Medacorba (intent) des de la Molinassa.

Descripció de la ruta.

El Medacorba, amb els seus 2913 metres d'altura, és un dels cinc cims d'Andorra que superen els 2900 metres i, junt amb la Roca Entrevessada, els únics que em falten de pujar. Ja fa temps que el tinc marcat com a objectiu, però sempre ho he anat deixant passar, dient que ja arribaria el moment. Tinc estudiades les seves 4 opcions de pujar al seu cim: dues per La Molinassa a la Vall Ferrera i dues per Arinsal a Andorra. La que més m'havia agradat es la que va per la cresta des del cim del Pla de l'Estany-Racofred-Medacorba, de fet, he estat dos cops a punt de fer-la, però sempre ho he hagut de deixar per motius externs.

L'altre accés que hem semblava més interessant és per la Vall Ferrera, el que surt del aparcament de La Molinassa i passa pel Pla de Boet, Pla d'Arcalís i estanys d'Escorbes i Baiau, Coll dels Estanys Forcats  cim. Estava interessat en aquesta ruta per conèixer el Circ de Baiau, que només havia vist des del coll del mateix nom el dia que havia pujat al Comapedrosa.

Aprofitant una estada familiar a Areu, a la Vall Ferrera, decideixo fer aquesta última ruta d'accés al cim, i així conèixer aquest solitari circ lacustre.

El dia de pujada comencem malament doncs sortim tard del poble, vaig amb la família, que m'ha d'acompanyar fins a l'estany de Lavans, i allà esperaran que jo faci el cim i baixi amb elles. A més, la pista forestal fins al pàrquing de La Molinassa, no està en bones condicions i fa que el trajecte sigui lent. Tot això fa que comenci a caminar més tard del previst i que, amb les preses. al preparar la motxilla abans de sortir del cotxe, no agafi els crampons i el piolet, cosa que, amb el llarg hivern que hem tingut, representarà una greu errada en arribar al Coll dels Estanys Forcats.

El recorregut no té pèrdua, ja que hem de seguir els senyals del GR-11 que va cap al Coll de Baiau i que, successivament, passa pel desviament al Refugi de Vall Ferrera, els idíl·lics Pla de Boet i d'Aracalís, aquí podem tenir l'únic punt de dubte, doncs trobarem un pont de fusta i no es veu la continuació del GR, pel que el camí invita a creuar aquest pont, però no ho hem de fer, el GR segueix  cap a la dreta, seguint el riu, als pocs metres ja tornarem a veure camí, clar i marcat. Després passa per la Coma de l'Orri, Coma de Baiau i estanys d'Escorbes (aquí es va quedar la família) i Baiau amb el Refugi lliure de Josep Maria Montfort. Un cop superat el refugi veurem un gran roc, on tenim escrit: Estanys Forcats, hem de seguir aquest nou camí fins al coll dels Estanys, allà només hauríem que seguir les fitades fins al cim, però es on jo vaig haver d'abandonar per no portar el material, doncs una gran congesta de neu molt inclinada era al mig de la pujada normal al cim.

Vaig veure tres persones que baixaven donant una gran volta per evitar la congesta i vaig decidir esperar per veure com era aquesta opció. En arribar van comentar que era factible però molt lenta, ja que el terreny era molt trencat i havia d'assegurar cada pas. Vaig valorar que fer i la decisió va ser girar cua, anava sol i, si havia de pujar i baixar del cim per aquesta opció, podia trigar una bona estona i fer que la família és preocupes, per tant, no vaig dubtar, ja tornaria un altre dia.

El retorn a La Molinassa és pel mateix camí. He de dir que l'entorn del Circ de Baiau no va defraudar-me, més aviat tot el contrari, doncs vaig gaudir molt d'un entorn ple d'estanys i dins d'un impressionant i feréstec circ de muntanyes.

Refugi Josep Maria Monfort, situat als Estanys de Baiau, a l'esquerra el Medacorba.

Dates tècniques.

Perfil de la ruta, el track el podeu descarregar del meu Wikiloc.

Imatge de la ruta al Google Earth.

• Punt de sortida: Pont de la Molinassa, al final de la pista forestal, en un estat mediocre, que surt del poble d'Areu, a la Val Ferrera. Com arribar .
• Dificultat: Moderada, terreny bo per caminar, camins marcats fins al refugi, d'allà al Coll dels estanys Forcats el camí no és tan clar, però es ben fitat, del coll al cim terreny trencat, es el tram més feixuc.
• Material necessari: Ruta d'alta muntanya, per tant necessitem calçat i roba adequada, més el material indispensable que no ha de faltar a la motxilla: mapa, brúixola i GPS, (casc opcional).
• Track: El podeu baixar d'aquí. Però heu de tenir en compte que només arriba fins als 2760 metres, falten els últims 150 metres de desnivell fins al cim del Medacorba, tot i que és perfectament valid per fer-lo servir, doncs només falta l'ultima pala al cim.
• Alçada mínima: 1805 metres a l'aparcament de La Molinassa.
• Alçada màxima: 2763 metres al punt on vaig fer mitja volta, una mica per sobre del Coll dels Estanys Forcats.
• Desnivell positiu acumulat: 1170 metres.
• Distància total: 15,8 quilòmetres.
• Ruta circular: NO, totalment lineal.
• Ruta per gossos: SI, cap problema, a més els nostres amics tindran aigua suficient per anar sempre ben hidratats, s'ho passaran d'allò més bé.
• Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Del pàrquing de la Molinassa pugem per la pista (tancada) que va al Pla de Boet, poc després deixem a l'esquerra el desviament al Refugi de Vallferrera i a la Pica d'Estats.

Quasi al moment deixem, també a l'esquerra, la cruïlla del Pla de Boet, nosaltres seguim rectes, seguint el GR-11.

Tenim el Pla de Boet a tocar.

Poc després, en una gran corba de la pista, tenim el nostre desviament, seguim sempre el GR-11.

A mesura que anem pujant veiem la totalitat del Pla de Boet.

Passem per un pontet de fusta on veiem el que és la tònica d'aquests dies al Pirineu, aigua a dojo, el llarg i plujós hivern/primavera ha fet que tot estigui esplendorós.

Pla d'Arcalís.

Seguint el torrent arribem al pont de fusta on el camí no és gaire clar, NO creuar el pont, seguir per la vora del riu i als pocs metres tenim el GR ben marcat altre cop.

Ara que, amb la Neila, no tenim cap problema, ella ens marca el camí a seguir.

Un altre punt idíl·lic, la Coma de l'Orri, amb els Pics del Gerri, Palomer i d'Escorbes com a cims principals.

A mesura que pugem anem entrant a la Coma de Baiau.

Coma de Baiau, Lavans, Medacorba, Roca Entrevessada, Baiau, Coll de Baiau i Pic de Santfons.

Un vell conegut, la Pica Rojà, pujada ara fa un any, que va deixar-me un gran regust, un cim preciós.

Estany i Pic d'Escorbes, fins aquí m'ha acompanyat la família, ara segueixo sol.

Vaig apropant-me al Circ de Baiau, el Medacorda, Roca Entrevessada, Baiau i l'Agulla de Baiau formen, tot i ser un indret de pas del GR-11, un racó feréstec i solitari.

Estany petit de Baiau.

Refugi Josep Maria Monfort, a l'esquerra el Medacorba, al costat l'ampli Coll dels Estanys Forcats.

Ara deixo el GR-11, , que segueix cap al Coll de Baiau, i pujo cap el Coll dels Estanys Forcats, tot i que aquesta pujada es una variant del mateix GR-11.

Estany de Baiau, Coll i Agulla de Baiau.

Al començament la pujada és poc marcada, però no té pèrdua, tot amunt.

Estany i refugi, amb la congesta de neu que hagut que creuar.

A mesura que pujo la neu comença a ser més present.

Coll dels Estanys Forcats, amb molta neu, cap a l'esquerra segueix la ruta normal, però les congestes de neu són presents, i jo m'he descuidat el material al cotxe. Baixen tres persones intentant evitar-les, donen una gran volta, els espero. Quan arriben pregunto que tal aquesta volta i la resposta és clara "terreny molt trencat, és pot fer, però molt lent, s'ha d'assegurar cada pas", miro l'hora, són a prop de les dues, puja i baixar per aquesta opció seria molt llarg, i la família espera, potser avui no és el dia. Es estrany, sempre em costa fer mitja volta, però avui no ho dubto, ja tornaré. De totes maneres arribar fins aquí ja es una bona sortida, i tal com està de bonic el Pirineu ho he gaudit força, giro cua i torno pel mateix camí.

Baixant cap als Estanys de Baiau.

Al fons els cims que formen el circ de la Coma de l'Orri, més al fons el Monteixo i Noris.

Com m'agrada la muntanya, quina manera de gaudir, quin espectacle.

Estany de Baiau, a la dreta es veu el refugi.

Refugi J.M.Monfort, Pics de Vallpeguera i Escorbes, a la dreta la Pica Rojà. al fons el Pic de Baborte.

Passat el refugi, encarant la Coma de Baiau.

Sembla que fa un xic de calor.

Estany d'Escorbes, hem retrobo amb la família, la Neila inclosa, que sempre hem deixa sol si anem acompanyats, li agrada més quedar-se jugant a l'estany. AL fons, Lavans, Medacorba, Roca Entrevessada i Baiau.

Una panoràmica d'aquests magnific indret.

Encarem la baixada, amb la Pica Rojà vigilant-nos.

Es l'hora de jugar amb les fotografies.

Arribant al Pla d'Arcalís.

Aquests també buscant l'ombra, el sol apreta de valent.

Pla d'Arcalís, més petit que el Pla de Boet, però molt bonic i tranquil.

Pla de Boet, ja arribem.

Pla de Boet, amb aquesta imatge tanquem una sortida molt interessant i bonica, jo no he fet cim, però he gaudit força, a més de conèixer un nou indret del nostre Pirineu.