la Mallata Alta es troba un desviament millor, per terreny més amable, però comporta perdre quasi 200 metres més de desnivell per després recuperar-los, així que nosaltres, per no variar la tònica del dia, preferim el caos de blocs que tenim per davant.

Parem a l'estany per menjar alguna cosa però, curiosament, només fer la primera caixalada comença a ploure i amb ganes, així que a recollir sense provar res més que un plàtan, i sortir pintant cap al refugi. Ara ja només s'ha de seguir el mateix recorregut que hem fet aquest matí per arribar fins aquí, a més, per sort, la pluja dura pocs minuts.

Un cop superat el collet que dòna pas al vessant del riu Caldarés i, envoltats per la boira, comencem la suau baixada que ens porta, primer a enllaçar amb el GR-11 I, després en una curta pujada, arribar a l'escalfor del Refugi dels Ibons de Bachimaña.

Ara toca dutxa, canviar-nos de roba i recuperar forces, que l'endemà tenim una llarga jornada d'alta muntanya.

Foto al cim de l'Agulla Arnales.



Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge al Open topo maps.


Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.



  • Punt de sortida: Refugi dels Ibones de Bachimaña, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, terreny dur, sobretot la pujada al Collado Saretas, sense camí i amb molt poques fitades, GPS indispensable.
  • Material necessari: Bon calçat i roba d'abrigar, casc, és un terreny difícil de transitar, molt rocós amb possible caiguda de pedres, i sempre amb nosaltres, brúixola, gps i mapa.
  • Track: aquí teniu la pujada fins al refugi del dia abans.
  • Track: El del dia de la ruta el teniu aquí.
  • Si afegim els dos tracks per fer la ruta des del Balneari la distància i desnivell queda així aproximadament: 18 quilòmetres i uns 1.600 metres de desnivell. Tot i que, si la volem fer des de a baix, seria més lógic pujar per la ruta normal de Pondiellos i desviar-nos a l'Ibon d'Arnales, a la Mallata Alta, per enllaçar amb el track a l'Ibon d'Arnales.
  • Alçada mínima: 2.120 metres al punt on deixem el GR per agafar el corriol cap a l'Arnales.
  • Alçada màxima: 3.034 metres al cim de l'Agulla Arnales, tot i que al GPS marca 3.018 metres.
  • Distància total: 10'3 quilòmetres.
  • Desnivell total acumulat: 1.110 metres.
  • Ruta circular: No, només parcialment.
  • Ruta per gossos: No, no es un terreny on els nostres petits amics puguin gaudir massa.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de google fotos.

Fotos i comentaris.

Totes les fotos sòn de mòbil, meves i de la meva filla Alba, la cámera de fotos, tal com estava el dia, va anar tota la sortida dins la motxilla.

Tot i les dolentes previsions del temps per l'endemà, el bon humor no falta la tarda abans, en començar a pujar cap al Refugi dels Ibons de Bachimaña, eren les 18'00, i el segon torn per sopar es les 20'00, així que hem d'anar per feina.


Salto del Pino.

Refugi dels Ibons de Bachimaña, càlid i acollidor, bon refugi.

El sol s'amaga per darrere dels contraforts que demà hem de superar.

De bon matí la cosa ja ha canviat, tal com estava previst un front fred ens visita per fer-nos la guitza.

Tot i això decidim sortir, de moment tenim cobertura i podem anar comprovant el radar. A la foto es veu el refugi un cop hem agafat el corriol que ens porta fins a l'Ibon d'Arnales.

De més lluny.

La pujada fins a l'estany es poc marcada peró ben fitada.

Arribant al collet on comença la petita baixada fins a l'estany.

Fantasmagòrica imatge de l'estany d'Arnales, a sobre seu el Collado Saretas i els cims on anem.

Parem, comprovem radar (poca cobertura), tot segueix igual, així que, tot amunt. La pujada segueix fora de cap camí i amb molt poques fitades, territori comanxe.

Superat el primer contrafort hem de creuar aquesta pedrera i agafar una canal d'herba amb una forta inclinació.

Ibon d'Arnales, amagat, poc visitat, un tresor.

Sortida de la canal, aquí decidim que tornarem pel camí alternatiu del Collado Pondiellos, aquesta canal amb pluja no seria recomanable, una pista de patinatge en cas de relliscada.

Anem remunta'n tot un caos de blocs.

Ens endinsem a "mordor".

Un altre canaleta, el petit collet del mig es l'objectiu.

Blocs, blocs i més blocs.

El canvi de roca ens avisa de la proximitat del Collado Saretas.

Collado Saretas, sembla mentida però Alba té una mica de cobertura, així que una petita parada per comprovar el radar i menjar alguna cosa.

El radar diu que tot bé, així que, tot i que no veurem res, ja que som aquí dalt, doncs seguim.

Deixem el corriol que va als Inferns a l'esquerra i pugem cap al coll que separa els nostres objectius.

Arribant al coll.

Deixem motxilles i encarem la pujada al cim de l'Arnales, molt més fàcil del que sembla a la foto, la boira distorsiona la realitat.

Cap a l'Agulla Arnales sembla més tètric.

Arribem al cim molt ràpid.

Foto al cim.

Tornem al coll, pas més espectacular que complicat.


Coll i motxilles.

I ara l'Agulla, una mica més difícil, amb algun pas d'anar amb cura, però es pot fer bé.

Foto al cim.

Tornem al coll, pas més estret de la cresta.

Alba gaudint d'aquest terrenys, sempre m'ha d'esperar.

Tornada al coll, un most ràpid i sortim corre'ns, ja estem tenint molta sort.

Tot i la boira el camí es segueix fàcilment i baixem molt ràpid.

Collado Saretas. Ara seguirem rectes cap al Collado Pondiellos.

Collado Pondiellos, no veiem ni els bonics estanys que s'hi troben als seus peus.

Canviem de vessant i la cosa millora una mica.

Ara baixarem per la ruta normal del Balneari de Panticosa al Cuello de Pondiellos. Camí molt més marcat que el del Collado Saretas.

Tot i que rocs no ens en falten.

Als volta'ns dels 2400 metres hem de buscar un desviament a l'esquerre, sense camí, però ben fitat, per aquí tornarem a l'Ibon de Saretas.

Però els blocs no s'han acabat, terreny molt feixuc de fer.

Ja veiem l'estany.

Va, que ja hi som !!!.

Ibon de Saretas, fem parada per menjar, però hem de sortir al crit de cames ajudeu-me!!!!, comença a ploure i fort.

No portem ni dos minuts caminant i para de ploure, però ja estem en marxa, ja seguim i al refugi recuperarem forces. El petit colllet del fons es el que dòna pas a la baixada cap el refugi.

Ja hi som.

Però el refugi ens car de veure, per sort aquest tram de camí està molt ben fitat.

Ara si, fitada i refugi, que més podem esperar ¿?.

Arribant al GR-11.
 
I pujadeta final al refugi, es fa llarga, la jornada ha sigut dura, ara a recuperar forces, demà tenim més plans, esperem que la meteo l'encerti i tinguem un dia un xic millor..

Fi de ruta, amb un  regust estrany, dia dur, d'alta muntanya, per un terreny feixuc, amb dos cims de 3000 metres al sac, dia dels que ens agraden gaudir a tots dos, però a la banda contrària, queda les nul·les vistes que hem gaudit i, sobretot, el dubte de què si no ens hem arriscat massa, les previsions eren dolentes, no convidaven a fer alta muntanya, si es cert, hem pogut consultar el radar a diferents punts i això ens ha animat a seguir, però segurament, avui hem tingut molta sort................

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada