Descripció del recorregut.
Agradable matinal pels voltants de casa, per uns indrets on he anat més amb btt que a peu, i que també mereixen una bona visita trepitja'n els seus corriols amb les sabatilles.
La meva idea era fer una circular una mica més extensa, però em vaig agafar la matinal amb molta tranquil·litat i, per no arribar tard a fer el vermut amb la família vaig haver de retallar la part final i deixar de visitar la Bauma de Can Solà i l'ermita de Sant Miquel de Vilaclara. Amb aquests dos indrets la ruta hages estat molt completa, hauré de tornar.
Es una ruta fàcil, sense cap pas tècnic, que va molta estona per pistes o per corriols molt fressats per les btt o les motos, només he trobat dos passos on hem d'anar amb cura, no per la seva dificultat, que són fàcils, sinó més aviat per què el camí es malmès i complicat de seguir. Tots dos son a la falda del Castell de Castellolí, als comentaris que acompanyen les fotos ho explico amb més detall.
La ruta comença al Coll del Bruc, on trobem una pista forestal i un petit aparcament, deixem el cotxe allà mateix i seguim la pista forestal. Pocs minuts després girem a la dreta per una altra pista i, molt aviat, la deixem per agafar un corriol, poc definit al començar, però molt fressat després. A partir d'aquest punt anem alternant corriols i pistes forestals, i anem passant per la Bauma de Can Soteras i les Coves d'en Llucià.
Sortint de la Cova seguim caminant per pistes forestals, amb una caminada molt tranquil·la, fins a arribar als peus del Castell de Castellolí, aquí trobem els dos punts complicats, el primer per ser un camí molt desdibuixat, i el segon, que passa per sota el Castell, per estar envaït per restes del Castell.
Vista a les runes del castell i segueixo per pistes forestals, passant per la important Masia de Cal Mosset, fins a arribar al desviament de la Font del Ferro, que agafo. Aquest punt és un dels indrets que més m'han agradat, ja què és un tram per corriols molt fressats i amb molta vegetació, uns corriols per gaudir-los.
Acabo sortint a una pista forestal, que deixo poc després, per agar un camí que baixa fins al Pont de Pedra, un indret on la natura ha fet de les seves deixant-nos una bonica construcció natural.
Aquí és on decideixo tornar al cotxe i agafo un corriol que surt pel costat del Pont de Pedra i, travessant uns conreus amb torna a la pista forestal, que ja només he de seguir, passant al costat de la Masia de Can Soteras, fins a l'aparcament.
Bauma de Can Soteras.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.
Imatge al OpenMaps.
El perfil de la ruta avui no el poso, ha quedat una cosa estranya, i millor no posar-lo.
- Punt de sortida: Pista forestal al Coll del Bruc, Com arribar.
- Dificultat: Es fàcil, però la posaré com a moderada pels molts canvis de camins i corriols que hem de fer, el GPS serà de molta ajuda.
- Material necessari: Res especial, és una matinal molt fàcil i agradable, això si, mapa, brúixola i GPS sempre amb nosaltres.
- Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
- Alçada màxima: 684 metres.
- Alçada mínima: 445 metres.
- Distància: 12,5 quilòmetres.
- Desnivell positiu acumulat: 485 metres.
- Ruta circular: Sí, completament.
- Ruta per gossos: Sí, cap problema.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Tenim la possibilitat de fer una ruta més llarga, visitant l'ermita de Sant Miquel de Villaclara i la Bauma de Can Sola, si decidim fer aquesta ruta (explicació al final del reportatge) la distància es de 16'5 quilometres i el desnivel de 550 metres.
- Track d'aquesta ampliació de la ruta: El teniu a aquest enllaç.
Fotos i comentaris.
Deixo el cotxe al Coll del Bruc, allà comença una pista forestal i tenim aparcament. Segueixo la pista uns minuts per deixar-la per un corriol, primer desdibuixat però després ben fressat, que s'endinsa al bosc.
La mica de boira que tinc dona la possibilitat de capturar curioses imatges.
Surto a un petit mirador, al meu davant les parets on són les Coves d'en Llucià, per on pasaré d'aquí una estona.
El corriol segueix pels boscos de Can Soteras.
A poc a poc la boira desapareix.
Contrallums en sortir a una pista forestal que segueixo a la dreta.
Quasi al moment arribo a la
Bauma de Can Soteras, al costat mateix de la pista, el corriol per accedir-hi no es veu si no es va atent, de fet jo el vaig haver de buscar.
El mateix corriol et retorna a la pista a l'altra costat de la Bauma.
Segueixo la pista i als pocs minuts arribo a les Coves de Cal Llucià.
Corriol per accedir.
Torno a la pista, i baixo fins a les proximitats del Mas de Can Llucià, on giro a l'esquerra i, per una altra pista que passa per l'Obaga de Can Llucià agafo direcció Castellolí.
Surto a una altra pista, més transitada, que puja direcció el Castell de Castellolí.
Allà dalt tinc el Castell.
Aquí tinc un problema, no trobo el camí, finalment veig un que baixa al camp sembrat que sembla que és la bona direcció.
Doncs sí, pocs metres després trobo aquest corriol.
Que segueixo amb precaució.
I surto a una pista forestal, vaig bé, tot i que, possiblement, es pot arribar d'altra manera fins aquí.
La pista arriba a un petit collet amb un pal indicador, deixo la pista.
Trobo un altre tram de camí desaparegut, la culpa es de les obres que s'estan fent al Castell.
Tram de molt malt fer.
Per fi surto als peus del Castell de Castellolí.
Sembla la part de l'ermita del Castell.
Surto del Castell i agafo la pista forestal que es al davant.
La segueixo un tram.
Per sortir a una altra pista on recupero les marques del Gr, que seguiré una estona.
Passo per Cal Mosset.
Camps de conreu de Cal Mosset.
Curios pal indicador.
Seguint la pista arribo al desviament de la Font del Ferro.
Font del Ferro.
Bonic corriol.
Surto a un corriol, que segueixo a l'esquerra.
I ara a una pista, a la dreta.
La deixo al moment per agafar el camí de l'esquerre.
Surt a un corriol, molt marcat per les motos i btt, i amb bones vistes a Montserrat.
Que surt a una altra pista forestal, que segueixo a la dreta, ara faré una petita circular per veure el Pont Foradat i tornaré a sortir quasi al mateix indret per seguir en direcció contrària a la que vaig ara.
Deixo la pista per aquest camí a l'esquerre.
Per desprès seguir un altra a la dreta.
I arribo al Pont Foradat.
Pont Natural, tot i que es pot passar pels costats.
Ara segueixo un corriol que surt al costat del Pont.
Que arriba a uns conreus, els he de passar en diagonal a la dreta.
Fins a sortir a la pista forestal anterior, ara ja només he de seguirla fins al punt d'inici.
Aprofito per fer una autofoto amb els dos integrants de la sortida.
Passo per el Mas de Can Soteras.
I, amb bones vistes a Montserrat, arribo a l'aparcament.
Una petita i agradable matinal que permet conèixer petits racons d'aquestes contrades. Tot i que i hauré de tornar, m'ha faltat la Bauma de Can Sola i l'ermita de Sant Miquel de Vilaclara, he anat massa tranquil, s'ha fet tard i he hagut que retallar la idea que portava.
Ampliació de la ruta.
Si volem fer una ruta una mica més llarga tenim l'opció de visitar dos indrets més, l'ermita de Sant Miquel de Villaclara i la Bauma de Can Solá.
Si decidim fer aquesta opció quan som al Pont Natural no hem de tornar a la pista, sinó que hem d'agafar un corriol que baixa a una pista forestal i que, després d'una cruïlla arriba a les runes de Sant Miquel de Villaclara.
Sortim de l'ermita pel vessant contrari i anem a parar a un punt on tenim dues opcions, podem pujar per la pista forestal fins a l'àrea de servei de l'autovia, creuar-la i sortir a una pista que seguim i veiem un corriol que se'ns uneix per la dreta. I l'opció 2 baixa per un camp abandonat a creuar una riera i trobar un corriol, envoltat d'esbarzers, que va pujant suaument fins a trobar la pista que surt de l'àrea de servei, aquesta opció es mes lògica i curta, però el corriol es difícil de trobar i molt mal cuida't.
Nosaltres vam fer servir l'opció 2, la del camí malmés. Un cop a la pista forestal la seguim, creuant sota el pont de l'autovia fins a sortir a un camp abandonat, el creuem cap a l'esquerra i sortim a un corriol que ens porta fins a la gran Bauma d'en Solá.
Sortim de la Bauma per un corriol, marcat i fressat, que va fins a una pista forestal, que seguim un bon tram fins a trobar un corriol a la dreta que ens porta a una altra pista forestal, al costat de l'antiga N-II, que seguim fins a arribar al punt de sortida.
Deixem el Pont Natural per un camí ben marcat.
Després d'un parell de cruilles arribem a Sant Miquel de Villaclara.
Deixem l'ermita per una pista que ens apropa a l'autovia.
Just per sota de l'àrea de servei deixem la pista (en teoria es podria seguir i, creuant l'àrea sortiríem al mateix punt, però no ho he comprovat). El corriol per on baixem es perd, s'ha de creuar la riera i trobar un corriol desdibuixat.
Corriol que primer passa per un tram molt brut i ple d'esbarzers.
Poc a poc va millorant.
Finalment surt a una pista (en teoria la que ve de creuar l'àrea de servei), que seguim a la dreta.
Aquesta pista surt a un camp abandonat, el creuem pel mig, cap a l'esquerra, i surt a un corriol.
I arribem a la Bauma de Can Solá.
Que és realment gran, impresionant.
Aquí és veu des de l'altra costat.
Curiositats.
Sortim de la Bauma per un ample camí, que acaba a una pista forestal que hem de seguir.
Si seguim la pista s'arriba al punt de sortida donant una gran volta, si ho volem evitar hem d'agafar un petit corriol que veurem a la dreta.
Corriol que no es res més que una dreçera que ens retorna a la pista forestal, molt a prop de l'aparcament, on arribem molt poc després.
Bonica i distreta variant que, sense aumentar gaire la distancia, ens permet visitar un parell d'indrets força interessants.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada