Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dissabte, 13 de novembre del 2021

Costabona i Circ del Tec des de La Preste.

 Descripció del recorregut.

Llarg i dur recorregut per pujar al Costabona, com també a la resta de cims que tanquen la vall del Tec, però a la vegada una ruta preciosa, amb un gran contrast de paisatges i panorames del Pirineu més oriental, en definitiva una ruta per gaudir.

El Costabona es un dels cims més visitats del Pirineu oriental, el seu fàcil accés des de Vallter2000 o des de la Collada Fonda, a la pista que uneix Tregurà amb Setcases, fa que sigui un cim apte per tota classe d'excursionistes.

Com ja he dit es pot accedir fins al Costabona des de diferents punts, Vallter, Collada Fonda, Setcases (s'està posant de moda) i, la menys habitual, des de La Preste a Prats de Molló, Catalunya Nord, França. Aquesta última és la que faré sevir jo, a més, l'hi afegiré la resta de cims que tanquen el Circ del Tec, el Roc Colom i les Esquerdes d'en Rotjà, això farà que la ruta acabi tenint més de 20 km i un fort desnivell acumulat.

S'hi arriba fins a La Preste per la frontera del Coll d'Ares, a Molló. Només passar el coll es baixa fins a Prats de Molló i, a la mateixa entrada del poble, s'ha d'agafar el desviament al Balneari de La Preste, només passar el balneari trobem un gran aparcament on deixar el cotxe, de fet, a partir d'aquí, és prohibida la circulació de vehicles.

Començo a caminar per una pista asfaltada que, ràpidament, la deixaré per un corriol a l'esquerra, marcat i fressat, que passa per una petita i acolorida fageda i va pujant de manera suau fins a arribar  al Coll de Siern. Al coll comença un llarg, i un xic monòton, tram que puja per la Serra del Finestrol fins a enllaçar, al voltant de la cota 2.150/2.200, amb la ruta habitual de pujada al Comabona des de la Collada Fonda, d'aquí al cim només ens separa la forta pala final.

Al cim un bonic panorama local del Pirineu Oriental, amb el Canigó just al davant, i el sector Gra de Fajol-Bastiments molt proper. Tot i que fa bon dia no m'hi estic gaire estona al cim, la ruta és llarga i he d'anar per feina, així que unes quantes fotos i a seguir ruta.

Ara faré el tram més fàcil de tot el dia, ja que l'enllaç amb el Roc Colom es fa per un ample llom sense cap complicació. Al Roc Colom les vistes són molt similars que al Costabona, potser tenim una vista més clara del Canigó. Aquí aprofito que estic sol i faig una petita parada per recuperar forces.

La continuació al Roc del Mort de l'Escolà, cim més occidental de les Esquerdes d'en Rotjà, és molt clara, s'hi arriba seguint un ampli i fàcil llom que passa pel Coll  Mort d'Escolà, amb una bonica vista de la capçalera del Tec i del Costabona, aquí tenim l'opció d'evitar pujar al Roc del Mort de l'Escolà si seguim les marques del Tour del Canigó, que les eviten pel vessant del Tec. Però ja que estic aquí jo hi pujaré, a més no té cap complicació, només posar les mans un parell de cops. Al cim bon panorama local, un parell de fotos i segueixo per la mateixa cresta (evitable), Aquesta no té cap complicació i baixo fins a la Portella d'en Rotjà quasi sense adonar-me.

Ara bé el tram que més vaig dubtar, ja que és pot enllaçar amb el camí de baixada per la Vall del Tec d'una manera molt directa, però sense camí, camp a través, m'ho vaig estar mirant i és veia molt fàcil de fer, però vaig sol i no volia sortir-me de la idea que portava, que és el que havia dit a casa que anava a fer, així que................Començo una llarga diagonal per tota la capçalera del Tec que m'ha de retornar a les proximitats del Coll de Pal, als peus del Costabona, on retrobaré el corriol de baixada per la Vall del Tec.

Aquí començo una llarga baixada per la vall passant per petits i encisadors racons com el Pla Roudo, més endavant per un altre bonic replà on està situat el refugi lliure de la Barraque de la Coma du Tech. A partir d'aquí comença una baixada més forta per la Jasse de l'Oulliat fins als refugis del mateix nom, un de pastors i de muntanyencs, lliure.

Ara bé el tram més bonic del dia, la baixada per una bonica fageda, plena de colors tardorencs, un tram que el faig amb tranquil·litat, vull gaudir dels primers colors de tardor d'aquest any, soc un enamorat de les fagedes, i si és la tardor molt més. Amb molta pena per deixar aquest petit bosc de fagedes arribo a la Collada d'en Manuel i a un mas abandonat, La Barragana, on comença una pista forestal que no he de deixar, tret d'un petit tram que la retalla, fins a arribar, molt satisfet, a l'aparcament.

Cim del Costabona amb el Canigó al fons.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Opentopomaps.

Imatge al Google Earth.

Perfil de la ruta només de pujada al Costabona, 18km i 1.370 metres de desnivell.

Perfil de la ruta completa.


Posaré les dades de la ruta sencera i las de la pujada al Costabona únicament, per si a alguna persona li interessa pujar només a aquest últim cim.


