Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 9 de juny del 2022

Cordier per la canal N (Maladetas Occ.), Sayo i els dos Boindier.

 Descripció del recorregut.

Alba i jo anem a paasar dos dies al Refugi de La Renclusa amb moltes idees al cap, a més, després de molt de temps tornem a quedar amb els companys i amics Maria José i José, ells només estaran un dia, aixi que hem d'aprofitar-lo al màxim.

Laidea és fer les Maladetas Occidentals pujant directes al Cordier per la Canal N, un cop a dalt la resta de cims pujats ja ho dira l'horari que portem i la meteo, ja que tenim una previsió de fort vent, anirem decidint a mesura que anem avançant.

Al refugi ens informen que l'accés a la Canal Nord està molt justet de neu, es tracta d'una canal només accessible quan la neu es troba prou alta, cosa que amb la calor d'aquesta primavera comença a ser difícil.

La ruta, sobretot al començament, depén molt de la neu que i trobem, com ara esta molt alta començarem fent la pujada per la ruta de pujada al Portillon Superior, i quan ho veiem adequat, farem una llarga diagonal cap al punt critíc del dia, la paret a superar per accedir a la Canal N.

Un cop a la base de la paret la superem no sense suar de valent, sobretot a la primera part, on tenim pocs punts on agafar-nos. Per sort la superem sense cap problema i comencem a pujar per la Canal N, ja molt justeta de neu, a més de bastant tova, pocs temps li queda aquesta temporada, inclós la sortida ja és amb roca, sense neu.

Sortim al costat del cim del Cordier, 1ª Maladeta Occidental, on gaudim d'un panorama tapat i ventós, a un costat tenim La Maladeta, a l'altra la resta de cims que formen les Maladetas Occidentals, amb el Posets/Perdiguero al fons.

Seguim cap al cim del Sayo, 2º Maladeta Occidental, on gaudim d'un panorama similar al del Cordier. Aquí comencem a dubtar de fer el Pic Mir, 3ª Maladeta Occidental, és el cim amb la cresta més estreta i complicada i, amb el vent que fa, no ho veiem clar. 

Així que decidim baixar cap al Collado Cordier, per després seguir cap al Collado Sup. d'Alba però, en arribar al Collado Cordier, veiem que al perdre alçada el vent a baixat d'intensitat i, tenint els dos petis cims dels Bondidier al costat fa que ens engresquem a fer-los.

Aquests dos petis cims tenen una aproximació distreta, no són difícils, però si que s'ha d'anar amb cura, no et pots distreure. El primer es guanya quasi a plena cresta, amb passos distrets, el segon es un xic més complicat, però no es va a plena cresta, més aviat a la dreta, en el sentit de la marxa.

Un cop fetes les fotos de rigor tornem al Collado Cordier, d'allà al Collado Sup. d'Alba, i seguim de baixada  tota la ruta normal que porta de la Renclusa fins a aquest coll.

Un cop al Refugi el primer que fem es rehidratar-nos per celebrar el magnífic dia d'alta muntanya del que hem gaudit, a més de poder comptar novament amb la companyia dels nostres amics, cosa que últimament no podem fer gaire.


Foto de l'aproximació a la Canal N al Cordier.

La fletxa del mig és per on vam entrar nosaltres a superar l'espero rocós per accedir a la Canal N, també és per on marca la pujada el mapa del Topo Pirineos, per tant, teòricament és el punt adient per fer-ho, però això és molt relatiu, dependria del nivell tècnic de cadascú, i de la quantitat de neu que trobem. Les altres dues fletxes és per on he vist que pujaven a alguns reportatges que fan la canal a ple hivern.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge al OpenTopoMaps

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Refugi de La Renclusa, on s'ha arriba  des del Parking de la Besurta tenim mitja hora de camí. Si decidim comença la ruta a La Besurta s'han d'afegir uns 4 quilòmetres i 200 metres de desnivell. Hem de tenir en compte que, als mesos d'estiu, està tancat l'accés fins a La Besurta a cotxes particulars, i s'ha de pujar amb un autobús que surt des de Llanos de l'Hospital o caminant. Com arribar a La Besurta.
  • Atenció: S'ha de tenir en compte que el track és orientatiu, tot dependria de l'estat de la neu i de la quantitat que i trobem del blanc element.
  • Dificultat: Molt difícil, només per un pas, el d'accés a la Canal N, la resta de la ruta és el típic terreny d'alta muntanya, on s'ha de tenir cura però sense passos compromesos. A la cresta dels Boindier només precaució, es un terreny amb bons punts de recolzament per a mans i peus, si és segueixen  les fitades no s'hauria de tenir problemes.
  • Material necessari: Roba d'abrigar i calçat adequat, no oblidem que es una ruta d'alta muntanya, crampons, piolet, casc i raquetes (si trobem suficient neu), nosaltres no les vam portar perquè ja començava a ser escassa, mapa, brúixola i GPS, sempre amb nosaltres. Un cordino per assegurar el pas tampoc estaria de més.
  • Track. El podeu baixar d'aquest enllaç.
  • Alçada mínima: 2.130 metres si comencem al Refugi de La Renclusa.
  • Alçada màxima: 3.254 metres al cim del Cordier, tot i que al GPS marcava 3.266 metres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.400 metres, tot i que crec que és un xic menys, és va apagar el GPS entre el Cordier i el Sayo i he hagut d'editar aquest tram de la ruta, i potser per això surt una mica més de desnivell del real. Jo crec que uns 1.250/1.300 metres és el lógic.
  • Distancia: 10 quilòmetres si sortim de La Renclusa, si ho fem de La Besurta, serien uns 14 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí, completament.
  • Ruta per gossos: No, almenys a parer meu, no crec que sigui un terreny pels nostres peluts amics.
  • Podeu veure les fotos al meu album de GoogleFotos.


