Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 2 d’abril del 2023

Tuca del Frontonet.

 Descripció del recorregut.

Quedo amb en Carles Danon De punta a punta  per pujar al Pic d'Estos per la Vall de Literola, però un seguit de petits entrebancs fa que anem molt tard, i al petit cim previ, la Tuca del Frontonet, acabem la sortida.

Jo, al Pic d'Estos, ja l'havia pujat fa anys amb el company José Anguita i tenia ganes de repetir-lo, per al Carles era el primer cop, a més feia anys que no feia una hivernal, i volia treure les teranyines dels seus estris d'hivern.

En Carles puja el dia abans, per tant quedem a l'aparcament de Literola de bon matí, però un malentés fa que no ens trobem fins a quasi les nou del matí, fet que fa que comencem a caminar molt tard, massa, sobretot ara a l'hivern.

La pujada no té cap secret, es deixa el cotxe a la carretera que va de Benasque a l'Hospital de Benasque,  en creuar el Barranc de Literola trobem un aparcament a la dreta, i el corriol d'accés a l'esquerra.

A partir d'aquí s'ha de seguir el Barranc de Literola fins a arribar a la Cabanya/refugi lliure de Literola. Un cop allà seguim un tram més pujant pel costat del barranc fins a creuar-lo i acabar arribant, per una gran pala de neu, a la collada del Frontonet, d'aquí al cim són pocs minuts, ja que el tenim a tocar.

Al cim un gran panorama, especialment de la Vall d'Estos, i els seus 3000s, a més d'una bonica visió del "Rei dels Pirineus", l'Aneto, i del seu accés per la Canal Estasen.

Al costat, a tocar, tenim el nostre objectiu principal, però he arribat fins aquí tot sol, en Carles ha tingut problemes al genoll i s'ha quedat a la Cabanya de Literola, si a aquest entrebanc li sumem que ja hem començat tard la sortida, fa que em plantegi deixar la ruta aquí, anar i tornar al Pic d'Estos em podria representar un mimin d'una hora més, fet que fària que la baixada la féssim a unes hores no gaire adequades per a ser hivern, així que toca plegar i fer mitja volta.

La baixada la farem pel mateix camí de pujada, Cim-coll- creuar Barranc- Cabanya de Literola-Barranc de Literola-Aparcament. 

D'aquí a Benasque  a gaudir d'un bon àpat i fer-la petar una bona estona.

Tuca del Frontonet al davant i Pic d'Estos al fons.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al TopoPirineos.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil del recorregut, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: a la Carretera del poble de  Benasque a l'Hospital de Benasque, només creuar el Barranc de Literola, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, tot i ser un recorregut fàcil, en ser hivern, sempre hem de tenir mes cura  a les nostres sortides.
  • Material necessari: crampons, raquetes, piolet, casc (opcional) i roba d'abrigar, a més dels que sempre han d'anar a la motxilla, mapa, brúixola i gps.
  • Track: El podeu baixar d'aquí.
  • Altura mínima: 1.610 metres a l'aparcament.
  • Altura màxima: 2.421 metres a la Tuca del Frontonet, tot i que al GPS marca 2.427 metres.
  • Distància: 9,6 quilòmetres. 
  • Desnivell positiu acumulat: 950 metres.
  • Ruta circular: No, totalment lineal.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, tot i que jo no la vaig portar aquest dia.
  • Podeu veure les fotos en format més gran al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Només començar la pujada ja tenim el que hem vingut a trepitjar, la neu.


En Carles sembla que va content, aixó de la neu feia temps que no entrava als seus plans.

Mirant al darrere.

Tot i que trobem neu des de bon començament la veritat que la quantitat es molt minsa

De tant en tant fins i tot semblo un muntanyenc 😎😂.

Vall de Literola.

Una mica mes amunt ja es veu la Cabanya de Literola i el coll que hem d'assolir.

Desviament per anar al Perdiguero per aquesta vessant.

Pontet per salvar el torrent, en altres èpoques ni es veu, ja que la neu el tapa.
 
Aquí està el meu company.

Cabanya de Literola.

Aprofito mentre arriba el Carles per a fer-me una "selfie".

Arriba Carles i fem una parada per fer un most i replantejar la sortida, en Carles no va bé, li molesta el genoll i cada cop que s'enfosa té dolor, ens ha costat més temps del normal arribar aquí, més el retard en la sortida a 'inici fa que anem més tard del que seria normal. Carles decideix abandonar, i després de parlar amb mi decidim que jo segueixi fins a la Tuca del Frontonet, i ell m'esperaria a la cabanya fent una migdiada, abandonant l'idea original de pujar al Pic d'Estos. Així que, sense perdre temps, surto pitant cap amunt.

Surto tan despresa que no segueixo la direcció correcta, i tiro torrent amunt com si anés a les Fites del Peyreguet. no passa res, ja que només he de trobar un punt per creuar el torrent i anar cap a la Tuca del Frontonet.

Mentre vaig mirant per on creuar el torrent segueixo les petjades que van a les Fites.

Aquí crec que és bon punt, de fet no m'he distanciat gaire del meu objectiu, al fons es veu el coll on he d'anar.

