Descripció del recorregut.
Tot i que conec alguns indrets de visites anteriors, la part del Pirineu que menys he visitat es el Pirineu més occidental de la provincià d'Osca, les valls d'Aisa, Hecho, Anso, Candanchu són quasi desconegudes per a mi.
Aquest any tenia tres dies lliures entre els dos punts escollits per passar uns dies de vacances, i vaig decidir acostar-me per aquesta part del Pirineu per, almenys en part, conèixer una mica més algun d'aquests punts desconeguts per a mi. La part escollida és a la vall del riu Osia, concretament a Aragües del Puerto, i aniré a fer una sortida muntanyenca cap al masis del Bisaurin i de Bernera, tenint com a punt de sortida el Refugi de Lizara.
La idea inicial era fer el cim principal d'aquestes contrades, el Bisaurin, però mirant per internet, vaig trobar una ressenya que feia una semicircular passant per diferents indrets dels més visitats que podem trobar per aquí. La idea em va agradar, a més, entrava dins de la dificultat i horari que em podia permetre, ja que aniria sol i la família m'estaria esperant, així que, dit i fet, deixo el Bisaurin per una propera vegada i vaig a fer un cim modest, el Liouviella, però passant per tres dels punts més anomenats d'aquestes contrades, la Plana Mistresa, la Vall dels Sarrios i l'Ibon d'Estanés, la ruta promet!!!!!.
La ruta comença al Refugi de Lizara i puja, inicialment, compartint camí amb la normal del Bisaurim però, al cap de poc minuts, trobo una cruïlla que agafo a la dreta, a partir d'ara he de seguir el Grm07-Senda de Camile. Pujo de presa, vaig sol i quasi no tinc llum de dia el que fa que no pari ni a admirar el paisatge, a poc a poc, per un camí ben marcat i fressat, vaig passant pels refugis lliures d'Oldecua i dels Forestals fins a arribar al primer punt important de la ruta, la Plana Mistresa, un indret tranquil i encisador situat sota el Bisaurin, de fet des d'aquí també es podria pujar. Però jo giro a la dreta remunta'n la Foya de Bernera i passant al costat del petit Ibon Viejo fins a creuar el Puerto de Bernera.
Només passar el port arribo al punt que més m'ha impressionat de la ruta, i dels últims que he vist a muntanya, la Vall dels Sarrios, un indret meravellós i on el silenci es pur espectacle. La vall està tancada pel sud pel bonic Circ d'Olibón. He de creuar la Vall de punta a punta, quan vaig pel mig paro, admiro, gaudeixo, estic bocabadat, poder gaudir d'un indret com aquest completament sol és impressionant. No tinc ganes de marxar, faig fotos i més fotos, però he de seguir, quan ho faig tinc present que i tornaré, n'estic segur.
Surto de la vall i començo una forta baixada i quan giro a l'esquerra per una petita vall trobo un gran ramat d'Isards (Sarrios), no havia vist tants des de fa molt de temps. Fotos de rigor i segueixo fins a trobar una canal anomenada Cantal de Curets on deixo la Senda de Camille i segueixo recte per un camí ben marcat fins a una altra i propera canal, per on baixo fins al proper Ibon d'Estanés (podem evitar baixar seguint rectes, però aleshores no baixaríem fins a l'ibon),.
A partir d'aquí, deixo la Senda de Camile i torno a pujar, per un corriol desdibuixat, fins a trobar les marques del GR11, però no les segueixo, només les he de creuar per agafar un camí que segueixo direcció al Puerto d'Orna, i que em portaria cap a la Bretxa de Secús, poc després el torno a deixar per girar a l'esquerra i remunta'n una forta pala, sense camí ni fitades, podem orientar-nos anant a buscar el que sembla un ampli coll entre la Cúpula de Secús (dreta) i el nostre objectiu, el Liouviella (esquerra). Mentre pujo, amb el GPS a la mà per evitar anar en direcció errònia, vaig construint alguna fitada, i així, tot distret amb les dues "feines", vaig pujant per aquest terreny "pestos", poc després entro a una petita vall, amb el coll (sense nom) que he de superar al davant. La pujada fins al mateix és feixuga, per terreny trencat, un cop a dalt giro a l'esquerre i pujo fàcilment fins al cim del Liouviella.
Al cim bones vistes locals de la Foya Bernera, Vall dels Sarrios i Bisaurin, més llunyans, i amb molta calitja que dificulta distinguir-los, el Balaitous, Inferns, Midi d'Osau, a més dels cims del sector de Anie-Mesa de los Tres Reyes-Petechema.
Després d'una estona descansant i de recuperar forces començo a baixar, també sense camí, ho podem fer de dues maneres, fer una baixada directa cap a la Foya Bernera, que tenim al fons, per després seguir baixant pel camí de pujada, o agafar l'opció que vaig fer jo que és fer una llarga diagonal, amb restes de corriols intermitents que, després d'una primera part més planera, torna a baixar d'una manera ferma per deixar-me a l'altre vessant de la Plana Mistresa, que només he de creuar fins a retrobar el camí de pujada.
Ara si, ara ja per camí conegut, només em queda, passant pels refugis lliures abans anomenats, baixar fins al Refugi de Lizara, on donaré per tancada la ruta d'avui amb una cervesa ben fresqueta.
Ibon d'Estanés pujant al cim del Liouviella.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth.
Grafic al Opentopomap.
- Punt de sortida: Refugi de Lizara, com arribar.
- Dificultat: Difícil, tot i que la major part del camí és ben marcat i fressat, la pujada i baixada del cim del Liouviella es fora de camí, sense marques ni fitades, no és un tram per a gent amb poca experiència.
- Material necessari: No és una ruta amb pasos tècnics, així que no necessitem res en especial., amb calçat adequat, roba d'abrigar i els indispensables, mapa, brúixola i GPS en tenim prou
- Track: El teniu al meu Wikiloc, el podeu baixar d'aquí.
- Alçada mínima: 1.505 metres al pàrquing del Refugi de Lizara.
- Alçada màxima: 2334 metres al cim del Liouviella, tot i que al GPS marcava 2.318 metres.
- Desnivell positiu acumulat: 1.255 metres.
- Distància: 16,4 quilòmetres.
- Ruta circular: No, semicircular, del refugi a la Plana Mistresa és lineal d'anada i tornada.
- Ruta per gossos: Sí, cap problema, tot i que jo no la vaig portar. També s'ha de tenir en compte que és un Parc Natural i pot haver-hi restriccions pels nostres amics peluts, millor consultar les normes del Parc.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
Començo a caminar quan les primeres llums del dia deixen veure la tranquil·litat que es respira al Refugi de Lizara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada