Descripció de la ruta.
Sempre tens algun indret on, pels motius que siguin, no hi vas o, com es el cas d'avui, com són a prop de casa ho vas deixant, vas dient ja m'hi aproparé, tinc temps, està aquí al costat...... Això es el que em passava amb la Serra del Port del Compte, no hi anava mai, les meves sortides sempre passaven de llarg.
Per sort, això s'ha solucionat aquest hivern, i el culpable és l'estrany hivern que estem tenint, amb les seves grans nevades, com la que va caure fa tres dies i que va fer, que un cop més tingues que anul·lar la meva sortida pirinenca per l'alt risc d'allaus.
Com tenia el dia marcat per sortir vaig començar a mirar alternatives i vaig veure que al Port del Compte també havia caigut una gran nevada, i a més, estava l'estació d'esquí tancada, el que suposava una oportunitat única, doncs quan es oberta hi podem trobar una gran massificació de gent, potser havia arribat el moment de conèixer aquesta serra.
La ruta escollida es la que puja a tots els cims de la Serra, ja que hi vaig, que sigui de manera ben completa. Es una ruta molt fàcil, sense cap complicació tècnica, ideal per fer amb raquetes.Surt del pàrquing de La Estivella, tot i que, per culpa d'estar l'estació tancada, i de la forta nevada caigudafa tres dies, no podré arribar a La Estivella i hauré de sortir del pàrquing anterior, el del Sucre, que farà afegir distancia a la ruta, però no dificultat.
Un cop a La Estivella, agafo per l'esquerra del pàrquing i, quan porto pocs metres, vaig cap a l'esquerra, seguint un petit barranc que puja cap al Coll de Tancalaporta i el Portell del Llop, també podria pujar un xic més i agafar un camí, una mica més ample, que es per on van els que fan Skimo, poc més amunt tots dos camins s'uneixen.
Un cop a l'amplie coll de Tancalaporta vaig girant cap a la dreta per encarar la pujada més forta del dia cap al Portell del Llop, i que també m'ha de deixar al cim del Vulturó, un cim amb un gran panorama cap a l'est, on destaquen el Pedraforca, la Serra del Verd i la d'Ensija.
D'aquest cim baixo un xic, i fent una diagonal cap el sud-oest, arribar al cim de La Gespeguera, des d'on gaudim d'un panorama espectacular capel Pirineu central, tenim davant nostre des de les muntanyes d'Andorra fins al cim del Turbon.
Ara ja només es tracta d'anar pujant els suaus cims que coronant aquesta Serra, el Puig de les Morreres, per on passo sense aturar-me, el Pedró dels 4 Batlles, punt culminant de la Serra, i on podem trobar una taula d'orientació on podrem veure els noms dels cims que ens envolten, la Tossa Rodona i La Estivella.
D'aquest últim cim torno uns metres al darrere, i baixo per on són els remuntadors, quan porto una mica baixat veig que m'he sortit de la ruta que marcava el GPS, però com veig que segueixo dins la direcció correcta continuo baixant i, al cap de poc temps, recupero el track, que ja no deixo fins a arribar al punt de sortida del pàrquing del Sucre.
Foto de cim a La Estivella.
Dades tècniques.
Perfil de la ruta, el track al meu.Wikiloc
Imatge de la ruta al Google Earth.
- Punt de sortida: Estació d'esquí del Port del Compte, com arribar
- Dificultat: Fàcil, es un terreny molt amable i sense complicacions tècniques.
- Material necessari: Tot i ser fàcil, es una ruta hivernal, per tant hem de portar els estris necessaris per aquests tipus de ruta, a més de mapa, brúixola i GPS, que sempre hem de dur a la motxilla.
- Track: El podeu baixar d'aquí.
- Alçada mínima: 1752 metres al punt de sortida.
- Alçada màxima: 2387 metres al cim del Pedró dels 4 Batlles.
- Desnivell positiu acumulat: 907 metres.
- Distància total: 14 Quilometres.
- ATENCIÓ: Tant la distancia, com el desnivell poden ser més curts, només s'ha de poder sortir del pàrquing de La Estivella, cosa que jo no vaig poder fer per culpa de que la carretera no era neta de neu, i que, normalment, quant l'estació d'esquí es oberta, si que està neta de neu.
- Ruta circular: Sí.
- Ruta per gossos: Sí, cap problema.
- Podeu veure les fotos, amb els comentaris en Castellà, al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Trobo la carretera de La Estivella tancada, deixo el cotxe aquí, al pàrquing del Sucre.
Després d'uns metres torno a parar, he de posar-me les raquetes, doncs la neu ja es un xic tova de bon mati, i fa que m'enfonsi fins als turmells.
Trobo un tallafoc per on podria pujar fent drecera, però prefereixo pujar per la carretera, per anar escalfant les cames.
Un cop passat el pàrquing de La Estivella pujo per la pista de l'esquerra, molt aviat tinc l'opció de pujar pel mig del bosc, i cap allà que vaig. També podria seguir pujant per la pista i després girar més amunt.
El primer tram es un xic caòtic, s'ha d'anar evitant els pins.
Però ben aviat trobo les petjades que vénen de la desviació abans esmentada, he fet una petita drecera, i l'he donat un xic d'aventura a la pujada.
No s'ha d'arribar al mateix coll de Tancalaporta, una mica abans es comença a pujar cap al Portell del Llop i el Vulturó.
L'ampli coll de Tancalaporta.
Ara be el tram més dur del dia.
Una pujada feixuga, que em fa suar de valent.
Per sort, el dia i les vistes, acompanyen per fer-la més agradable.
Jugant amb la neu, el zoom i el Pedraforca.
De veritat som a la primavera ¿?. No ho sembla gens ni mica.
Arribo al Vulturó, primer cim del dia, i que es un xic fora de la Serra.
Aquí tenim la Serra del Port del Compte des del Vulturó, com es veu un cop s'arriba a dalt, la resta de cims es anar superant petits, i suaus lloms de la muntanya.
La petita punta de l'esquerra es La Estivella, l'ultim cim que pujaré, per sobre d'ella veig la Serra del Cadí, i desprès es veuen els cims del Pedraforca, Serra del Verd, Serra d'Ensija i Rasos de Peguera.
Pedraforca, Verd i Ensija de més a prop.
La part alta de l'estació d'esquí del Port del Compte i, per sobre seu, es veuen les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt.
Ara faré una diagonal, aprofitant que està ben carregat de neu, per apropar-me al cim situat mes al Sud-oest de la Serra del Port del Compte, el cim de La Gespeguera, per fer-la creuaré la petita vall que puja del Portell del Llop, que el deixaré a la meca esquerra, sota La Gespeguera.
I arribant al cim la sorpresa, unes vistes magnifíques de tot el Pirineu Central, d'Andorra al Turbon.
Turbon, Cotiella, Monte Perdido, Posets, Ballivierna, Aneto, Maladeta, Montsent de Pallars, per dir només uns quants noms de cims que es veuen des d'aquest modest cim.
Aquesta foto es veuen el Posets i l'Aneto, tot i que són complicats d'identificar per la distancia, per sort, tenim programes com el Peak Finder que ajuden, i molt, a identificar-les.
Es hora de seguir, aniré per l'ample llom que passant per un cim sense nom, hem portara dins al cim del Pedró dels 4 Batlles, cim culminant de la Serra del Port del Compte.
Cim sense nom.
Arribant al Pedro dels 4 Batlles.
Al cim del Pedró dels 4 Batlles també veig l'Aneto, i La Maladeta.
El Posets.
La Serra del Cadi al complert.
I afegim el Pedraforca, Serra del Verd, Serra d'Ensija i Rasos de Peguera.
Aquí trobo a les primeres persones d'ençà que he sortit del cotxe, i em fan la foto de cim.
Es hora de seguir, em queden dos arrodonits cims per fer, la Tossa Rodona a l'esquerra i La Estivella a la dreta, després hauré de desfer un xic de camí per baixar pel sector de La Estivella de l'estació d'esquí del Port del Compte.
De camí a la Tossa Rodona.
Coll que separa els dos cims.
El Pedraforca sempre present.
Tossa Rodona.
Una mirada cap el sector de La Estivella, amb el Cadí al fons.
La Neila fent amics.
Som-hi, La Estivella m'esta esperant.
He de passar per sota els remuntadors, després, per baixar, tornaré quasi fins aquí.
La Estivella, amb Cadí, Pedraforca, Verd, Ensija i Rasos al davant.
Foto de cim.
Cap al Pirineu central també tenim bones vistes, tot i que em perdut perspectiva.
Es l'hora de l'àpat, ens ho em guanyat.
Cim de La Estivella, amb els cims de la Serra del Port del Compte darrere.
No pot deixar de vigilar........
Sembla que vol pujar la boira, potser es hora de marxar.
Doncs si, La Estivella s'ha tapat.
Allà davant tenim els remuntadors d'abans, però a l'alçada d'aquest cartell giro a l'esquerra per començar a baixar.
Aquí bé l'equivocació del dia, vaig seguint unes petjades ben marcades i no miro el GPS, quan ho faig veig que no segueixo el track, que no baixa per aquí.
Per recuperar la bona traçada he de tornar a pujar el que he baixat, miro el GPS i el mapa, i veig que es possible baixar seguint els remuntadors.
Vaig baixant pel que sembla una pista forestal de manteniment a l'estiu.
Passo per sota un remuntador i ja veig el pàrquing de La Estivella.
He baixat bé, aquí retrobo el track que portava, potser li he tret un xic d'ambient a la baixada, però es també es factible fer-ho per on he baixat jo.
Pàrquing de La Estivella.
Ara no segueixo la nevada carretera, ara si que baixo per la drecera que representa aquest tallafoc.
Surto a la pista, a molt pocs minuts del pàrquing, on arribo molt satisfet, he trigat a venir però la Serra del Port del Compte, tot i els seus arrodonits cims, m'ha agradat, i força.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada