Montardo per Cavallers. exigent, gratificant, un espectacle.

Cap de setmana de turista per la vall de Boi, però com a jo sóc un "cul inquiet" reservo un dia per anar a la muntanya, no puc evitar-ho, estar per aquestes contrades i no anar a fer muntanya seria una vergonya jejeje, per tant preparo una sortida, hi aniré sol, que no en solitari, doncs la ruta escollida és molt transitada, i més a l'agost.

Tinc molts indrets on escollir quin cim pujar, però finalment decideixo pujar un cim que ja he pujat en altres ocasions, a l'estiu i a la primavera, amb neu, però com té diverses rutes per poder pujar-lo crec adient tornar-hi per un camí diferent.

Aquest cim és el Montardo d'Aran, un cim amb una de les millors panoràmiques del Pirineu. Hi trobem diferents punts d'accés, per la Restanca, que és per on he pujat sempre, per Colomers, per Montcasau i Sesloses (la més solitària de totes) i, finalment la que vaig escollir jo, per Cavallers.

Aquesta ruta és, sens dubte, la més llarga i amb més desnivell acumulat que trobem per pujar al Montardo, doncs són prop de 21 quilometres i uns 1400 metres  de desnivell, anar i tornar, però també podem afirmar que és la més bonica, ja que sempre va per uns indrets magnífics, el regne de l'aigua i del granit.

Tota la ruta va per camins molt fressats i ben marcats, doncs quan comença a l'embassament de Cavallers esta marcada com la ruta de la Marmota, recomanada a l'oficina del Parc Nacional d'Aigüestortes i Sant Maurici, aquesta ruta arriba fins al refugi Ventosa i Calvell. Un cop al refugi només hem d'agafar el camí de Carros de Foc fins al Coret d'Olhcrestada, i d'allà al cim per un camí molt fressat i marcat amb nombroses fitades.

Només una recomanació, hi trobarem dues línies de fitades, sempre hem d'agafar la de més a la dreta, aquesta dona més volta que la de l'esquerra, però és més fàcil de pujar, doncs l'altra puja d'una manera més directa i feixuga.

Dalt del cim el panorama és meravellós, Besiberris, Punta Alta, Contraig, Colomers, Ratera, Saboredo, Peguera, Pica d'Estats, tot i que molt difuminada per la calitja, Mont Valier, Mauberme, la Vall d'Aran al complert i, tancant el cercle, el massís de Las Maladetas, amb l'Aneto presidint-lo. A més d'una gran quantitat d'estanys, Mar, Restanca, Olhcrestada, Monges, Mengades, Bases del Montardo, eetc, etc.

El retorn el faig pel mateix camí, que tot i que ja el conec d'aquest matí no hem deixara de sorprendre, doncs la llum és molt diferent que al matí i no puc deixar de fer fotos i de gaudir de l'entorn que m'envolta.

Autofoto al barranc de Les Llastres.

El perfil de la ruta, a les dades de la ruta hi trobareu una explicació del track.

La imatge al Google Erth.

• NOTA DEL TRACK: . he de dir que el primer quilometro i mig del track el vaig editar a casa, ja que no vaig gravar-lo allà per què no portava el GPS engegat. Al ser editat, tot i que només aquest petit tram, la distancia i el desnivell no són exactes, jo diria que els quilometres són quasi els que vaig fer, uns 20'5, i que el desnivell estaria als voltants dels 1400. El fet que no estigui gravat aquest primer tram no és important, ja que el camí és clar i la ruta, al ser lineal, és anada i tornada pel mateix lloc.
• Podeu descarregar el track al Wikiloc
• Punt de sortida: Embassament de Cavallers, Com arribar
• Material necessari: a l'estiu no necessitem material específic, la ruta és fàcil i passa per camins molt fressats, amb un bon calçat i roba d'abrigar ja en tenim bastant, mapa, brúixola i GPS (si en tenim) indispensables.......UN APUNT, tema aigua, a tota la ruta trobarem molts indrets on agafar-ne però per aquestes contrades hi trobem molt bestiar amb el conseqüent perill que hi podem tindre al beure aigua, millor portar-ne de més, l'únic punt que jo vaig agafar aigua va ser al refugi Ventosa i Clavell.
• Altitud mínima: 1717 metres al punt de sortida.
• Altitud màxima: 2833 metres al cim del Montardo.
• Desnivell positiu acumulat: uns 1400 metres.
• Distancia: 20'5 quilòmetres.
• Ruta circular: no, és lineal, anada i tornada pel mateix camí.
• Ruta per gossos: Si, cap problema, tot i que aquesta vegada no vaig portar a la meva gosa Neila.
• Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer al meu àlbum de Picasa

Embassament de Cavallers, aparco a l'ultim pàrquing, és molt aviat i trobo fàcilment aparcament, més tard es posa a vessar i hauríem d'aparcar molt a baix.

Embasament de Cavallers.

I ara un cop creuat.

Planell de Riu Malo, el camí va a buscar Les Llastres de la Morta, al fons de la imatge.

Cascada al barranc de Les Llastres.

Vaig pujant i comença a treure el nas el massís dels Besiberris.

Arribo a l'estany Negre.

I poc després al refugi Ventosa i Calvell, just a sobre de l'estany, tot i que tenim un desviament poc abans i no ens cal arribar-nos fins allà.

Amb molt poca estona arribo al Pletiu de Travessani, amb el seus petits estanys, al fons comencem a veure al Montardo.

Supero el Pletiu de Travessani i dono una ullada al que tinc a la meva esquena, els Besiberris.

Ara només es tracta d'anar superant esglaons de la muntanya, i a cada esglaó superat i trobo un estany, el primer esglaó hem deixa a l'entrada de l'estany de Travessani.

On trobo una de les imatges més espectaculars del dia, l'estany de Travessani escoltat pels Besiberris, Punta Harlé, Pa de Sucre, Pic de Travessani i Montardo.

Com vaig creuant-me amb molta gent no tinc dificultats perquè algú hem faci una foto, al meu darrera el massís de la Punta Alta, que veiem al complet per primer cop.

Una nova pujada ens deixa a l'estany Clot.

I poc després passem pel de Mengades.

I una forta pujada ens deixa a les portes de l'ultim estany, el de Monges

També molt gran i amb molt bones vistes.

Arribo a la cruïlla de Carros de foc, tal com veiem a la foto a la dreta aniríem al refugi de la Restanca i a l'esquerra al de Colomers, si ho veiem en el sentit de la marxa que portem seria al reves. Aquí és on deixo el camí principal per agafar el que puja al Montardo.

Hem de pujar per aquí, per les Llastres de Monges, tenim dues opcions, tot recte, més curt però més feixuc, i el que jo vaig pujar, que va pujant en diagonal cap a la dreta per després canviar de sentit i fer la diagonal cap a l'esquerra, és més llarg però fa la pujada més fàcil.

Aquest tram és el més dur del dia, però tinc l'excusa de parar i fer fotos, per descansar un xic.

Arribo al Coth de Montardo i veig les Bases del Montardo, per on puja el corriol que ve de l'estany de Sesloses, el camí més feréstec i solitari per pujar fins aquest cim.

Ja tinc el cim a tocar, poso la directa i......

..........només arribar al cim hem saluda l'incomparable massís de Las Maladetas.

Però el paisatge més proper crida la meva atenció, estanys de Mar, Restanca, Olhcrestada, amb els Besiberris a l'esquerra.

Cap a l'altre vessant tenim Colomers, Saboredo, Amitges, Ratera, etc, etc.

L'Aneto i tots els seus "satèl·lits", Coronas por el corredor Angels  , també veiem la petita taca blava de l'estany de Rius. 

Mauberme.

Mont Valier.

Cap al Port de la Bonaigua i els cims de Marimanya, Rosari, Becibers.

Foto de cim.

 La llum canvia a cada moment i la càmera no se sap esta quieta.

Altre cop a Las Maladetas i a la seva minvant glacera, no se que serà d'ella d'aquí uns anys......

Perdiguero ¿?. Circular al Perdiguero: Etapas 1/2 , Etapas 3

Una foto "artística" mirant cap a la Punta Alta, tinc la intenció de tornar a pujar-la d'aquí a uns dies.

Abans de marxar una ultima panoràmica, amb els Besiberris, la Punta Alta i les muntanyes del Parc, al mig de la foto es veu l'estany de Monges i, al seu darrere la val per la que he pujat aquest matí.

Es hora de marxar, primer he d'anar fins el Coth de Montardo, al mig de la foto.

Per després seguir la mateixa ruta de pujada, com el camí és ben marcat i molt fressat baixó ràpid.

Una foto amb la Punta Alta.

Coses de la vida, pobreta......

Torno a agafar el camí de Carros de Foc, i segueixo el mateix recorregut d'aquest matí, primer per l'estany de Monges.

Després pel de Mengades.

La tarda s'ennuvola un xic, però hem deixa boniques imatges com aquesta del Pletiu de Travessani amb el Besiberris i la Punta Alta.

Pletiu de Travessani.

Vaig bé de temps i al Pletiu de Travessani crec que és un bon indret per fer una bona aturada, crec que m'ho he guanyat.

A més, és un indret preciós per fer-ho i gaudir plenament del que m'envolta.

Segueixo camí i arribo al refugi Ventosa i Calvell, ara sí que m'hi arribo, he d'agafar aigua i prefereixo que sigui al refugi, per aquestes contrades hi trobem moltes vaques i és millor no agafar-ne dels rierols que trobem.

Un cop ple d'aigua segueixo baixant, deixant el refugi al meu darrere, amb el coll de Contraix al seu darrere, per allà passa la ruta de Carros de Foc de camí cap el refugi del estany Llong.

 Torno a passar  al costat de l'estany Negre.

Ara tinc els Besiberris sempre al devant.

Pel Barranc de Las Llastres.

Amb els seus bonics racons.

I amb les seves cascades.

Pletiu de Riu Malo.

Faig una petita aturada per contemplar la punta del Besiberri Nord, tinc una proposta d'un amic, veurem........

I dono per acabada la sortida d'avui amb una nova imatge de l'embasament de Cavallers, arribo al cotxe cansat, la ruta és molt llarga, però a la vegada satisfet, molt satisfet, caminar per  aquestes contrades, tot i que massificades, és un autèntic plaer.

Balandrau per la Directa.

El Balandrau, de 2584 metres, és l'ultim cim de la Serra del Catllar, aquesta serra baixa directament de la falda sud del Gra de Fajol Gran, cim que tanca el circ del Freser pel sud-est. 

És un cim, per les seves formes suaus i arrodonides, de fàcil accés, per sobre de tot per la seva vessant sud, és més, tenim una pista forestal que va de Tregurá fins a Pardines que permet arribar al cim amb molt poc temps, doncs aquesta pista passa per la mateixa falda del Balandrau a una altitud d'uns 2000 metres, el que fa que pujar fins al seu cim sigui cosa de molt poca estona, això fa que sigui un cim molt visitat.

Com no m'agraden gaire les massificacions, i aquest cim, pel seu fàcil accés, existeix la possibilitat de trobar-les, era un cim que no havia pujat mai, no estava dintre de les meves prioritats a la muntanya. Però tot això va canviar fa un temps, quan em vaig assabentar que existia un camí per arribar al cim que canviava tot això, res de facilitats, tot el contrari, hi havia un accés que donava a la pujada al cim del Balandrau un ambient feréstec i solitari, amb una pujada feixuga i exigent, una vegada informat d'aquesta pujada la meva visió de la pujada al Balandrau va canviar, a les hores va passar a ser un cim que volia visitar, que volia pujar, ara només faltava trobar el moment ideal per fer-ho.

Aquesta ruta per pujar-lo és la Canal Directa, una canal fàcil de pujar però que exigeix una bona condició física i saber moure's per terreny en el qual has d'anar fent continues ( i fàcils) grimpades,  a més salva un desnivell d'uns 700 metres de l'entrada de la mateixa canal fins a la seva sortida, i d'uns 800 fins al cim, tot això amb poc menys de 2 quilòmetres, realment una pujada dura, exigent, ja que el desnivell positiu acumulat a la mateixa, si comencem a contar del punt de sortida, és pels voltants dels 1400 metres, a més, si li afegim l'ambient feréstec de la mateixa, fa que, per un cim com el Balandrau, de formes suaus i arrodonides, es converteixi amb una pujada d'alta muntanya.

I si no en teniem prou amb aquesta pujada, a la baixada també vam anar un xic a l'aventura, el més fàcil seria anar a buscar el coll de Fontlletera o dels Tres Pics i baixar per allà fins al refugi de Coma de Vaca pel camí normal d'accés al Balandrau, si hi puges pel refugi.

Però nosaltres vam baixar directament pel llom nord del Balandrau, aquest llom comença al davant mateix del refugi de Coma de Vaca, i va fins al seu cim.  A aquesta baixada no hi tenim camí però tampoc te pèrdua, només hem d'anar baixant pel mateix llom fins a molt a prop del refugi. Quan ens falta poc per arribar-hi, i per evitar el tram d'inclinació més gran hem de fer un gir a l'esquerra i baixar per una tartera de rocs un xic inestables fins al camí de Coma de Vaca, que veiem al fons, només creuar la tartera. Un com al camí, ja solament ens queda seguir-lo fins al Pont de Daió, on hem començat aquest matí.

Foto de grup al cim del Balandrau.

La imatge al Google Erth.

El perfil de la ruta, el track el teniu aquí: WIKILOC

• Punt de sortida: Pont de Daió, Com arribar
• Material necessari: l'adient a una ruta de dificultat moderada, mapa, brúixola i GPS, si en tenim, indispensables.
• Altitud mínima: 1177, al Pont de Daió.
• Altitud màxima, 2584 al cim, tot i que al GPS marcava 2569 metres.
• Desnivell positiu: 1420 metres.
• Distancia: 14'6 quilometres.
• Ruta circular: No, més aviat semi-circular.
• Ruta per gossos: Si, tot i que el vam haver d'ajudar-lo un parell de cops.
• Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer a l'àlbum de Picasa.
• Ruta per gossos: Si, tot i que, depent del gos que sigui, els haurem d'ajudar algun cop.

Aparquem al Pont de Daió, on s'arriba per una pista forestal que surt de la carretera de Ribes de Freser a Queralbs, només passar l'alberg Maristas. Creuem el pont i només fer-ho ens trobem la primera cruïlla.

A l'esquerra aniríem a Núria, nosaltres a la dreta, a Coma de Vaca.

Seguim tota l'estona al costat del riu Freser.

Passem molt a prop del Salt del Grill, anar a visitar-lo no ens portara més de 5 minuts, anar i tornar.

Creuem un pont un xic precari, just per sota d'uns salts d'aigua del Freser, i comença la pujada, feixuga, però aquesta hora del matí i a l'ombra, anem bé.

I arribem a la cruïlla de la Directa al Balandrau.

Per aquest bosc segueix el camí de Coma de Vaca.

L'inici del camí és per un bosc jove i per roques, un xic perdedor, però ben marcat amb marques vermelles, si anem atents no hauríem de tenir cap problema per seguir-lo.

Intentem anar junts, per evitar despistar-nos.

Treu el cap el Rei d'aquestes contrades, el Puigmal.

I entrem a la canal, a partir d'ara és tot amunt, sempre pel mig de la canal o per la seva dreta, en el sentit de la marxa, les dificultats més grans les salva per aquesta vessant. La pujada no té cap descans, és feixuga, però molt bonica i amb molt d'ambient d'alta muntanya, també hi podem trobar petites grimpades, molt fàcils, que li donen molt d'ambient a la pujada. 

Com les fotos dintre de la canal som molt similars, poso un seguit d'elles, sense cap comentari.

Un cop portem una bona estona pujant, hem de canviar de vessant, ara hem d'anar a buscar l'esquerra de la canal per seguir pujant, a la foto és veu la marca vermella que ens indica per on hem de passar per canviar de vessant.

Però primer hem de fer una petita desgrimpada, sense cap complicació.

Ens vigilen.

No te descans, tot amunt.

Un cop porten un bon grapat de metres pujant, la canal comença a obrir-se.

I, per fi, podem veure el final de la mateixa.

Les vistes cap al Puigmal són impressionants.

No deixant de vigilar-nos.

Faig una petita diagonal cap a la dreta, per poder tenir una visió més ampla de la sortida de la canal, amb el cim del Balandrau al darrere, ja el tenim a tocar, tot i que aquests metres finals seran durs, la forta pujada que acabem de fer es comença a notar.

Tot i que aquest dos posen la "directa" i m'esperen allà.

Cim del Balandrau, amb el Puigmal al fons.

Del cim, veiem la sortida de la canal.

Panorama de tots els cims d'aquestes contrades, es veu el Puigmal i les muntanyes de Núria a la dreta, el Bastiments i les muntanyes dels circs del Ter/Freser a l'esquerra.

El coll dels Tres Pics al mig, amb el Pic de Fontlletera al seu darrere i la continuació de la Serra del Catllar cap al Gra de Fajol, al fons el Bastiments, també es veu el corriol que puja del refugi de Coma de Vaca, i que és  la ruta normal fins al Balandrau si venim del refugi, que es l'altra opció per baixar.

Foto de cim.

I ara toca baixar i, per fer-ho, seguim el llom nord del Balandrau, no hi tenim camí, però no te pérdua, aquesta baixada acaba directament per sobre del refugi de Coma de Vaca. 

Com es pot veure no hi tenim cap problema d'orientació, només haurem d'anar seguint el llom.

Que acaba just a sobre del refugi, que es veu al fons.

M'apropo a cop de zoom.

Abans d'arribar, per evitar el tram més costerut, girem a la nostra esquerra (marcat amb un waypoint al track) , i seguim baixant per un tram molt feixuc, ple de rocs molt inestables, fins a trobar el camí que baixa del refugi, camí que veiem al fons de la imatge. Sens dubte, el pitjor tram del dia, per sort, és curt.

Un dels molts gorgs del Freser.

Ja som al camí, al fons el magnífic vall penjat de la Coma del Freser.

Aquí arriben els meus companys.

Ara ja som al transitat camí de Coma de Vaca, només ens queda seguir-lo fins al pont de Daió.

Això si, en passar per sota la Directa al Balandrau no podem deixar de donar-li una ullada.

El nostre objectiu d'avui ja queda molt lluny.

I nosaltres, abans d'arribar al pàrquing, aprofitem alguna de les nombroses gorgues que ens ofereix el Freser, per refrescar-nos un xic, que la calor és forta aquestes hores del dia, un cop refrescats anem fins al Pont de Daió per donar per acabada la sortida d'avui.