Descripció del recorregut.
El Puigpedrós és un dels cims més visitats del Pirineu Oriental català, el fàcil accés al punt de sortida, i una pujada fàcil i sense punts tècnics fa que sigui un cim molt assequible.
Ja l'he pujat diverses vegades, l'última, i la més solitària, des del Refugi de la Feixa.
El normal seria sortir des del Refugi del Malniu, però és un punt que fa molts anys que intento evitar, la massificació que hi trobem al seu voltant no es una cosa que sigui del meu gust, així que, tot i fer que la ruta sigui un xic més llarga en desnivell i distància (poc), prefereixo sortir una mica més amunt, al Pla de la Màniga, que es troba seguin la mateixa pista de Meranges a Guils, un parell de quilòmetres passat el desviament cap al Refugi del Malniu. Sortir des d'aquí fa que la ruta acabi en pujada, cosa que, després de 20 quilòmetres ens farà suar un xic.
NOTA: El track és perfectament factible si sortim des del Refugi del Malniu, l'únic que hem de fer és pujar directes a l'estany del Malniu pel camí que hi puja des del refugi, camí ample i ben fressat que no ens a de donar cap problema seguir-lo, un cop a l'estany hem de poder enllaçar amb el track sense problemes.
Surto del Pla de la Màniga, i per terreny fàcil i planer arribo a l'estany del Malniu, allà agafo el corriol que m'ha de portar a la carena del Serrat de les Perdius Blanques i a les Molleres del Puigpedrós, d'aquí al cim principal del dia és un passeig.
Fotos de rigor i baixo cap a la portella de Meranges, per seguir, en un pujar i baixar continuo, però sense cap mena de complicació, pels cims dels Pics d'Engorgs (Oriental i Occidental), Pic de Calm Colomer, Pic de la Tosseta de l'Esquella, Portella d'Engorgs, Bony del Manyer nord, aquí decideixo canviar la part final de la ruta, i en lloc d'anar a la Bony de Manyer Sud i baixar, fora de camí cap al Refugi d'Engorgs, segueixo el cordal cap al Roc de Lliça, per després tornar a la Portella d'Engorgs, i seguir la ruta pel GR-11, el Refugi d'Engorgs, el Refugi del Malniu, i acabar al Pla de la Màniga.
Cim del Puigpedrós, de fet son dues puntes, la principal és aquesta, i la secundaria la del fons, tot i que tots els "estris" que marquen el cim és troben a la punta secundaria.
Dades tècniques.
Imatge la Perfils.
Imatge al OpenTopoMaps.
- Punt de sortida: Pla de la Màniga, pista a la Feixa, com arribar-hi.
- Dificultat: Moderada, més que res pel desnivell acumulat i la distància, fora d'aixo no té cap pas complicat, només caminar.
- Material necessari: Amb bon temps res especial, un bon calçat i roba d'abrigar, més els de sempre, mapa, brúixola i GPS.
- Track: el podeu baixar d'aquest enllaç.
- NOTA: El track es perfectament factible si sortim des del Refugi del Malniu, l'únic que hem de fer és pujar directes a l'estany del Malniu pel camí que hi puja des del refugi, camí ample i ben fressat que no ens ha de donar cap problema seguir-lo, un cop a l'estany hem de poder enllaçar amb el track sense problemes.
- Alçada mínima: 2.125 metres al Refugi del Malniu.
- Alçada màxima: 2.915 metres al cim del Puigpedrós.
- Desnivell positiu acumulat: 1.475 metres.
- Distància: 21,5 quilòmetres.
- Ruta circular: Sí, completament.
- Ruta per gossos: Sí, tot i que hem d'anar amb cura, ja que és un indret amb molt bestiar pasturant i on és fàcil trobar fauna autòctona.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de GoogleFotos.
Fotos i comentaris.
Pla de la Màniga, aparco al costat de la pista, s'ha de creuar uns prats fins a un senyal, allà comencen els dos camins, d'anada tot recte, i de tornada per l'esquerra de la fotografia.
Aquí es veu bé. Jo cap al Malniu, el sender es bastant planer i és fa molt ràpidament.
Estany del Malniu, amb les primeres llums del dia.
S'ha de rodejar l'estany per l'esquerra en el sentit de la marxa i anar a trobar un corriol, desdibuixat al començament, que va a buscar, en forta pujada, el collet que es veu al fons.
Per sort sempre tenim les fites que ens marquen la bona direcció.
A poc a poc m'endinso al bosc i començo a esbufegar, la pujada és forta en aquest tram.
Surto a la carena, l'estany ja queda lluny, i el Pla de la Màniga, la taca verda a la dreta de la foto, encara més lluny.
Ara ja es tot amunt, per terreny fàcil i monòton.
Arribo a una aglomeració de rocs, diuen que és un cim 👀, bé, si ho diuen......... Molleres del Puigpedrós, amb la llarga pujada per prats que tinc per endavant.
