Circular al Santuari de Bellmunt, pels salts del Molí i del Mir.

Ruta feta el 29/03/2024

 Descripció del recorregut.

Tot i que he anat a la subcomarca del Bisaura en moltes ocasions, mai havia anat a visitar un dels seus indrets més coneguts, el Salt del Mir, i es una situació que no és pot permetre, hi tenia que posar solució.

Així que vaig mirant com puc fer una ruta per visitar-lo, i si el puc ajuntar amb el Salt de Molí millor, seria visitar els dos salts d'aigua més importants d'aquelles contrades el mateix  dia. Així que buscant alguna ruta per internet veig que hi ha una circular que els visita tots dos passant pel Santuari de Bellmunt. Es una ruta llarga, però amb un desnivell assequible, que passa per algun dels indrets més bonics del Bisaura, a més, tot i la sequera que patim, fa un parell de dies que ha fet una bona regada i puc trobar els salts d'aigua més bonics, els nuvols m'han donat un cop de mà, ja tinc ruta.

La ruta surt de Santa Maria de Besora, i segueix, passant per diferents masies, tot un seguit de pistes forestals fins a arribar a Vidrá. D'aquest bonic poble s'agafa la transitada ruta que porta al Salt del Molí on puc deleitar-me d'un indret encisador quasi a la més absoluta soledat.

Ara anem seguint pistes i corriols seguint el Torrent de Canamars fins a arribar al Coll d'Hi-era-de-Massa, on comença la pujada mes feixuga del dia, fins al Santuari de Bellmunt.

Dalt del Santuari gaudeixo d'unes magnifiques vistes de la Catalunya central i d'un bon esmorzar al bar del restaurant 😋😋.

Marxo seguin el cordal de la Serra Grenayada fins a arribar al Coll de les Gargantes, on deixo aquest cordal fent un brusc gir a la dreta per anar baixant fins a travessar el Torrent de la Font Viva i el Clot del Boscatell, on agafo un corriol que, pel Bac del Mir, em deixa al bonic Salt del Mir.

Gaudeixo una estona d'aquest bonic salt i segueixo la ruta seguint la pista forestal que, passant pel Veinat del Mir, em retorna al punt de sortida, Santa Maria de Besora.

Salt del Moli.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta a l'Open Topo Maps.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Al final del poble seguint la carretera de Vidrà, com arribar.
• Dificultat: Tècnicament fàcil, tret de la distància i desnivell, que obliga a estar bé físicament, i millor portar GPS, és una ruta  que passa per moltes cruïlles i algunes d'elles no senyalitzades.
• Material necessari: Res especial, amb un bon calçat i alguna peça d'abrigar per si de cas en tenim prou.
• Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
• Distància: 23,5 quilòmetres. 
• Desnivell positiu acumulat: 1.190 metres.
• Alçada mínima: 750 metres al Salt del Mir.
• Alçada màxima: 1.230 metres al Santuari de Bellmunt.
• Ruta circular: Sí, completament.
• Ruta per gossos: Sí, tot i que es un pel llarga.
• Podeu veure les fotos, en format gran, al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Surto de Santa Maria de Besora per l'últim carrer a l'esquerre.

Ràpidament es converteix en pista forestal.

La primavera ja treu el nas.

El Palou Gros, una de les diferents masies que trobaré seguint aquesta ruta fins a Vidrà.

Riera i Font de Palou.

Un indret que invita al descans.

Seguim per l'esquerre, marcat a Vidrà, la de la dreta va al mateix lloc, però passa pel mig d'una gran masia, millor seguir la primera.

Sortim a la pista principal just al darrere de la masia del Villaró.

Després de pasar per la Masia i el collet de l'Arxer paso per  La Plana.

El Palou Xic, sobre un turó al costat de la pista.

I així arribo a Vidrà.

Amb vistes a les serres de Bellmunt i del Curull.

Pau i tranquil·litat al mig del poble.

Surto seguint el transitat corriol que porta al Salt de Molí.

Faig un petit desviament per anar al Molí Nou.

Per no tornar a pujar a recuperar el camí principal, agafo un corriol que surt darrere aquesta tanca.

Esta marcat com a PR.

Recupero el corriol principal al Pont de la Salgueda.

Moli Vell.

Salt del Molí, espectacular.

Selfie.

Bocabadat mirant aquest idíl·lic indret.

S'ha de creuar la riera per seguir el camí, primer en suau pujada.

I veient el Salt del Molí des de diferents perspectives.

Després d'una forta pujada surto a una pista, amb un cartell que em marca la direcció a seguir.

Poc després la deixo per agafar aquest petit corriol a la dreta.

Que remunta cap al Serrat Alt fins a arribar al collet del Turu.

Per seguir al costat del Torrent de Canemars.

Fins a arribar al Coll d'Hi-era-de-massa.

On agafo el camí de pujada a Bellmunt.

Pujada forta, sense contemplacions.

Arribant al Santuari de Bellmunt.

Bellmunt, vaig primer al turó on està situada la creu.

Santuari de Bellmunt, al fons la Serra del Curull i el Puigsacalm.

Una panorámica cap a la plana de Vic.

El Montseny.

Montserrat, amb molta calitja.

Selfie a Bellmunt.

Vaig al Turó on es el santuari, veig el bar obert i...........

........ decideixo que es l'hora de l'esmorzar. 😎😎

Es l'hora de seguir.

Segueixo el corriol que va pel cordal de Serragrenyada.

Petit però ben fresat.

Fins a arribar al Collet de la Balma del Migó, on faig un gir brusc a la dreta.

Mirada enrrere desprès de fer el desviament, corriol ben marcat i fresat.

Surto a una pista, ara serà normal, trams de corriols i trams de pista.

Un altra corriol i una altra pista.

He de creuar els Torrent de la Font Viva i el Torrent del Bosquetell.

Surto a una altra pista, El Bosquetell, amb cartells indicadors.

Camí a seguir, tot i que primer em desviare a veure el Salt del Mir.

Collet del Bosquetell.

Amb vistes a Santa Maria de Besora.

Baixo per una fageda, quin goig deu fer a la tardor.

Una cruílla a l'esquerre i arribo al Molí del Mir.

I al Salt del Mir.

Tot que una mica sec, la veritat es que impressiona.

He de seguir, primer agafo un petit corriol que hem deixa la camí principal.

Pont per creuar la riera de La Foradada.

Mas del Mir, i restaurant del mateix nom.

Segueixo la pista asfaltada que arriba fins al Mas de Mir, al fons Santa Maria de Besora, ja tinc a tocar el punt final de la ruta.

Deixo la pista asfaltada.

Nova cruïlla, ara a la dreta.

I desprès de seguir un petit corriol surto a les afores de Santa Maria de Besora.

Tot i ser una ruta força llarga és molt bonica i distreta, sempre anem pel cor del Bisaura, un indret que t'acaba enganxant, té molt per veure, molt per ensenyar, ben segur que i tornaré.