Descripció del recorregut.
Fa dos anys vam fer la cresta de la Pica d'Estats amb la meva filla Alba que no l'havia fet mai, vam fer tots els cims que la formen menys el Sotllo, ja que quan vam arribar a la seva base vam decidir deixar-ho estar per un altra ocasió, més per cansament psicològic que fisic, veure aquells 200 metres de paret a superar va poder amb nosaltres.
Aquest any decidim anar per tancar el cercle i deixar el sector de la Pica d'Estats tancat, també per a mi, ja que jo si havia fet el Sotllo fa anys però no l'Avantcim N, un 3000 de nova generació (no és oficial) gràcies al fantàstic treball que ha fet un grup de muntanyencs mesurant les alçades de totes les puntes amb opcions de complir les directrius per ser considerats un cim de 3000 metres, aquí podeu comprovar el seu treball, Pirineos: Los Cazafantasmas. Aquí el dia que van mesurar l'Avantcim N del Sotllo.
La ruta d'anada no té cap secret, és seguir la marcada, i transitada ruta, que va al cim més alt de Catalunya, la Pica d'Estats, per la seva ruta normal, passant pels Estanys de Sotllo i d'Estats i pujant al Port de Sotllo, on deixarem la ruta a la Pica d'Estats per superar els quasi 200 metres de desnivell per un terreny feixuc de superar, i sortir a la cresta molt a prop del cim del Sotllo.
A partir d'aquí la cosa es posa més interessant, no es difícil però si "distret", primer anem a l'Avantcim seguint per la cresta, sense passos complicats, però amb una mica de patí als costats. Arribem a la bretxa que ens separa del cim, hem de desgrimapar fins al collet i tornar a grimpar al cim, en general es fàcil, vindria a ser com un IIº grau.
Fem les fotos de rigor i tornem a fer tot el trajecte fins al Sotllo, aquí fem una parada més llarga per admirar el magnífic panorama que ens envolta però, per sobre de tot, es un meravellós indret per admirar el sector de la Pica d'Estats, que tenim tan a prop, que sembla que la puguem tocar.
Toca baixar, i ho farem per una petita vall lateral, La Coma de Sotllo, un indret solitari, on quasi no i va ningú, que ens fara gaudir de valent amb la pau i tranquil·litat que ens envolta-ra. Per fer-ho baixarem pel llom Sud-Ooest fins a un petit coll situat a 2765 metres, un cop al Coll només hem de baixar un tram de tartera i ja som a la Coma de Sotllo, amb els seus petits estanys, la pau, la tranquil·litat i el silenci que és respira, fa que sigui un indret ideal per descansar, la baixada s'ha fet molt feixuga, per un terreny amb molta pedra què, amb la forta calor que està fent, ens ha fet suar de valent.
Després d'estar descansant una bona estona seguim la baixada per una canal entre els dos estanys superiors, amb rastres de corriol i fitades que, pocs minuts desprès, ens deixa al camí de pujada, al costat de l'estany de Sotllo. Ara només hem de seguir-lo per tornar al punt de sortida del pàrquing de La Molinassa.
Foto al cim del Sotllo.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.
- Punt de sortida: Pàrquing de La Molinasa, s'arriba després d'una llarga pista forestal que surt del poble d'Areu, a la Vallferrera, la pista es troba en un estat acceptable, però les condicions poden canviar segons l'època que i anem, millor informar-se abans. COM ARRIBAR.
- Track: el podeu trobar al meu Wikiloc.
- Dificultat: Difícil, per distància, desnivell i, sobre tot el tram de cresta i la baixada a la Coma de Sotllo.
- Material necessari: Calçat adequat i roba d'abrigar més els indispensables mapa, brúixola i GPS, el cas opcional.
- Alçada mínima: 1.810 metres al pàrquing de La Molinassa.
- Alçada màxima: 3.073 metres al cim del Sottlo.
- Desnivell positiu acumulat: 1.271 metres.
- Distancia total: 16, 2 quilòmetres.
- Ruta per circular: No, només parcialment.
- Ruta per gossos: Si, tot i que es molt llarga i amb molta pedra, pel que és possible que no sigui del tot adient pels nostres peluts amics.
- Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Del pàrquing de La Molinassa al desviament del refugi només tenim uns minuts.
Refugi de Vallferrera.
Desviament cap a la Vall d'Areste.
Arribem al tram de cadenes, en general fàcil, son instaladas més com a seguretat.
Sembla que va contenta.
El tram vist des de baix.
Ja som al costat del Barranc de Sotllo, ara el camí segueix el torrent.
Ja veiem el nostre objectiu, a l'esquerra. A la dreta la Pica d'Estats.
Plans de Sotllo.
Estany de Sotllo.
Petita cabanya refugi entre els dos estanys.
Estany d'Estats, amb la Pica d'Estats al mig de la imatge.
Superat l'estany ja tenim la pujada al Coll de Sotllo a la vista.
La forta pujada al Coll, per sort, la farem quasi al complet a l'ombra, la calor, tot i ser aviat, comença a ser molt forta, avui patirem.
Clásica fotografia d'aquestes contrades, pujant al Port de Sotllo amb les estanys de Estats, de Sotllo i, al fons, l'esvelta figura del Monteixo.
Port de Sotllo, bufa una mica de vent, l'orella de la Neila ho demostra, al seu darrera els dos Sotllo.
Vessant francès, es veu el marcat camí que va fins a la Pica d'Estats, nosaltres baixarem una mica per evitar la congesta de neu, després girarem a l'esquerra per anar cap al Sotllo.
Som-hi!!!!.
Ja hem superat la congesta, ara tot amunt.
Aqui veiem per on hem començat a pujar, corriol un xic marcat i alguna fitada.
Tot i no ser el seu terreny favorit, la Neila no perd detall de tot el que l'envolta.
Sortim a la cresta quasi al cim del Sotllo, però primer volem anar al Sotllo N. Un cim dels nous, catalogats a la pàgina de Pirineos: Los Cazafantasmas.
La cresta no te cap dificultat al començament.
Després arribes a una bretxa que separa la cresta del cim del Sotllo N., s'ha de fer una desgrimpada de IIª i, tot seguit, remuntar al, ja molt proper, cim.
Sotllo N.
Autofoto al Sotllo N, amb la cresta que s'ha de fer fins al Sotllo principal.
Las Maladetas desde el Sotllo N.
Port de Sotllo a sota, també es veu el camí de pujada als cims de: Montcalm a l'esquerra i, al davant, Verdaguer, Pica d'Estats, Punta Gabarró i Rodó de Canalbona..
Panoràmica al Oest.
Vessant francés.
Tornem al darrera, al davant la pujada a la cresta, la part més técnica del dia..
Com he dit no passa de IIª, només amb una mica de precaució no tindrem problemes. Nosaltres hem d'anar amb compte, la Neila no pot sola, per tant Alba va pujant primer i, ella des de dalt, i jo des de baix, ajudem a la nostra petita companya.
Superades les dificultats.
Ja tenim el cim principal a tocar.
El que hem fet des del Sotllo N., al fons el Pic Rouge de Bessines.
Les vistes son mol similars, aquí tot el sector de la Pica d'Estats.
Panoràmica cap a l'oest, al mig destaca la zona de Las Maladetas.
Estanys de Sotllo i d'Estats
Port de Sottllo.
Ara comença la part desconeguda del dia, la baixada pel llom que porta a la Coma de Sotllo, no hem de seguir la cresta directament, una mica per l'esquerra va un corriol, poc definit, que porta a una fitada que tenim cap a la meitat de la diagonal que es veu al fons, allà comença la veritable baixada.
Però primer mirem cap a les muntanyes andorranas del sector Medacorba-Comapedrosa, a més dels estètics Monteixo i la Pica Rojà.
Ja som on comença la baixada, a l'esquerra l'estany de Sotllo i la ruta normal de pujada al Sotllo, a la dreta la Coma de Sotllo, on hem de baixar, amb el Pic de Baborte dominant la Coma de Sotllo.
Es pot baixar directament seguint la cresta, o per un desdibuixat corriol que va pel vessant de la Coma de Sotllo, nosaltres ho fem per la segona opció. Totes dues opcions ens ha de portar a un petit coll que és intueix al mig de la imatge.
La baixada és molt feixuga, per un terreny molt insegur, tartera i roca solta és la constant. A més, la forta calor que patim avui ens fa suar de valent i fa que la baixada sigui més llarga del que es.
Ja quasi som al coll.
Alba arribant al coll.
Ara hem de seguir baixant per una tartera, tenim tres possibles opcions, els dos corriols que es veuen a mitja tartera, o baixar fins a l'estany, qualsevol de les tres són bones, nosaltres optem pel corriol del mig.
Tot el que hem baixat des del Sotllo.
Un cop a baix de la tartera anem seguint el torrent fins a arribar al primer dels dos estanys principals. La pau i tranquil·litat que es respira a la Coma de Sotllo ens fa estar satisfets d'haver optat per aquesta baixada, aquests moments són dels que et fan estimar la natura.
Aquí parem i descasem, la calor a passat factura, mengem alguna cosa i, per sobre de tot, ens hidratem, feia temps que patíem una calor tan forta a alta muntanya.
Al fons veiem el coll de Baborte, és una mica més llarg però també podríem baixar al pàrquing de La Molinassa.
Seguim camí, direcció a l'estany principal, que es veu una mica al mig de la fotografia, des d'on baixa el corriol que enllaça amb el camí d'aquest matí.
Però abans d'arribar veiem una fitada al fons d'aquesta petita vall, decidim apropar-nos.
I això es el que veiem, camí de baixada clar.
Al cap de pocs metres de baixar per aquí es trobem amb un corriol, més marcat, que baixa per la nostra dreta, un cop al corriol mirem al darrere, la canal de la dreta es per on hem baixat, la de l'esquerra és per on baixava el corriol principal, que és el que ve de l'estany Gran.
Ja som a l'unió amb el camí de pujada, ara només hem de desfer el que hem pujat aquest matí.
Plans de Sotllo novament.
Apropant-nos al punt on son les cadenes.
Ja i som.
Un cop superades només hem de baixar fins al refugi i al pàrquing, al fons de la imatge.
Refugi de Vallferrera.
Abans d'arribar al cotxe parem al costat del torrent, la Neila necessita hidratació, l'últim tram d'ençà que hem deixat el torrent ha sigut per ella, amb un sol abrasador, i sense aigua, anava buscant qualsevol ombra del camí per amagar-se. Un cop ben mullada, sembla un altre, torna a anar amunt i avall, d'aquí al cotxe arribem en un moment, tancant la magnifica sortida d'avuí.
Gran recorregut que ens ha deixat molt satisfets, a més que la meva filla Alba a tancat el sector de la Pica d'Estats si parlem de cims de més de 3000 metres, ara toca seguir sumant en altres sectors per seguir taxant cims de la seva llista tresmilera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada