Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 19 d’abril del 2021

Sobrepuny, Cap de Tastanós i Roca Gotzera des de Vilada.

 Descripció del recorregut.

Llarga i molt interessant pujada al Sobrepuny, bonic mirador de la Catalunya central, sobretot vers el sud. Per fer-ho farem una ruta molt diferent de la pujada normal que surt des de la Nou de Bergueda, i que ja vaig fer uns anys.

Comencem a Vilada i pugem fins a l'església de Sant Joan Baptista per seguir la pista asfaltada que surt per darrere. Aviat s'acaba l'asfalt i seguim una pista forestal, que esdevé corriol, ben fressat i marcat com PR, que ens deixa a la Creu de Roset i, poc després a la Collada de Roset, cruïlla de camins. Tornarem pel de la dreta, però ara seguim el de l'esquerra passant per la Font del Dipòsit, seguint pel Camí de l'Aigua i entrant en un tram rocós que ens fa passar per un curiós túnel de la Mina de l'aigua i per la Font de l'Arç. 

Poc després arribem al Pla del Castell, on girem a l'esquerra per visitar les ruïnes del Castell de Roset, documentat al Segle XI, on s'arriba després d'una curta pujada. Tornem al Pla del Castell, visitem les ruïnes de la Masia del Castell i, del seu costat, surt un corriol, marcat amb fites que, després d'un primer tram més suau, puja molt fort fins a la Plana del Castell, on deixem el corriol per pujar a la Roca Gotzera, modest cim amb una extraordinària panoràmica local.

Tornem a la Plana del Castell i seguim fins a una cruïlla on anem a la dreta fins a trobar un altre collet on, al davant comença la pujada al Cap de Tastanós, a mitja pujada trobem una cadena que serveix de ben poc doncs és un pas molt fàcil, la clàssica "quitamiedos". Passada la cadena arribem al cim on gaudim d'un panorama molt similar al de la Roca Gotzera, potser una mica més ample vers el Pedraforca i el Cadi.

Tornem al petit collet previ al cim i seguim el corriol, marcat com a PR, que evita les cingleres del Cap de Tastanós i que, amb un puja i baixa força distret, ens mena a la Collada dels Pasquals, on tenim una possible escapatòria per enllaçar amb el camí de baixada i que, per molèsties als genolls, el nostre company Carles, fa servir per tornar a Vilada.

Nosaltres seguim primer per pista i després per corriol, marcat com a PR i passant per les ruïnes de la Masia de Picamill, fins a les Collades de Picamill o Collada d'Abaix, cruïlla de camins. Després tornarem per la pista del davant, però ara seguim a l'esquerra un corriol ben fressat que, passant primer per la Collada de Dalt, arriba al Collet del Faig, on comença l'última, i feixuga pala, per arribar al cim del Sobrepuny, magnífic mirador de la Catalunya central. A dalt fotos de rigor i petit descans per recuperar forces.

Abans de marxar baixem un xic cap al Sobrepuny d'Abaix, sense arribar-nos, per millorar les vistes cap al Pedraforca. Desfem el petit tram i tornem al Collet del Faig, on segui el corriol del davant (Sant Roma de la Clusa) i que ens mena cap al Coll de la Plana, on NO hem d'arribar doncs, a l'última corba abans del coll hem de creuar el filat i seguir un corriol, poc marcat, que segueix el Grau de la Solaneta fins a arribar al bonic i encisador Planell del Bac, on agafem una pista que passant pel Coll del Pi, ens torna a les Collades de Picamill o Collada d'Abaix.

Pocs metres després de la Collada trobem un corriol a l'esquerra, a un cartell de fusta posa Vilada, i marcat amb punts blancs, que agafem per davallar d'una manera forta, passant pel Grau de Dalt surt al Camp Gran d'Espinagalls. Poc després, deixem el camí marcat que portàvem, per agafar uns corriols que, passant per les ruïnes de la Masia d'Espinagalls i pel mig dels vells camps de conreu, torna a retrobar el corriol pel qual baixàvem, punts blancs, passats els dominis de l'antiga Masia.

Un cop al corriol, el seguim a la dreta i, després d'una suau davallada, ens deixa al Collet Roset, punt on ens retrobem amb el camí de pujada d'aquest matí, allà només ens quedarà desfer els últims dos quilòmetres que ens separen de Vilada per donar per acabada la ruta d'avui. 