  • Punt de sortida: Aparcament passat el Balneari de La Preste, a Prats de Molló. Com arribar
  • Dificultat: Difìcil, no perquè tingui trams tècnics, sinó perquè es molt llarga i amb molt desnivell, s'ha d'estar en bona forma física.
  • Material necessari: Tècnicament res important, amb un bon calçat i roba d'abrigar (la ruta es molt llarga i ens pot canviar el temps) en tenim prou, a més dels que no poden faltar a la motxilla: mapa, GPS i brúixola.
  • Track: La ruta sencera està a aquest enllaç.
  • Track: només el Costabona.
  • Alçada màxima: 2.506 metres al cim del Roc Colom si fem la ruta sencera. 
  • Alçada màxima: Si només fem el Costabona 2.464 metres.
  • Alçada mínima: 1.100 metres a l'aparcament de La Preste.
  • Distància: 23,7 quilòmetres a la ruta sencera. 
  • Distància: 18,1 quilòmetres només el Costabona.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.634 metres a la ruta sencera.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.372 metres només pel Costabona.
  • Ruta circular: Si, completament.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Aparcament a La Preste, final de carretera, comença pista asfaltada un tram, després pista forestal.

Passo per una granja de formatge.

Cruïlla on deixo la pista. A l'esquerra es veu la marca groga que seguiré quasi tot el dia.

Surto a una altra pista forestal, que segueixo en suau pujada.

Bonica fageda.

Aquí deixaré la pista.

Corriol de pujada.

Caminant entre bonics colors de tardor.

Quan deixo la fageda entro a un agradable bosc de pins.

Amb petites clarianes engalanades amb colors de tardor.

 Costabona, a l'esquerra es veu part de la Serra de Finestrol, per on pujaré.

Arribant al Coll del Siern.

Coll del Siern, es veu el corriol per on he sortit del bosc.

Pujant per la Serra del Finestrol, amb el Costabona al fons.

Punt on enllaço amb la pujada al Costabona des de la Collada Fonda.

Pala final al Costabona.

Cim del Costabona, amb els cims que tanquen el Circ del Tec al davant, al fons el sector Gra de Fajol-Bastiments.

Per on he pujat, sembla que la boira es vol apropar, mentre arriba una parella amb qui he compartit la part final de la pujada.


Taula d'orientació , amb el Canigó al fons.

Foto de cim.

Un altra amb el Canigó.

I ara amb el sector del Bastiments.

Segueixo ruta, passant primer pel Coll de Pal, per la fondalada de la dreta es per on tornaré per enllaçar amb el camí de baixada per la Vall del Tec.

Pujada al Roc Colom.

Carena del Puig Pasturia, Gra de Fajol, Bastiments, Pic de la Dona, Bacivers.

Costabona a la dreta, al mig el Roc del mort de l'Escolá, i el Canigó a l'esquerra.

Foto de cim al Roc Colom.

Segueixo cap el petit cim que es veu al mig.

Capçalera del Tec, amb el Costabona tapat per la boira.

Collada.

Petita cresta final.

Costabona, ara sense boira.

Roc de la Mort de l'Escolá, cim més occidental de les Esquerdes d'en Rotjà.

Segueixo per la cresta, fàcil, cap a la Portella d'en Rotjà.

Portella d'en Rotjà.

Curiosa formació de roques.

Refugi lliure de la Portella d'en Rotjà.

Ara toca fer una llarga volta fins a les proximitats del Coll de Pal. A l'esquerra de la foto. Es podria evitar anant, fora de camí, per tots els prats que es veuen, també s'hauria de creuar el Rec del Tec.

Naixement del Tec, als peus del Roc Colom.

Arribant a Coll de Pal.

Coll de Pal.

La baixada en principi és sense camí marcat, va en diagonal a la dreta i trobem pals amb pintura groga.

Al mig es veu un dels pals. A l'esquerra els prats per on es podia evitar tornar a Coll de Pal.

Circ del Tec.

Poc a poc el corriol es més marcat.

Arribant al Pla Roudo.

I després a la Coma del Tec i el seu refugi Lliure.

Situat just a sota de la cara més ferèstec del Costabona.

Ara la baixada és més forta, a canvi gaudeixo d'unes vistes magnífiques.

La "taula" on he parat a dinar.

Jasse d'Ouillat.

Refugis d'Ouillat, el rectangular, tancat, és dels pastors, el rodo, obert com a refugi lliure.

I ara comença l'espectacle de la tardor.

Començo a caminar sense presa.

Buscant racons.

Gaudint.

Somiant.

Entro a un tram més  verd, a menys color de tardor.

Però igualment preciòs.

Però tot s'acaba i, arribant a la Collada d'en Manel el paisatge comença a canviar.

Paso per La Barragana, Mas abandonat.

I començo a baixar per la pista d'accés al Mas.

Fins a trobar un corriol a la dreta que evita diferents revolts de la pista.

Per un petit pont paso el Torrent de La Barragana.

I surto a una pista forestal.

Cartell a la sortida de la pista.

Agafo la pista a l'esquerra.

I trobo la Pista de La Barragana, per on hauria baixat si no agafo el corriol, (foto en sentit de pujada).

I, molt aviat, em retrobo amb el camí per on he començat a pujar aquest matí, ja només he de desfer l'últim tram per pista fins a l'aparcament.

En definitiva una ruta espectacular, per la distància, pel desnivell acumulat, pels tres cims, per les vistes i per les fagedes vestides de tardor que, com sempre, m'han omplert la retina d'unes imatges encisadores.


1 comentari:

  1. Preciosa ruta, muy detallada como siempre acostumbras a hacerlo.
    Gracias por compartirla.

    ResponElimina