Hem anat a la Serra de Llaberia per fer una travessa circular que sortint del poble de Pratdip passes per quasi tots dels indrets més importants de la Serra.
Tot i que les previsions del temps no eren massa bones pel dia que teníem previst fer la ruta al final ens vam decidir a fer-la igualment i ens vam reunir 12 persones d'aquest grup. A la majoria ja els coneixia d'altres sortides, com la del Montsant de l'any passat i la mes propera del Montseny .
El recorregut ha sigut:
Pratdip-Crestes de la Seda-Pas del Siscus-Mont Redon-Caball Bernat-Creu de Llaberia-Miranda de Llaberia-Portell de Llaberia-Pas de Cabres-Grau de Riucorb (o del Llop)-Portell del Llop-Enderrocada-Portell de la Punta-Poble de Llaberia-Coll Bassa de las Fonts-Portell de la Cova Carretér-Grau del Carretér- La Forestal-Drecera del Zenon-Pratdip.
Es tracta d'una ruta bastant dura, amb molts quilometres i desnivell, que durant gran part de la travessa passa per corriols ben fressats, però també i trobem trams que no hi ha camí, que vas per un terreny càrstic molt feixuc de transitar-hi per el que hem d'estar mínimament amb bona forma física, sinó sens fará molt llarga, per sort a tota la ruta i tenim escapatòries per escurçar-la si no ens veiem en cor de fer-la a la seva totalitat.
Foto de grup al cim de la Miranda de Llaberia.
Aqui teniu le perfil de la ruta i l'imatge al Google Erth, el track el podeu trobar a Wikiloc
- Punt de sortida: Pratdip, Com arribar
- Material necessari: Es una ruta tècnicament fàcil però d'una duresa considerable per el que haurem de portar calçat adequat i roba d'abrig, menjar i aigua per tot el dia, a més de mapa, brúixola i GPS si en tenim.
- Altura mínima:217 metres a Pratdip
- Altura màxima: 918 metres a la Miranda de Llaberia, al GPS marcava 919'50 metres.
- Desnivell positiu acumulat: 1447 metres.
- Distancia total: 22'5 km.
- Ruta circular: si.
- Temps total: 10 hores 45 minuts (parades incloses).
- Si voleu veure les fotos amb comentaris amb castellà ho podeu fer al meu àlbum de PICASA
Entrada al poble de Pratdip i punt de reunió.
Després de las salutacions i presentacions anem per feina, el dia es presenta dur, del punt de sortida seguim el PR-C 196 i el GR 192 per desviar-nos després pel camí de las crestes de la Seda..
Rapidament deixem Pratdip al fons de la vall.
No podem dir que no esta senyalitzat, fitadas, pintura, indicadors nous i vells, potser una mica massa....
Anem pujant per un bonic camí.
Amb bones vistes al Tarragones i al Mediterrani per darrera nostre.
I de tota la Serra de Llaberia, al davant nostre, al fons, els cingles de la Brancada, per on baixarem d'aquí unes hores.
Ja som a les Crestes de la Seda, ès una grimpada fàcil, a més, als trams més compromesos, han posat cordes per ajudar a passar-hi.
Es una manera molt agradable de pujar a la part alta de la Serra i superar les Cingleres del Panxot.
Pujant per las Crestas de la Seda.
Un dels trams equipats amb cordas.
Aquest es el tram més aeri.
Vist d'altre vessant amb l'Eulogio a punt per passar.
Un cop superada la cresta tenim aquesta imatge de la Serra de Llaberia, tot i que no hem acabat els trams equipats, a la dreta de tot ens queda passar pel Pas del Siscus..
Aquí tením el Pas del Siscus, ès pot evitar per un corriol que va per las parets de l'esquerra.
Vist de dalt, el Carles esta pujant i al seu derrera esta en Pep, que sembla un "Dip" empaitan al Carles jajaja.
Un cop superat tenim aquestes vistes de les cingleres de la Serra, al fons es veuen per les que baixarem d'aquí unes hores.
Ja som a la part alta, ara no més hem de caminar tranquil-lament.
Per arribar al primer cim del dia, el Mont Redon.
I allá tenim el segon, el Cavall Bernat.
Una panoràmica cap al Tarragonès i el Baix Camp.
Anem cap al Cavall Bernat.
Ja quasi hi som, es puja per la canal del mig.
Aquesta es la canal.
Un cop superada ve una petita grimpada.
Arribant a la part final (foto de Carles ).
I fot de grup al cim del Cavall Bernat.
El Mont Redon vist de l'altre vesant.
Tornem a la canal.
I seguim ruta cap a la Creu de Llaberia.
Al coll de la Roca Mitjanera tenim aquesta vista del Cavall Bernat, D'aquest coll el grup agafa un corriol ben fresat que va per la vessant nord-oest de la Punta Fornells fins al Portell de Madrocs.
Al Portell de Madrocs agafo una petita variant (seguint a l'Angel ) per pujar a la Creu de Llaberia, línia vermella, en verd per on va el camí.
D'aquesta petita elevació rocosa tenim unes vistes brutals de la Serra de Llaberia, amb el Mediterrani al fons.