Foto de grup al cim de la Roca Gotzera.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Opentopomap (openstreetmaps).


Perfil del recorregut. el track al meu Wikiloc.


Imatge de la ruta al Google Earth.


  • Punt d'inici: pàrquing al costat del parc infantil, a l'entrada de Vilada, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, per distància, desnivell i per la quantitat de cruïlles de camins per on pasa, GPS indispensable.
  • Material necessari: Res especial, no és una ruta tècnicament difícil, per tant amb calçat adequat i alguna peça de roba per abrigar, més els sempre indispensables, mapa, brúixola i GPS, en tenim prou.
  • Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
  • Alçada mínima: 725 metres a la sortida al poble de Vilada.
  • Alçada màxima: 1655 metres al cim del Sobrepuny.
  • Distancia: 17,5 quilòmetres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1320 metres.
  • Ruta circular: No exactament, té una part circular.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris, 

(Alguna de les fotos són de l'Àngel i d'en Xevi).

Església de Sant Joan Batista, Vilada, seguim per la pista asfaltada que surt des d'allà.

Cruïlla, seguim cap a la Creu de Roset.

Aquests tres van tan de pressa que em fan fer coses estranyes amb las fotos.


Creu Roset.

Passat el Collet Roset, i la Font del Dipòsit, seguim el Camí de l'Aigua.

A les clarianes gaudim de bones vistes a la Serra de Picancel.

Entrem a la part més rocosa del Camí de l'aigua.

I a la Cova de la Mina de l'Aigua.


Sortida de la Cova.

A prop de la Font del Arç trobem el Rec de la Font del Sofre, amb petis Gorgs.


Arribem al Pla del Castell, girem a l'esquerra, fem una breu pujada que ens deixa a un collet on veiem el Castell de Roset.

Aquí amb el Carles de protagonista.

Castell de Roset, documentat des del Segle XI.


Des del Castell gaudim de bones vistes a la Serra de Picancel i a la vall de Villada.


Foto de grup.

Tornem al Pla del Castell i visitem les ruïnes de la seva Masia.

Per darrere la Masia surt el corriol per on segueix la nostra ruta i que, després d'una feixuga pujada, ens mena a la Plana del Castell.

Plana del Castell, després d'una pujada que ens ha fet esbufegar de valent fem una parada per reagrupar-nos, aquí la Neila observant atentament el camí de pujada, que no falti ningú.

Girem a l'esquerra i pugem a la Roca Gotzera, amb el Cap de Tastanós al davant i la punta del Sobrepuny darrere, al fons Rasos de Peguera, Serra d'Ensija, Pedraforca i Serra del Cadi.

Cap de Tastanós i Sobrepuny.

Embasament de La Baells, Serra de Picancel, el Bages, Osona, Montseny, Montserrat.


Les càmeres treuen fum.

Els meus companys d'avuí.

I ara la foto de grup.

Tornem a la Plana del Castell, seguim un tram el PR i arribem a la cruïlla per pujar al Cap de Tastanós, tot recte,  el PR segueix a l'esquerra, anirem al cim i tornarem aquí per seguir el PR.

El tram de la cadena.

Cim del Cap de Tastanós, amb el Sobrepuny a la vista.

Caçador caçat, Montserrat sempre llamativa.


Una mica més a prop.

Després de la sessió fotogràfica toca tornar al collet.

I seguir la ruta pel PR que voreja les escarpades parets del Cap de Tastanós.

Arribem a la Collada de Pasquals, on el company Carles ens deixa per tornar a Vilada, nosaltres seguim el PR, primer pel corriol, després per pista, per tornar al corriol que passa per la Masia de Picamill (ruínes) i mena a les Collades de Picamill, o Collada d'Abaix.


Agafem un corriol a l'esquerra, passem per la collada de Dalt i arribem a la Collada del Faig.

On comença l'ultima, i feixuga pala, per pujar al Sobrepuny.

Foto de grup.

Mirant al sud-oest, destaquen a la dreta els Rasos de Peguera.

I al Sud-Est destaca Montserrat i el Montseny.

Identificant cims.

Cap de Tastanós i Roca Gotzera.

Serra de Picancel al davant, Osona i el Montseny darrere.

Rasos de Peguera, Pedraforca i Serra del Cadí.

El tram que hem baixat cap al Sobrepuny petit.

Selfie.

Encisador Pedraforca.

Tornem al Collet del Faig i seguim rectes, cap a Sant Roma de la Clusa.

Quan som mol a prop del Coll de la Plana hem de vigilar per troba el punt on hem de deixar el camí pel qual baixàvem, i passar a l'altra banda del filat,  per agafar un corriol, poc definit a la dreta.

Per baixar el Grauet de la Solaneta.

La roca del fons ens serveix de referent, al seus (aprox) peus esta las Collades de Picamill.

El Grauet de la Solaneta és el tram més aventurer del dia.

Planell del Bac.

La pista que agafem al Planell del Bac i que, després de passar pel Collet del Pi, ens fará retrovar-nos amb el camí de pujada a les Collades de Picamill.

Collades de Picamill.

Desviament a Vilada, a pocs metres de les Collades.

Baixant pel Grau de Dalt, amb bones vistes al Castell de Roset, Picancel i Montserrat.

Deixem el corriol que portàvem al Camp Gran d'Espinagalls, el creuem, veiem la derruida Masia, baixem pels antics correus i retrobem el corriol de baixada, punts blancs.

Que nois, anem bé ¿?. Mira que portem 3 GPS, si ens perdem............jajajajaja, poc abans d'arribar al collet de Roset, el camí es difumina un xic, però molt aviat es torna a fer ben fressat, i arribem al collet sense problemes.

Tornem a passar per la Creu de Roset.

I arribem a Vilada.

On no podia faltar la Festa de Germanor, tot i que ens falta en Carles, que feia dues hores que estava esperant, i ha decidit marxar, una llastima.


dimarts, 13 d’abril del 2021

Circular per les Valls del Montcau (Mura).

 Descripció del Recorregut.

Primer de tot demanar disculpes si, fotogràficament, el repor no és tan treballat com altres vegades, quan vaig anar a fer aquesta ruta no tenia intenció de fer cap repor i no vaig portar la càmera. Un cop a casa, i com vaig veure que era un indret interessant, vaig decidir fer-ne un i, per poder fer una cosa una mica decent, he agafat les poques fotos del móvil meu, i del meu company, Josan. El resultat ha estat justet però aprofitable per un reportatge de mínims.

Segon, recomano fer la ruta després d'una època de pluges, ja que eren molt seques totes les fonts d'aigua, perden la ruta l'encant especial que li dona el liquid element.

La ruta comença a Mura, a qualsevol dels seus aparcaments, baixem fins a l'església de Sant Martí per creuar, per sota seu, la Riera de Nespres i seguir el corriol que ens porta a la Creu de la Vila. Però primer agafarem un petit camí que ens a de portar a visitar les fonts del Formatget, la del Foradot, el salt de la Blanquera i un antic Forn de Calç, per tornar a enllaçar amb el sender de la Creu de la Vila.

Aquest sender ens ha de portar fins a un dels indrets més visitats d'aquestes contrades, el Puig de la Balma, una antiga edificació incrustada dins d'una balma, encara avui habitada i amb un petit servei de restaurant i un museu.

A partir d'aqui em de seguir la pista forestal de Matarrodona, que va agafant alçada suaument, fins que arribem al Collet Roig, on seguim un altra pista a l'esquerra. Després de seguir-la una estona la deixem per agafar un corriol a l'esquerra que puja al Puig Andreu i la seva Balma. Podem pujar al cim amb una curta grimpada, tot i que nosaltres no ho vam fer.

Seguim la carena fins a arribar a les proximitats del Turó dels Ducs, on fem una breu parada, per recuperar forces i donar una ullada al nostre voltant, ja que és un bon mirador d'aquestes contrades. Per després continuar fins a sortir a la pista del Coll de la Garganta, que va resseguint la carena de la Castanyera fins al Collet del Vent, després deixem el camí principal per passar per l'ermita de Sant Jaume de la Mata, i tornem al camí principal per veuré la Balsa de la Mata on, deixem la pista i agafem un petit corriol ben fressat que, un cop passat pel Turo de la Roureda, amb bones vistes a La Falconera, i el Coll de la Sabatera, ens mena cap a Mura peró, abans d'arribar-hi, agafem un camí a la dreta que seguirem visitant Els Caus, un petit aqüífer, sec el dia que hi vam ser, las Balmes de Sant Lleïr i del Sestricó, el Gorg Pare, amb poqueta aigua, les fonts de l'Escolá i del Rector, l'única amb un bon raig d'aigua, seguin per l'ermita de Sant Antoni per acabar, entrant a Mura pel vessant contrari on l'hem deixat aquest matí, anar fins a la plaça de l'església i donar per acabada la ruta.

