Anboto, per la ruta sur (via normal).

Descripció del recorregut.

Dins d'uns dies de vacances per Bilbao em guardo un matì per fer alguna cosa de muntanya per aquelles contrades, i tinc ganes, ja que no he fet mai muntanya per allà. Són molts els cims que m'agradaria fer, Aizkorri, Gorbea, Txindoki, Anboto, etc, etc, però m'he de decidir per un, i ho acabo fent per l'Anboto, un cim que també m'agrada per totes les històries mitològiques que l'envolten.

Anboto, és un dels cims més emblemàtics d'Euskalerria, tant geogràficament, ja és un dels cims més esvelts que és pot trobar per aquestes contrades i, també cultural-ment, ja que al seu voltant s'han escrit moltes de les histories mitològiques de la rica cultura vasca. La més important d'aquestes llegendes és la que diu que la Diosa Mari viu a una cova, quasi inaccessible, de la seva cara est: WIKIPEDIA.

S'hi pot pujar per diferents indrets, amb més o menys dificultat, la més habitual és la cara sud, amb inici al Santuari d'Urkiola, que és la que vaig fer servir jo, tot i que, en principi, volia fer la interessant cresta oest, catalogada com a F+ però, a última hora, la meva dona em va voler acompanyar, pero nomes si hi anava per l'accés mes curt i fácil i, com es natural, li vaig fer cas, ja que últimament quasi no m'acompanya mai, i s'havia d'aprofitar el moment.

A Mendikat s'hi pot trobar una àmplia explicació de totes les seves vies de pujada, així com explicacions històriques i mitològiques d'aquesta bonica muntanya, enllaç Mendikat.

Cim de l'Anboto.

Dades tècniques.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc

Imatge de la ruta al Google Earth.

• Punt de sortida: Santuari d'Urkiola, com arribar.
• Dificultat: Fàcil, tot i que la part final de la pujada pasa per un terreny feixuc de fer.
• Track: El podeu baixar d'aquí.
• Alçada mínima: 726 metres al pàrquing del Santuari d'Urkiola.
• Alçada màxima: 1331 metres al cim, tot i que el GPS marcava 1322 metres.
• Desnivell positiu acumulat: 782 metres.
• Distància total: 10,3 quilòmetres.
• Ruta circular: NO. completament lineal.
• Ruta per gossos: Si, cap problema.
• Si coleu veure les fotos, amb els comentaris en Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de GoogleFotos.

Fotos i comentaris.

Pàrquing del Santuari d'Urkiola. Per començar tenim dues opcions, anar per una pista forestal  a la dreta o pujar pel camí que es veu a la foto en direcció al cim d'Urkiolamendi, per després perdre una mica d'altura fins a les Campas d'Asuntze, més conegudes amb el nom de Pol Pol, pel soroll que fa una font d'aigües ferrugiones que es troba en aquest indret. Nosaltres anirem per Urkiolamendi i tornarem per la pista forestal

Anem pujant per uns bonics prats.

Ràpidament comencem a veure les muntanyes que ens envolten.

Espero no equivocar-me amb els noms, crec que aquí es veuen l'Unzillatz, Astxiki y Alluitz, més al fons podrien ser el Mugarra y Legaune.

Conchi s'ho pren amb calma, fa molt de temps que no fa muntanya i no té cap presa, primer per físic, i segon per què ho vol gaudir plenament (foto del mòbil).

Ara que, per calma i tranquil·litat, la dels habitants d'aquestes contrades.

Cim de l'Urkiolamendi, al fons l'Anboto.

Ara toca baixar a les Campas d'Asuntze (Pol Pol). Es veu el punt (esquerra) on es desvia el camí cap al Collado Larrano, on comença la pujada per la cresta oest que, com ja he explicat, es quedarà per un altra ocasió.

Campas d'Asuntze, al davant està la font, i un corriol que també puja al Collado Pagozelai, a l'anada pujarem per la pista i a la tornada baixarem pel corriol.

Monotonia.

Tot i que alguns indrets són realment curiosos.

Collado Pagozelai, si seguim rectes sortiríem al Collado Zabalaundi, on comença la pujada pel vessant sud de l'Anboto. Però nosaltres girem a l'esquerra, la via normal puja per aquí.

Ara bé la part més dura de la pujada, 400 metres de desnivell per un terreny molt feixuc de caminar.

Som-hi.

Tot amunt, s'hi troben fitades per tot arreu.

Feixuc de caminar, pero entretingut de pujar.

Conchi, gaudint força, venia amb dubtes, però les ha deixat darrere i ho esta superant be.

Sortim a la part alta, i veiem a cresta que bé del Collado Larrano.

Ja tenim el cim a la vista.

Ara, el terreny, comença a ser més amable.

Ja hi som

Foto de cim, molt satisfets tots dos, aquesta és una foto que costa molt de veure últimament.

Vall d'Atxondo, 1000 metres de desnivell ens separen.

Ara cap a l'est, amb el Parc Natural d'Urkiola a sota.

Més Parc d'Urkiola.

La cara sud, per on puja la ruta del Collado Zabalaundi, que es veu al mig de la fotografia.

I cap a la Vall d'Atxondo, al fons el Cantàbric.

Es hora de marxar.

I ho fem contents.

Baixant amb cura.

I gaudint de la fauna autòctona.

Una de les moltes fitades que hi trobarem.

De tornada al Collado Pagozelai.

Ara deixarem la pista i baixarem pel corriol.

Fins a la font d'Asuntze, amb les seves aigües ferruginoses.

Una mica de color primaveral.

Que és troba en el seu millor moment.

Ara tornarem per la pista.

Amb boniques vistes cap al Parc Natural d'Urkiola.

Al fons ja veiem el punt de sortida.

Pau i tranquil·litat la que gaudeixen per aquests indrets..

Santuari d'Urkiola, inici i final de la ruta d'avui.

Satisfets per conèixer un nou racó, i per la muntanya pujada, anem a fer un àpat al restaurant proper, ens ho hem guanyat, sobretot la Conchi, que  a fet un esforç per acompanyar-me i ha pogut gaudir d'un dia magnífic, fent una de les coses que més li agraden, però que ara, per culpa de la seva lesió, no pot fer-ho. 

En un futur hi tornarem, és un paratge que mereix més d'una visita, amb opcions molt interessants per pujar a les muntanyes properes, marxem amb ganes de més, i això és bo, molt bo.