Puigmal des del Santuari de Núria.

 Descripció del recorregut.

El Puigmal és una muntanya que separa les comarques del Ripollès a Catalunya i de l'Alta Cerdanya a França, a més és la segona muntanya més alta de la província de Girona, però segurament és de les més visitades, tant a l'hivern com a l'estiu, sobretot per les seves fàcils aproximacions i per la baixa dificultat tècnica que té l'accés al seu cim, fet que fa que la seva pujada sigui molt habitual dins del món muntanyenc català. 

He pujat al seu cim diverses vegades i per diferents indrets, especialment des de Fontalba a l'estiu i des de França a l'hivern , a més d'un parell de cops fent l'Olla de Núria. Però, curiosament, mai ho havia fet des d'una de les seves rutes més clàssiques, estic parlant de la pujada des del Santuari de Núria.

El Santuari de Núria està situat a tocar dels 2.000 metres d'altura i és de fàcil accés amb el tren Cremallera de Núria. Si no agafem el Cremallera l'aproximació s'ha de fer seguint l'antic camí Queralbs-Núria que, a l'hivern, pot portar-nos dificultats en cas de trobar molta neu o gel, per tant no és molt recomanable fer-ho.

La pujada al Puigmal des del Santuari, amb bon temps, no té cap dificultat  tècnica, ni d'orientació, ja que només hem de sortir del Santuari i seguir el camí, marcat per a raquetes de neu, que enfila cap a la vall de Finestrelles, fins a trobar el desviament a l'esquerre, que ens porta cap a la Coma de l'Embut passant pel Collet Verd, a tocar del Roc de l'Ortigar.

Una vegada a la Coma de l'Embut ja només s'ha de pujar i pujar fins al cim del Puigmal.

Al cim un panorama fantàstic del Pirineu oriental, tot i que no el vaig poder gaudir gaire per culpa del vent que feia a dalt, molt habitual per aquestes contrades. Tot i això, tinc a l'abast dels meus ulls, des de la Serra d'Ensija o del Verd fins al Carlit-Puig Peric o muntanyes de Vallter, tot un espectacle.

Per baixar es podria fer la volta per Fontalba i d'allà tornar al Santuari, però els horaris del cremallera no acaben de quadrar amb el poc temps que tinc per fer la sortida i acabo fent un pujar i baixar per la Coma de l'Embut.

Cim del Puigmal mirant cap a Núria i Vallter.

Dades tècniques. 

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta al programa Perfils.

Imatge al Google Earth.

• Punt de sortida: Santuari de Núria, on s'arriba agafant el tren cremallera Ribes de Freser o Queralbs, Web del Tren Cremallera.
• Dificultat: Moderada, ja que no té cap dificultat tècnica remarcable. Això sí, és una ruta hivernal, amb el que això comporta de portar el material necessari i assegurar la meteo i la predicció d'allaus.
• Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
• Material necessari: crampons, piolet, casc, raquetes de neu, roba d'abrigar més els indispensables mapa, Brúixola i Gps.
• Altura mínima: 2.000 metres al Santuari de Núria.
• Altura màxima: 2.910 metres al cim del Puigmal.
• Desnivell: 970 metres de desnivell positiu acumulat.
• Distància: 9,2 quilòmetres.
• Ruta per gossos: Sí, cap problema tret del que ens imposa el sentit comú dins del medi natural. A més al tren cremallera s'ha de portar amb morrió.

Fotos i comentaris.

Agafo el primer cremallera a Queralbs, poc després de les vuit del matí soc al Santuari de Núria.

Santuari de Núria des dels primers metres de la pujada.

Desviament, jo cap a l'esquerre, a la dreta el circuit de raquetes de neu.

Collet Verd i Pla de l'Ortigar, a la dreta el Roc de l'Ortigar.

Ja soc al Collet Verd, al fons el Coll de Finestrelles.

L'entrada a la Coma de l'Embut, des del Pla de l'Ortigar.

Tot i que la neu està en bones condicions acabo per posar-me les raquetes.

Al darrere, al fons es veu el coll de Noucreus, al davant el cordal sud del Noufonts, pujat fa molts anys, potser és hora de repetir-lo 😎😎

Coma de l'Embut, al fons el Puigmal, com ja he dit abans, només pujar i pujar per terreny assequible.

Mirant el camí fet fins ara.

El collet del Segre,, on no he d'arribar, entre el Puigmal i el Petit Pic de Segre.

Petit  Pic de Segre, Coll del Segre i Pic del Segre.

Coma de l'Embut i Muntanyes de Núria.

Ja hem falta poc.

"Selfie", amb tot el camí pujat fins ara al meu darrere.

Comença l'espectacle, per davant gran part de les muntanyes de l'Olla de Nuria, al fons treuen el cap les del sector Bastiments-Gra de Fajol.

Cap al Nord treu el cap el Pirineu Francés, amb els dos Perics i el Carlit com a protagonistes.

Últims metres.

Cim del Puimal.

Tal com estava previst al cim fa un vent molt molest, toca abrigar-se.

Mirant cap a la Serra del Cadí, Penyes Altes-Moixeró, Tossa d'Alp, Serra del Verd, Pedraforca i Serra d'Ensija.

I ara cap al Nord, amb tot el cordal de la Cerdanya i Alta Cerdanya, es pot distingir, entre molts altres: Perafita, Tossa Plana de Lles, Puigpèdros, Pic de Serrera, Nerassol, Carlit, Coma d'Or, i el Puigperic. I si fem servir el programa Peak Finder ens diu que podem albirar cims com l'Aneto, els Russell, o la Pica d'Estats. 

I cap a l'Est, Finestrelles-Eina-Noucreus-Noufonts, Pic de l'Infern, Bastiments, Gra de Fajol, Torreneules, Roc Colom-Costabona, Balandrau, per dir només els més importants.

Cap al Sud, els núvols baixos no ens deixen veure gaires cims, però es podrien veure des del Bassegoda a Montserrat, passant pel Montseny.

Tot i que no ho sembli fa vent i fred, així que no trigo gaire a decidir que és hora de marxar, tota la baixada per la Coma de l'Embut. 

Una vegada resguardat del vent faig una paradeta per beure i menjar alguna cosa, i aprofito per fer-me una foto, amb el Puigmal a l'esquerra i el Petit Pic de Segre a la dreta.

Al mig de la Coma de l'Embut.

Collet Verd, amb Núria al fons.

Recupero el circuit de Raquetes.

Ja tinc Núria a tocar.

Estany de Núria, ara toca esperar el tren cremallera i donar per acabada la ruta d'avui.

Una nova pujada al Puigmal, i com sempre molt gratificant, a més de molt solitària, i això sí que és tota una sorpresa, ja que és molt difícil trobar-te a aquest cim tan poca gent com he trobat avui, així que l'he gaudit per partida doble 😍😍😍