Als peus del Puig Andreu, amb Montserrat al fons..

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.


  • Punt de sortida, el poble de Mura, qualsevol dels seus aparcaments ens servirà doncs. quasi segur, acabarem fent un tomb pel poble, com arribar.
  • Dificultat: moderada, per la distància i perqué s`ha d'anar amb molta cura per la quantitat de cruïlles per on passa la ruta.
  • Material necessari: res especial, és una ruta que es pot fer en un matí i que passa per camins amples i fressats, amb un bon calçat i els indispensables, mapa, brúixola i gps en tindrem prou.
  • Track, el podeu baixar d'aquest enllaç.
  • Alçada mínima: 440 metres abans d'entrar a Mura a la tornada.
  • Alçada màxima: 911 metres a prop del Collet del Vent.
  • Distancia: 17,1 quilometres.
  • Desnivell positiu acumulat: 775 metres.
  • Ruta circular: Si, completament.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Església de Sant Martí, un cop passada la Riera de Nespres.

Deixem el Camí a la Creu de la Vila i ens apropem a la Font del Formatget (seca).

Seguim a la curiosa Font del Foradot.



Continuem cap el Salt de la Blanquera, veient Mura al fons,

Salt de la Blanquera, també sec.

Quasi al costat del salt i tenim l'antic Forn de Calç.


Enllacem amb el camí principal pel qual arribem a la Creu de la Vila.

Per, tot seguit, arribar al Puig de la Blama.


Que és una masia encastada dins una gran balma de roca, datades del s. XII, els actuals propietaris ´son descendents directes dels primers propietaris, i viuen en una masia, més moderna, al costat de la Bauma, l'antic mas acull un museu i una residència casa de pagès amb bar, restaurant i habitacions.



Deixem el Puig de la Balma i seguim una bona estona la pista forestal pel qual havíem arribat fins allà fins al Collet Roig. Al collet seguim la pista, a ma esquerra per, poc després, seguir per un corriol pel qual arribarem als peus del Puig Andreu.


Balma del Puig Andreu.


Es pot pujar al Puig Andreu fent una curta grimpada, però nosaltres no ho fem, decidim seguir la ruta i voregem el cim, amb Montserrat al fons.

Baixem un tram i seguim en direcció al Turó dels Ducs i el Pla de Serrallonga, on arribem ràpidament, allà gaudim d'un bon panorama local.


El Montcau al fons. Seguim carenant fins a sortir a la pista que segueix la carena de la Castanyera, fins al Coll de la Garganta, d'on anem perdent, suaument, alçada fins a arribar al Collet del Vent, a les immediacions de la Masia de Can Mata i el Coll d'Estenalles, passat aquest collet ens desviem un xic per visitar l'ermita de Can Mata i seguim davallant fins a la Basa de Can Mata.

Basa de Can Mata.


Al costat de la Basa agafem un petit corriol, ben fressat, que ens ha de portar fins a Mura.

Mentres baixem veiem la carena per on em pujat. Passem a prop de la Falconera, pel Collet de la Sabatera i al costat del Turó de la Roureda.

El corriol de baixada pasa per algun tram realment bonic.

Tornem a veure el Montcau.

Ja tenim Mura a tocar, però, poc després d'aquest punt, deixarem el camí que porta directament a Mura, i girarem a la dreta per un altre camí que ens porta als Caus.

Els Caus, petit aqüífer al costat del torrent, però que avui es absolutament sec.

Seguim el corriol que surt a l'altre banda dels Caus, passem per la Balma de Sant Lleïr i arribem a la Balma del Sestricó.


Davallem fins al Gorg del Pare, bastant sec, una llastima.



Continuem passant per la Font de l'Escolá.

I la Font del Rector.

única on raja aigua.

Entrem a Mura per la pista forestal que passa primer per l'ermita de Sant Antoni.


Entrem al poble pel carrer de Sant Antoni.

Mura, part baixa del poble, al fons esquerra l'església de San Martí, inici i final de la ruta.

Tres detalls curiosos del bonic poble de Mura.



Foto fi de ruta.