Pic de la Coma de Vairilles (Andorra).

Descripció de la ruta.

Rapida sortida al Pic de la Coma de Vairilles, un cim de fàcil accés i amb unes bones vistes del Pirineu Oriental, el que el converteix en un cim ideal per un matí que tens poc temps, o si la meteorologia no és gaire segura.

Aquest cim es troba situat dins del Principat d'Andorra, a la Vall de Ransol, tot i que és fronterer amb França. La vall de Ransol és de totes les valls andorranes, possiblement, la que presenta més cims de fàcil accés, el Coma de Vairilles, Ransol o Comes de Jan, inclòs el gegant Pic de Serrera són cims al nostre abast dins d'aquesta petita vall, el que la converteix en un indret ideal per fer rapides incursions a la muntanya hivernal.

La ruta no tè gaire història, ja que es un recorregut molt fàcil i evident, només hem d'anar amb cura a l'nici de la sortida, ja que el primer tram és pel mig del bosc i ens costarà un xic superar-lo, ja que ès farà bastant feixuc anar evitant els arbres però, si agafem com a referència el Torrent de les Portelles, el superarem sense gaires mal de caps. A més la pujada la vam fer massa a l'esquerra, en el sentit de la marxa, és molt més senzill per pujar, també fer servir el recorregut de baixada.

Un cop superat el bosc sortim als Planells de Caraup, on ja veiem, al fons, el nostre cim, i la petita canal que s'ha de superar per arribar-hi. Ara ja només hem d'anar superant les diferents pales, buscant sempre els trams més assequibles, per fer la pujada menys dura, fins a arribar a la canal abans esmentada. Superada aquesta fàcil canal arribem a un collet als peus del cim, on s'hi arriba molt ràpidament.

Al cim gaudim d'un panorama local del Nord-Est de les muntanyes andorranes, a més de gran part del Pirineu oriental francès. Dominem, des del cim del Rulhe fins al Serrera, passant pels Albe, Escobes, Puigpedros de Lanos, Pas de la Casa, Pics d`'Envalira, Colells, Montmalus, Pessons, Cabaneta, Estanyo i Serrera, per anomenar només els més importants.

Per baixar només em de seguir la ruta de pujada fins a arribar als Planells de Caraup, on entrarem al bosc però, ho farem seguint l'altre torrent que baixa des d'aquest indret, el Torrent dels Planells de Caraup. Tot i que es un tram molt semblant al de pujada jo crec que es més fàcil, al menys es la sensació que vaig tenir en aquell moment, pel que recomano fer la pujada també per aquí.

Avui he tingut la sort de gaudir de la companyia de la Maria Jose i el Jose, els meus amics i habituals companys de muntanya, tot i que, últimament s'ha fet difícil poder coincidir. Per sort, de tant en tant, encara podem gaudir plegats de la nostra passió per la muntanya.

Foto de grup al cim.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: A Ransol s'ha d'agafar la carretera de la Coma de Ransol fins al final, o fins que la neu ens deixi, com arribar-hi.
• Dificultat: Moderada, tot i que no te passos compromesos, el desnivell és important en poc quilòmetres.
• Material necessari: crampons, piolet i raquetes (tot i que no és un cim on siguin molt necessàries), casc opcional, a més dels indispensables de cada sortida, mapa, brúixola i GPS.
• Track: el podeu baixar d'aquí.
• Alçada mínima: 1883 metres al punt de sortida.
• Alçada màxima: 2754 metres al cim de la Coma de Vairilles.
• Desnivell positiu acumulat: 905 metres.
• Distància total: 8 quilòmetres.
• Ruta circular: No, tot i que el primer tram vam fer la pujada i la baixada seguint camins diferents, pero es pot totalment lineal.
• Ruta per gossos: Si, cap problema.
• Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en Castellà, ho podeu fer al meu àlbum de GoogleFotos.

Fotos i comentaris.

Coma de Ransol, deixem el cotxe i ens preparem, la Neila ens observa neguitosa, vol sortir ja.

L'últim tram de carretera no està net i l'hem de fer caminant, per sort són pocs metres.

Arribem al final i creuem el pont. 

Veiem el Serrera, un dels gegants  d'Andorra, i que sera el protagonista de d'avui.

Coma de Ransol.

El primer tram de la pujada és pel bosc.

Es un tram feixuc, el fet d'haver d'anar buscant els millors passos pel mig dels pins ho fa pesat, possiblement el pitjor tram de  tota la pujada. Seguir el torrent de les Portelles ens pot servir de referencia.