Fotos i comentaris (Algunes fotos son d'Alba i Jose).

Primeres llums del dia des de La Renclusa, es veu clarament la Canal N al Cordier.

El sol comença a il·luminar els cims dels voltants.

La pujada normal al Portillon Superior ja és troba neta de neu.

Comencem a trobar neu contínua cap als 2.550 metres.

Tuca Blanca de Paderna.

Parem a possar crampons.

Cap als 2.700 metres abandonem la ruta del Portillon i comencem una llarga diagonal cap a la base de la Canal N al Cordier.

Allà al fons la tenim.

Una mica més a prop, molt pelat de neu per accedir-hi.

Al mig de la imatge està l'accés, no es tracta d'un punt concret, sempre depèn de la quantitat de neu, avui ens tocarà buscar-nos la vida.

A l'esquerre tenim La Maladeta, amb la seva canal d'accés també molt justeta de neu.

Fem torns per anar obrint traçada, aquí vaig jo.

Ara li toca a l'Alba.

I José fa l'aproximació final, just a sobre el seu cap és troba el punt per on hem decidit provar-ho.

Allà van Alba i José, per sobre el cap d'Alba trobem un bon punt per assegurar si es decideix posar corda per pujar.

Sortida del pas complicat.


La Canal N al Cordier.

José no espera, amunt que va.

Des del punt on acaba la neu es veu l'entrada.

Part final de roca.

Sortida ala cresta, quasi al costat del cim, amb l'ibon de Cregueña encara gelat. Per sobre seu els cims de l'Araguells i Punta Juncadella.


Cim del Cordier, 1ª Maladeta Occidental, amb La Maladeta al fons.

Foto de cim.

Anem cap al cim del Sayo.

A l'esquerre, i al mig, tenim els dos petits cims dels Bondidier.

I a la dreta, la Torre Cordier i la baixada a La Renclusa.

El Sayo, o 2ª Maladeta Occidental.

Així és veu el Cordier pujant al Sayo.

José ja es al cim.

Cim del Sayo amb el Cordier al fons.

El Posets segueix ben tapat.

l fons veiem el Mauberme i les muntanyes de la Vall d'Aran.

Foto de cim.

Decidim abandonar la pujada al Pic Mir, 3ª Maladeta Occidental per culpa del vent, baixem cap al Collado Cordier.

Així es veu el Pic Cordier.

I així el Pic Sayo.

Quan som al Collado Cordier, el vent ha afluixat molt, segurament per la pèrdua d'altitud, i decidim provar de pujar als dos Bondidier.

Som-hi !!!!.

Cresta distreta.

Alba gaudint força.

Cim del Bondisier N.

Foto de cim, amb la punta sud al fons.

De camí a la punta sud.

Punta sud, amb el Pic d'Alba al darrere.

Ara amb l'Alba, tots dos ben contents i satisfets.

Maria José i José tambe ben contents.

De tornada.

Alba i Maria José amb el Culebras/Ballibierna al fons. Alba va la setmana que ve a pujar-los.

De camí al Collado Sup. d'Alba, al mig de la imatge.

Collado d'Alba, sense neu a la part superior.

Superada la part inicial tornem a tenir neu contínua, tot i que ja no són necessaris els crampons, ja que és troba molt tova.

Anem baixant buscant sempre la part més nevada.

Per aquest vessant la neu contínua és present fins a la mateixa alçada que per on hem pujat, uns 2.550 metres.


S'ha acabat la neu, ara toca pedra.

Dos amics contents d'haver-nos retrobat a les sortides muntanyenques.

Arribant als Ibons de Paderna.

Ibon de Paderna.

Tota la baixada feta, al fons el Pic d'Alba.

Refugi de la Renclusa, ara toca rehidratar-nos i celebrar el gran dia de muntanya que hem gaudit.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada