Sant Sadurni de Gallifa (La Mola de la Roca).

Es tracta d'un modest cim de 942 metres, La Mola, on trobem una ermita construïda, Sant Sadurni de Gallifa. Segons una inscripció que hi ha a una de les entrades de la Masia que hi ha adossada a l'ermita data del 1714, tot i que es troben indicis de què molts anys abans ja hi havia alguna construcció al mateix indret concretament cap l'any 900 segons Wikipedia 

La ruta comença a la carretera BP-1241 al desviament de la pista forestal que porta a la Masia de La Roca. Una cadena ens barra el pas, per tant hem de deixar el cotxe al costat de la carretera, hi tenim lloc per 4/5 cotxes.

Es pot pujar directament però, la ruta que farem avui li dóna la volta completament al cim de La Mola per pujar per la seva vessant nord, a la baixada ho farem pels camins mes directes.

Tot i que hi trobarem diferents indicacions els camins que farem servir no són els més habituals, això fa que un bon mapa o un GPS es facin molt recomanables, sobretot a la baixada, ja que, son corriols molt estrets i poc definits.

Però la gran protagonista del dia es la nostra gosseta Neila, un cadell de Border-Collie creuat amb (possiblement) un Labrador, per tant seria un Borador . I dic possiblement perqué la vam trobar abandonada i no ho podem saber segur, de moment s'ha sembla més a un Border Collie . 

Té 3 mesos i mig, aquesta serà la seva primera sortida seriosa a la muntanya per això ens ho pendrem amb molta tranquil-litat, sense cap tipus de presses, és molt petita i no podem pasar-nos.

Aqui teniu a Neila.

L'imatge de la ruta al Google Erth, el track el podeu baixar de WIKILOC

I el perfil, tot i que crec que el desnivell és excessiu, el més segur és que, per culpa del vent que feia, s'hagi desfasat un pel, de fet moltes d'aquestes petites pujades i baixades que és veuen al perfil són culpa del vent, és molt habitual que el GPS es descontroli una mica amb les alçades si ens fa vent, jo diria que el desnivell acumulat no pot ser més gran de 600/650 metres.

• Punt de Sortida: pista  de La Roca, aprox. al km. 12'5 de la carretera BP-1241, COM ARRIBAR
• Material necessari: no és necessita res especial, potser el GPS seria molt necessari, ja que la ruta pasa per camins poc senyalitzats i per corriols poc marcats.
• Altura mínima: 507 metres.
• Altura màxima: 942 metres al cim de La Mola, tot i que el GPS en marcava 958, com he comentat abans es possible que fos pel vent que feia.
• Desnivell positiu acumulat: 745 metres, tot i que ja he explicat que crec que esta una mica equivocat.
• Distància total: 12'8 km.
• Ruta circular: si.
• Temps total: 6 hores i mitja aprox., amb moltes parades.
• Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb castellà no podeu fer a PICASA

Comencem a caminar per la pista forestal de La Roca, amb bones vistes a las parets de La Mola.

Anem fent, tranquil·lament.

Arribem a aquesta cruïlla i ens en anem per la dreta. Tornarem per l'esquerra.

De moment el camí és molt fàcil de seguir.

Nova cruïlla, ara cap a l'esquerra.

S'han acabat els camins fàcils, la pujada és feixuga.

Arribem als Cingles Vermells i ja veiem el nostre objectiu d'un altre perspectiva.

La Masía de La Roca ja queda molt lluny.

Fem un primer descans, no tenim cap pressa.

Una visió més ampla de tot el camí que ens falta fer, anirem rodejant la muntanya per pujar-hi per la vessant nord, el més fàcil.

Seguim la nostra caminada d'avui.

Tornem a passar per corriols molt agradables.

La primavera ja es aquí, i las Hepáticas o Fulles de Tres Pics ens ho avisan.

La Mola comença a mostrar-se mes assequible.

Sortim a una pista forestal i aprofitem per fer una parada mes per descansar.

Més endavant tenim una bonica visió de la Masía de Les Pujades.

Nova cruïlla,  Neila decideix descansar i la Conchi l'acarona, mentre decidim si seguim per la pista o agafem el corriol per fer l'ultima pujada.

Alba no vol ser menys, a la fi és la seva gosseta i de la seva germana.

Agafem el corriol, la pujada és forta, però s'arriba molt rapidament, per la pista és 1 km. més.

Ja hi som, cim de La Mola de La Roca.

Amb la Masía i l'ermita de Sant Sadurní de Gallifa.

Part de darrere, on es veu clarament l'ermita.

Les millors vistes són cap a la Masía de La Roca.

Cap al Valles.

I el Montseny.

Del mirador tenim aquest vista de Sant Sadurní de Gallifa.

És l'hora de recuperar forces.

I la foto de grup.

Per després fer una bona becaina.

Inscripció a l'ermita, 1714 un any "especial".

Es l'hora de marxar, deixem l'ermita i el seu agradable entorn.

I comencem a baixar, d'una manera més directa que a la pujada.

Sortim a una pista forestal, i la seguim cap a la dreta.

Fins a arribar a aquesta cruïlla, on girem a l'esquerra.

Aquí la baixada es forta.

Las pareds de La Mola per on hem baixat.

Trobem algun obstacle al camí, però es pot evitar fàcilment.

Aquestes dues també volen sortir.

La Roca, ja es mes aprop.

La baixada és forta i per corriols poc marcats, hem de parar molta atenció o portar un GPS, de totes maneres  la direcció a seguir és evident, i arribem a la Masía sense cap problema..

Els terrenys que l'envolten ens il·luminen la cara amb els colors de la primavera.

Sortim a la pista de La Roca.

Pasem per la desviació d'aquest matí.

I ja no més ens queda desfer el camí d'aquest matí per arribar al cotxe i donar per acabada l'agradable sortida d'avui.