Puigpedrós.
Cim amb dues puntes, aquí la segona, i principal amb vista a la primera on, curiosament, trobem tota la parafernàlia del cim.
Una mirada a tota la carena del Circ d'Engorgs.
Tinc companyia, a més ja comencen a sentir-se veus de gent que va arribant.
Estris estranys al cim, darrere el Circ d'Engorgs, i al fons, la Tossa Plana de Lles.
Fot de cim.
Segueixo, ara he de baixar a la Portella de Meranges, dreta, per tornar a pujar cap el Pic d'Engorgs.
Portella de Meranges, al fons els dos cims del Pic d'Engorgs, Oriental i Occidental.
A la dreta de la Portella de Meranges trobem l'estètic, i difícil, Roc Colom.
Som-hi, tot amunt, això serà la tònica d'avui, un pujar/baixar constant.
Pic d'Engorgs Oriental. La idea original era fer els dos Bonys del Manyer, i des del sud (fora de la imatge per l'esquerra) baixar, sense corriol clar, a buscar el GR que passa pel Circ d'Engorgs, però aquella punteta que es veu al fons em comença a "fer l'ullet".
Foto de cim.
Panoràmica cap al Circ d'Engorgs.
Ara toca anar cap a l'Occidental.
Tinc companyia.
Última rampa.
Pic d'Engorgs Occidental.
Foto de cim.
La llarguisima Coma de Campcardos, amb els cims de Fontfreda, Fontnegra i els Pic d'Envalira tancant-la pel vessant d'Andorra.
Ara toca anar al cim de Calm Colomer, un cim molt planer i també amb dues puntes.
Per sort s'ha de perdre poca alçada.
Pic de Calm Colomer, primera punta, vaig fins a la segona, que és veu allà al fons, i que és la més alta.
Segona punta, amb la Tossa Plana al davant i la capçalera de la Vall de la Llosa a sota.
Foto de cim.
Ara toca anar a la Tosseta de l'Esquella.
Amb el Circ d'Engorgs just a sota.
Última pala.
Cim de la Tosseta de l'Esquella.
Ara si es veu el Bony del Manyer Sud, que seria l'últim cim per tancar tot el Circ d'Engorgs, però ja he canviat d'idea, aniré fins a la punta que es veu al mig de la foto, i després tornaré a la Portella d'Engorgs per baixar per allà. Una variant que canvia gaire cosa, sortirà una distància i desnivell molt similars.
Estany Llarg d'Engorgs i Puigpedrós.
Sense voler surto de la cresta i faig una incomoda diagonal.
Portella d'Engorgs, ara cap al Bony del Manyer Nord.
Estanys Aparellats i Puigpedrós des de la Portella d'Engorgs.
Bony del Manyer Nord, amb el Sud al davant.
Foto de cim.
Ara cap al Roc de Lliça.
Estany de Calm Colomer.
Terreny molt fàcil entre els dos cims.
Ara tornaré a la Portella d'Engorgs, al davant, per baixar pel GR.
Portella d'Engorgs, Estanys Aparellats i Puigpedrós.
Estany dels Minyons.
Estanys Aparellats.
Estany, que no he trobat nom, baixant cap al refugi lliure d'Engorgs, o Folch i Girona.
Refugi lliure d'Engorgs, o Joaquim Folch i Girona.
La pujada des del refugi cap a la Portella de Meranges, per on he passat aquest matí.
Bucòlica imatge al costat del refugi.
Comença a fer molta calor, paro dins del refugi per fer un most, després agafo el que crec serà el pitjor tram del dia, una llarga diagonal, en pujada, cap al refugi del Malniu.
Allà queda el petit refugi i els cavalls que l'envolten.
Som-hi !!!, que la calor apreta.
La Valltova, per on també es pot pujar, al fons el Pla de Campllong, on es troba el pàrquing.
Ja he fet tot el tram de pujada, ara una suau baixada fins l'Estany Sec i el refugi del Malniu, per desprès tornar a pujar fins a el Pla de la Maniga, a la dreta de la foto, on he deixat el cotxe. Aquí és veu bé el que deia de què és pot començar perfectament aquesta ruta al Refugi del Malniu.
Estany Sec, o del Refugi.
Refugi del Malniu, passo tan ràpidament com puc, la massificació d'aquest indret els últims anys és brutal, qui ha vist això fa trenta anys ho entendrà perfectament.
Torno a agafar un camí a l'estany Malniu, però molt aviat el deixo, per fer una forta pujada a la dreta, per camí desdibuixat, direcció al Pla de la Màniga.
Un cop feta la primera pujada, la només queda seguir el camí/GR, ara ben marcat i senyalitzat.
Pla de la Màniga, fi de ruta.
Una ruta que volia fer fa anys, però que sempre l'anava deixant per més endavant, per sort, no ha defraudat, al contrari, crec que val molt la pena fer-la. 😎😎.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada