Descripció del recorregut.
Torno als Russells, on vaig estar fa cinc anys, aquesta vegada ho faig acompanyant a la meva filla Alba, a més ho fem amb la idea de celebrar el seu cim número 100 de la llista de 3000s del Pirineu, que si tot va normalment els farà al cim del Russell Central, quart cim dels que volem pujar avui.
La ruta comença a l'embassament de Cap de Llauset, es pot fer d'una tirada, però nosaltres farem nit al refugi de Cap de Llauset, ja que és la primera de les dues jornades pirinenques que volem fer i així ens ho prenem amb un xic de tranquil·litat.
Comencem a caminar sota una fina pluja, el que fa que posem una marxa ràpida per arribar al refugi l'abans possible, creuem tot l'embassament fins a troba el desviament que porta al Coll de Llauset a l'esquerra, i ha l'Ibon de Botornas i el refugi a la dreta. Poc després passem al costat de l'Ibon per arribar al refugi després d'una curta pujada, desfem motxilles i sopem, que demà ens espera un dia dur.
De bon matí sortim i enfilem cap al Coll de Vallibierna seguint les marques de GR, trobem i obviem, un desviament que porta als cims del Vallibierna i Culebras, ja pujats fa anys, nosaltres seguim a la dreta cap al Coll, on arribem poc després. Ara hem de deixar el GR per seguir les fitades que ens apropen al Coll dels Bucardos. Aquí trobem a uns companys del refugi que han sortit un xic abans, a partir d'ara farem part de la ruta junts.
De moment només un d'ells ens acompanya, el José, per fer la cresta del Russell Oriental, l'Edu i el Juan pujaran a l'Antecima Russell per la diagonal i allà ens retrobarem. Així que continuem creuant un tram amb petits ibons per apropar-nos a la cresta, que agafem per l'esquerra. La pujada es fàcil, es fa quasi tota caminant, posant les mans en algun tram, les grimpades més difícils no passaran de II grau, i sòn molt escasses.
Una vegada al cim, bon panorama cap al Mulleres i la vall de Salenques, a més de bones vistes locals del tram pujat i del que hem de fer fins a l'Antecima Russell, on arribem després de superar una feixuga pujada en mig de grans blocs de roques.
Just abans de l'Antecima Russell ens retrobem amb Edu i Juan, que han pujat per la diagonal, deixem les motxilles aquí, ja que ara hem de fer un dels trams més exposats del dia, baixar a l'Agulla Sud Russell, són 60 metres de desnivell, però per terreny molt trencat, on s'ha d'anar amb cura, en general és fàcil, només anar vigilant on posem peus i mans. Un cop a la base de l'Agulla una curta i fàcil grimpada per qualsevol dels dos vessants ens deixa al cim.
Fotos de rigor i tornar a pujar pel mateix indret a recuperar motxilles i pujar a l'Antecima Russell, que és al costat. Aquí millora el panorama cap a l'Aneto i la cresta Salenques, però i estem poca estona, de seguida seguim cap al Russell Central, cim més alt del dia, del grup dels Russells, i cim on Alba arriba al número 100 de tres mils pujats fins ara.
El corriol fins al cim principal perd una mica d'alçada per l'esquerra, però molt ràpidament torna a agafar alçada fins a arribar al cim, on Alba arriba molt feliç i contenta, ho estava desitjant.
Dalt tenim una gran visió del que queda fins a l'Aneto, a més de veure els sectors més llunyans del Posets i del Perdiguero. Fem una parada més llarga, ja què he portat una petita sorpresa per l'Alba, arribar a aquesta xifra s'havía de celebrar.
Seguim cap a la Punta de la Bretxa Russell, que és a prop, però es passa per un terreny molt incòmode de fer. Fotos de rigor, ens acomiadem dels nostres companys, ells tornen pel mateix camí, i nosaltres anem a buscar la canal de baixada cap al vessant de Coronas, una canal fàcil però per terreny molt trencat.
Una vegada a terreny obert girem a l'esquerra i encarem un tram molt feixuc de fer, tot ple de grans blocs, anem a prop de la paret dels Russells amb l'ùltim cim del dia a davant nostre, l'Agulla NW.
S'ha de rodejar la base de l'Agulla per encarar la seva pujada per una canal ben visible, però en aquest punt decidim no fer-la, aquest ùltim tram ens ha fet suar de valent i, com no estem segurs de poder pujar-la dubtem, i ja se sap que, a muntanya, els dubtes no sòn els millors companys.
Així que continuem baixant cap a la Bretxa Soler i Coll, punt on tornem a passar al vessant de Vallibierna. Un cop a la Bretxa, baixem uns metres, per a després encarar la pujada al Coll de Vallibierna, ja que hem de recuperar els 200 metres de desnivell perduts.
Al coll només ens queda la baixada fins al Refugi, on arribem cansats, però contents, tot i no haver fet uns dels cims dels que volíem pujar, estem segurs de què ha sigut un gran dia de muntanya.
Alba arribant al Pic Russell central, el seu cim de 3000 metres número 100.
Dades tècniques.
Poso les dades del recorregut complet, i també dels parcials, per si algú vol fer-lo d'una tirada des de l'embassament, o parcialment des del Refugi.
Imatge de la ruta al Google Earth.
Imatge al Open Topo Maps.
Perfil de la pujada al Refugi Cap de Llauset.
Perfil sortint des del pàrquing de l'embasament.
Perfil sortint del refugi i acabant al pàrquing.
- Punt de sortida: Pàrquing de l'embassament de Cap de Llauset.
- Dificultat: Difícil, terreny exigent, tot i que la distància i el desnivell sòn assequibles.
- Material necessari: és una ruta d'alta muntanya, per tant, hem d'anar preparats, roba d'abrigar i calçat adequat, casc, mapa, brúixola i GPS.
- Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
- Accés al Refugi Cap de Llauset.
- Russells des del Refugi Cap de Llauset.
- Russells des de l'embassament de Llauset.
- Alçada mínima: 2.200 metres al parking de Cap de Llauset.
- Alçada màxima: 3.206 metres al Russell Central.
- Desnivell positiu acumulat:
- 315 metres l'accès al refugi de Cap de Llauset.
- 1.306 metres si sortim del refugi i acabem al pàrquing.
- 1.621 metres si ho fem tot d'una tirada des del pàrquing.
- Distància total:
- 3,3 quilòmetres l'accés al refugi.
- 14,8 quilòmetres si sortim del refugi i acabem al pàrquing.
- 17,6 quilòmetres si fem la ruta sencera des de l'embassament.
- Ruta per gossos: No, no es un terreny pels nostres peluts amics, tot i que es podrien portar.
- Ruta circular: No, semicircular des del Coll de Vallibierna.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Embalse de Llauset, comencem a pujar al refugi sota una fina pluja.
Refugi Cap de Llauset, modern i funcional........ Passem la tarda/nit parlant amb Edu, antic forero de Pirineus3000 i els seus companys, José i Juan.
Al mati sortim quan el sol comença a il·luminar els cims. Edu i els seus amics també van als Russell, però han sortit uns minuts abans.
La primera rampa ja ens avisa del que ens espera avui, blocs, blocs i blocs.
Allà baix queda el refugi.
Arribem al primer desviament, senyalitzat, a l'esquerra als cims del Vallibierna i Culebras, a la dreta, cap al Coll de Vallibierna, el nostre primer objectiu.
Coll de Vallibierna.
Des del Coll es veuen els estanys de Vallibierna i, a la seva dreta, la Bretxa Soler i Coll, per on tornarem.
Però primer hem d'assolir el Coll dels Bucardos, o dels Isards.
Estany Cap de la Vall.
Coll dels Bucardos, amb els Russells al fons, es veu al José, aquí atrapem als nostres companys, a partir d'ara farem part de la ruta plegats.
Primer anem a l'esquerra en suau pujada fins a trobar un petit corriol que perd una mica d'alçada i desprès passem al costat d'un petit estany, amb el Russell Oriental al davant, a la dreta la cresta (F+) per on pujarem.
No es necessari anar a plena cresta, per l'esquerre de la mateixa es progresa fàcilment.
Alba obre la marxa, es troba molt còmode per aquest terreny.
De tant en tant fa una paradeta, per esperar als iaios. 😅😅
El terreny per on hem transitat des del Coll de los Bucardos.
Pic Russell Oriental, amb l'Antecima Russell darrere, es veu, ben visible, la diagonal per on pestan pujant Edu i Juan.
Anem cap a l'Antecima Russell.
Estany Cap de la Vall.
Anem pujant, el Russell O. ja queda lluny.
A pocs metres del cim de l'Antecima Russell, ens retrobem amb els altres dos companys, ara ens hem de desviar cap a l'Agulla SW Russell, menys complicada del que sembla des d'aquí.
Per arribar al cim s'ha de rodejar el monòlit central, que es veu a sota, al mig de la foto, les fitades porten per l'esquerra d'aquest, tot i que per la dreta també tenim pas, de fet tres de nosaltres van anar per un costat i dos per l'altre.
Baixada fàcil si vas amb cura, sense gaire exposició.
Els nostres companys d'avui al cim de l'Agulla, darrere la canal de baixada.
Tornem amunt, potser aquest és el tram amb més exposició, però es fa bé, bona roca.
Sortida a la part superior.
I en dos minuts al cim de l'Antecima Russell.
Alba al cim, al fons l'Aneto.
Seguim cap al Russell Central, es pot anar a plena cresta o per un corriol a l'esquerra, la foto és mirant al darrere, cap a l'Antecima. (Foto de l'Edu).