El que ens queda fins a la Creu de Llaberia, al fons es veu l'estació meteorologica que corona el cim de la Miranda de Llaberia.
Creu de Llaberia.
Foto de grup, falta Jose Luis que prefereix baixar directament al poble de Llaberia i esperar-nos allà per acabar la ruta junts.
I ara anem a la Miranda de Llaberia, punt culminant de la Serra.
Arribem molt rapidament i ens fem la foto de grup.
Ara bé un dels trams mes feixucs del dia, crestejar fins al Portell de Llaberia per un terreny amb molts rocs i matolls que fa difícil avançar. Es pot evitar perdent altura fins a un camí que va per sota fins a trobar el GR-7 i despres recuperar aquest desnivell per pujar al Portal de Llaberia.
La Mola de Colldejou.
Passem per la curiosa formació rocosa de La Foradada.
I arribem al Portell de Llaberia.
Al Portell agafem el GR direcció al Coll de Guix, però ès molt poca estona, doncs molt rapidament arribem al desviament que per sota de la Cinglera d'en Jover ens a de portar al Pas de Cabres i al Grau de Riucorb, o del Llop, o Grauet, qualsevol dels tres noms es adient.
El desviament esta just a un dels revolts del camí.
Al fons es veu el nostre ultim cim del dia, l'Enderrocada.
Es un petit corriol amb bones vistes al Priorat i la Ribera d'Ebre.
Aquest és el desviament al Grauet, hem d'estar atents per no passar de llarg, hi tenim la fitada i alguna marca de color que ens ho indica, en començar a pujar no és veu clar on es la sortida.
Fins que arribem al pas equipat del Grauet.
Vist de dalt, aquest es el tram mes estret.
El Carles fent una petita diagonal per salvar la part més rocosa del Grauet.
Una mica més amunt, pel mig veiem als companys que van pujant el tram més difícil.
I arribem al final del Pas, el Portell del Llop.
D'aquí fins al cim de l'Enderrocada tením un tram de cami que castiga molt els turmells.
Un terreny càrstic.
Molt emprenyador de caminar.
L'Enderrocada no te una punta que és pugui considerar el cim, és una llarga cinglera amb un bon precipici cap el nord.
Aquí estic jo amb la Mola de Colldejou al darrera.
I el Xevi fotografiant al grup que s'anat estirant per la cinglera.
Tot el tram que portem fet de la Serra de Llaberia, amb la Miranda al fons a la dreta i la Mola de Colldejou al mig, el coll més proper és el Portell del Llop.
Un pel més endavant trobem una avioneta estavellada el 14-04-1994 (foto de La Vanguardia) allà dinem, que ens ho hem guanyat.
A partir d'aquí trobem un altre cop un tram sense camí, rocs i matolls i petites alzines ens acompanyen fins a arribar al Portell de la Punta, es un tram molt cansat, per la dificultat de caminar i pel cansament que ja portem.
Del Portell de la Punta un camí, en forta baixada, ens a de dur fins al Barranc d'en Jover.
I d'allà a buscar el GR que seguirem fins a Llaberia.
Entrem al poble, no hi viu ningú de manera estable, però els caps de setmana és un poble molt viu, ho demostra el fet de que totes las cases estan rehabilitades.
L'esglesia de Sant Joan Degollat.
Toca descans i retrobar-nos amb el Josep Lluis.
Un detall del poble.
Sortim del poble per la carretera però, quasi al moment la deixem per agafar un camí a l'esquerra que puja de manera forta.
Creuem alguna pista i la forta pujada es converteix amb un corriol al mig del bosc molt agradable de seguir.
Passem pel Coll de la Bassa de les Fonts
I pel Portell de la Cova del Carreter, poc després deixem a l'esquerra el camí del Barranc de la Dovia, d'allà tenim aquesta magnífica vista de la Serra de Llaberia.
Arribem al Grau del Carreter, una forta baixada amb alguna corda per ajudar-nos a baixar.
El tram de cordes.
Vist d'abaix.
El Grau ens deixa al Camí de La Forestal.
Que agafem cap a Pratdip.
Un camí molt bonic que va per sota de les Cingles de Brancana.
Al fons ja veiem Pratdip.
Però al derrera tenim la Serra de Llaberia, i ens quedem bocabadats.
La Cresta de la Seda, per on hem pujat aquest matí.
Arribem a la cruïlla de la Drecera del Zenon, si seguim per La Forestal també aniríem a Pratdip, parem a veure per on baixem.
Al final guanya la drecera del Zenon.
Un corriol ben marcat, però amb una baixada bastant forta.
Els últims raigs de sol il·luminen la Serra de Llaberia.
La Drecera del Zenon ens deixa a una pista forestal.
Que no més hem de seguir direcció Pratdip.
Li diem fins a la propera a les muntanyes de Llaberia.
Arribem a Pratdip amb las ultimas llums del dia.
El Castell de Pratdip.
Una cervesa i una xarradeta per acabar el magnific dia que hem passat.
Amb el nou nom amb que m'ha batejat en Carles, nomes puc dir-te que molt beeeeeeeeee......jajaj.
ResponEliminaFins la propera!!