Per fi sortim del bosc i entrem a un tram més planer, al fons es veu el nostre cim, i la petita canal d'accés que haurem de superar.

El tram més suau de tota la pujada, son els Planells de Caraup.

Els meus companys, amb la Coma de Meners al fons, amb els cims del Serrera i Cabaneta tancant l'horitzó.

La pujada no te cap secret, tot amunt.

Anem trobant traces d'esquí, que seguim com orientació.

A darrere dels meus companys veiem els planells de Caraup, per on hem passat i, al fons, els cims de Torroella i Pala Alta, que separen la Vall de Ransol de la Vall de Riu, per on vaig passar, no fa ni un any, per pujar als cims de l'Estanyo i el Cabaneta.

Anem buscant els trams mes suaus.

Tot i la calor que fa aquests dies la neu està aguantant bé, millor perquè, veien que havia poca neu, hem decidit deixar les raquetes al cotxe.

Al mig es veu la canal d'accés al cim, tot i que, seguint les traces d'esquí anirem a l'esquerra de la imatge, per després fer una diagonal a buscar la canal, una manera més suau de pujar, tot i que, si es vol, es pot fer directament..

Ara fem la diagonal.

Per pujar per la fácil canal.

Fins al collet previ al cim.

Un parell de panoràmiques des del collet, aquesta cap a es muntanyes andorranes.

I aquesta cap al vessant francès.

Desprès d'una curta pujada arribem al cim, on el Jose, i la Neila ens estan esperant.

Cim del Pic de la Coma de Vairilles.

Un cim ampli, on descansar amb tranquil·litat.

Comencem amb l'entorn, amb el Serrera, i Cabaneta cap a l'oest, amb la punta de l'Estanyo a la seva esquerra però, si fem servir el zoom, podem arribar a albirar cims mes llunyans............Fins i tot, segons el programa Peakfinder,  és pot veure la punta de l'Aneto, he de reconèixer que he fet tot el zoom possible per veure si el podia identificar, pero m'ha sigut impossible.

Més fàcil és veure el Font Blanca, pujat fa molts anys, pujada no documentada, i he de tornar per fer-ho, difuminada al fons, la Pica d'Estats.

Al sud tenim tot el sector de Grau Roig i el Pas de la Casa.

I a l'est tenim el cim de l'Anrodat, pujat fa un parell d'anys.

O  el magnific Rulhe, etern objectiu, a veure si algun dia.......

Pic d'Albe, pujat fa poc temps, amb el PuigPeric al fons.

El Pic d'Escobes al davant, al fons el Coma d'Or i el Puipedros de Lanos, i altre cop, segons el PeakFinder, la punta de la dreta es el Carlit.

Pessons, Montmalus, Colells, tots ells pujats a una travessia preciosa, a més es veuen els Pics d'Envalira, Fontnegra, i el Port d'Envalira/Pas de la casa, 

Cabaneta, Estanyo. Pujats per la solitaria e idílica Vall de Riu.

Pic de Serrera, també pujat fa uns anys.

A baix s'intueix l'estany de la Cabana Sorda, per on vaig baixar el dia que vaig fer el Pic Anrodat.

Foto de grup.

Els meus companys de sempre a muntanya, feia temps que no compartíem una ruta tots plegats.

No podia faltar la foto amb la meva gossa Neila.

Es hora de marxar, aquí tenim el petit collet, queées la sortida de la canal d'accés al cim.

I un cop al collet no tenim res més que tirar-nos cap avall.

Ara no hem de buscar els trams més suaus, ara és tot recte, una baixada rapidíssima.

Una baixada sense secrets, tenim els Planells de Caraup al davant, fent-nos de referència.

Inclòs anem a buscar unes canals per fer la baixada més directa i rapida.

Aquí la tenim.

Vista des de a baix.

Planells de Caraup.

Aquí es veu tota la baixada.

Una mirada al Serrera, també es veu tota la pujada a aquest cim per aquest vessant.

Tornem al bosc, i a buscar els millors passos.

La veritat és que és un tram emprenyador.

Tot i que, com he dit abans, si tenim el torrent de Caraup com a referència, anirem baixant bastant bé, aquí ja albirem els plans de la Coma de Ransol.

I fins aquí la sortida d'avui.

Fácil i assequible cim, amb bones vistes locals, el que fa que segui ideal per fer una rapida matinal.