Alba arribant al cim del Russell central, molt contenta i feliç, estava esperant aquest moment, ja que un cop pujat arribava als 100 cims de més de 3000 metres pujats, i això, per ella, és molt important, perquè té la idea de pujar-los tots.
Russell Central.
Panoràmica cap a la cresta Salenques, el Margalida, el Tempestades i,
l'Aneto.
I ara arriba el moment de la celebració, Alba sap que alguna cosa he portat, em coneix molt bé, així que, quan li dic que segui i tanqui els ulls, ja té una rialla d'orella a orella. Us deixo un seguit de fotos del moment.
La cara ho diu tot.
I cap a les muntanyes del Pallars Sobirà, tot i que la calitja no ens deixa veure-les adequadament.
Foto de grup al Russell Central. (foto de José)
Ara anem cap a la Punta de la Bretxa Russell.
Ja i som, tot i que es un pedregal, és pot fer ràpidament.
A baix la vall de Coronas, per on també es pot pujar fins aquí.
Foto al cim, amb Margalida, Tempestades i Aneto.
Mirada cap al Russell Central, a partir d'aquí seguim Alba i jo sols, els nostres companys tornen pel mateix camí, nosaltres donarem un xic més de volta per apropar-nos al sisè Russell, tot i que no estem gaire convençuts de poder pujar-lo.
Desfem un part del camí cap el Russell Central.
Hem d'anar baixant cap a l'esquerra, per anar a buscar la canal de baixada al vessant de Coronas.
Aquí la tenim, baixada distreta però fàcil.
I amb unes vistes meravelloses.
Tot i ser fàcil no et pots distreure, és fàcil relliscar.
Alba que m'ha deixat anar de primer 😂😂
Sortida de la canal, vessant de Coronas, voleu algún bloc ???.
Nosaltres hem de girar a l'esquerra, i anar a prop de la paret que baixa dels Russells.
Agulla SW Russell, per pujar-la s'ha de donar tota la volta a la paret, i pujar pel vessant contrari.
Ara hauríem d'anar a l'esquerra per pujar-la, però ens hem acabat de desanimar passant per tot aquest tram de rocs, i com tampoc estem segurs de poder pujar-la sense material per assegurar acabem per ajupir el cap i seguir baixant cap a la Bretxa Soler i Coll.
Allà queda l'Agulla Russell, poc visible des d'aquí, Alba ja està fent plans per tornar.......
Després de tants blocs una mica d'herba sempre va bé 😎.
Arribem al cordal de la Bretxa Soler i Coll, tot i que encara hem de baixar pel mateix cordal per arribar a la Bretxa, al fons veiem tot el que hem de remuntar fins al Coll de Vallibierna, que es veu al mig de la imatge, a l'esquerra el Collado de los Bucardos, o dels Isards.
Estanys de Vallibierna.
Bretxa Soler i Coll, es veu el petit corriol que hem de seguir a partir d'aquí.
Ibones de Coronas des de la Bretxa Soler i Coll.
Tot i que es veu molt dret (a la imatge no es nota), des de la Bretxa es baixa bastant còmodament si seguim el petit corriol i les escadusseres fitades que i trobem.
I ara ¿?. Doncs remuntar més de 200 metres de desnivell fins a la Collada de Vallibierna.
El primer tram es fa bé, la part final es més feixuga.
Collada de Vallibierna, amb el sector Aneto al fons, ara toca un petit descans i la baixada final al refugi.
I aquí el tenim, curiosament les persones que veiem al davant sòn els nostres companys d'aquest matí, que han baixat tranquil·lament i quasi els atrapem.
Ara a descansar al refugi. Aprofito per fer una petita explicació de les sorpreses que té la vida, aquí tenim l'Edu, ens coneixíem de forma virtual des de fa anys, del foro de la malauradament desapareguda Web Pirineos3000, i que ens vam conèixer personalment fa cinc anys, en aquest mateix refugi, i per fer el mateixos cims d'avui,
jo amb el meu company Jose, i ell amb un altre grup que anava. Des de les hores no ens havíem tornat a veure, és més, al tancar la Web havíem perdut tot contacte. Per les estranyes casualitats de la vida, ens tornem a trobar, cinc anys després, al mateix refugi i per fer els mateixos cims que cinc anys enrera.
Foto de grup al refugi.
Al matí baixem plegats amb l'Edu i el Juan, el José a marxat molt aviat, ja què ha de ser a Barcelona el mès aviat possible.
Arribant a l'embasament de Llauset.
Embasament de Llauset, ens acomiadem dels nostres amics, ells tornen a Barcelona, però nosaltres tenim un dia molt llarg per davant, 100 quilòmetres de cotxe i més de tres hores caminant fins al proper refugi, però això és una altre història, i un altre 3000 😎.