Un cop creuat el torrent només queda pujar per una ampla pala de neu.

Perdigueret i  Perdiguero.

Ja soc al coll, mirant cap al Perdigueret.

Sector Ixeia-Perramo-Batiselles.

La continuació cap al cim de la Tuca del Frontonet.

Arribant al cim, amb el Pic d'Estos, o Tuca Dalliu al fons.



Sector Posets a l'esquerre, al centre Veteranos-Gemelos, a la dreta Gourgs Blancs.

Seil de la Baqo a l'esquerra, el Perdiguero al mig, a la seva dreta treu el nas la Cresta de Literola.
I si els posem tots junts trobem tot un espectacle visual, tot un paradís de cims de 3000 metres amb la Vall d'Estos a sota: Eriste N, Forquetas, Dent de Llardana, Posets, Pics de La Paul, Veteranos, a més treuen el nas La Munia i el Troumuse, Punta del Sabre, Gran Bachimala i part de la seva cresta, Clarabides, Lourde Rochebable, Torre Armengoud, Seil de la Baqo, els dos Pics del Portillon, els tres cims del Perdiguero i acaba amb un tros de la cresta de Literola, quin goig !!!!! (tot tret del PeakFinder)

A l'altre vessant també es veu part del sector de l'Aneto, però més limitat,


Aneto-Maldito.

La Vall de Literola, es veu la Cabanya on està en Carles.

Aquí el teniu.

Després de comprovar horaris veig que si vaig fins al Pic d'Estos és farà molt tard, a més que l'espera d'en Carles serà molt llarga, així que, tal com havia parlat amb el Carles quan ens hem separat, aquí acaba la sortida d'avuí................ em faig una autofoto i giro cua.

Tornant al coll.

A l'esquerra es veu part del sector Cerles-Castanesa.

Ja soc al coll, ara tot cap a baix.

Petjades..........les meves 😅

Autofoto.

Acabo baixant pel mateix punt per on he pujat, la veritat es que he anat força bé.

Vall de Literola, amb el sector del Pic d'Alba al mig.

Retrobament.

"Postureo" 😂😂


Baixar amb aquestes vistes es tot un plaer.

Fi de ruta, bé, fi no, ara toca fer-la petar amb uns birres al davant 😂😂


divendres, 17 de febrer del 2023

Colors de tardor: Fageda Fosca i Puigsallança des de Santa Pau.

 Descripció del recorregut.

Com quasi cada any, vaig a la Garrotxa  a fer l'última sortida per gaudir de la tardor, possiblement és l'indret de Catalunya on es pot gaudir dels colors de la tardor fins més tard, amb molta seguretat, quasi cada any, fins a la primera quinzena del mes de Desembre podrem gaudir de la tardor pels boscos d'aquesta comarca..

La idea principal és anar a conèixer la Fageda Fosca, un punt que no he trepitjat mai. Per fer-ho busco alguna ruta circular amb sortida des de Santa Pau, tot i que, una vegada sobre el terreny, faré alguna petita variant del track escollit.

La Fageda Fosca, tot i que no pertany al terme de Santa Pau, ni al Parc de la Zona volcànica ( és de Sant Aniol de Finestres) la gran majoria de descripcions per anar-hi surten des de Santa Pau, per tant jo també ho faré des d'aquesta localitat. Tot i que ja estic estudiant algun recorregut per l'altre vessant, i així conèixer els dos.

Tot i que al títol només anomeno la Fageda Fosca en realitat es toquen 3 fagedes més, la Del Grau, la de Finestres, i la que més em va sorprendre, la del Clot de la Salgueda, la Del Grau i aquesta última són les que més estona es transita, ja que es creuen totalment pel mig, les altres dues vas molta estona pels límits.

El recorregut va parcialment per dues rutes d'Itirennaria, no els anomeno a la descripció perquè es deixen i és retroben diverses vegades, són aquests: Per les terres dels Barons, Ruta Fageda Fosca.

Surto de Santa Pau per la Plaça de Baix i el carrer del Camí de la Font fins al desviament de la Masia dels Colls, on ja agafo un corriol que passant pel Coll Maria i el Grau de l'Escaler hem deixa al Coll del Grau. Ara només he de seguir la Serra del Grau fins a un petit collet que separa el Faig Rodó de la Fageda Fosca i el cim del Puigsallança, vaig primer a la Fageda i després torno al collet per anar fins al Puigsallança i seguir ruta cap al Forat de l'Ovella i Santa Maria de Finestres.

Una vegada visitada l'ermita pujo fins a les restes del Castell de Finestres i torno a la cruïlla de la Fageda de Finestres. Deixo el camí d'aquesta fageda i baixo pel Clot de la Salgueda, que resulta ser  tot un espectacle, una meravellosa manera d'acabar les sortides de tardor d'aquest any.

Un cop a la part baixa del bosc vaig agafant diferents corriols i antigues pistes forestals que passen per les masies del Carrer, Planademunt i Planadevall fins a la cruïlla de la Mare de Déu dels Arcs, on deixo la pista principal per agafar una de secundària i apropar-me fins al Gorg Blau.

Torno una mica al darrere i passo per Pratdevall per tornar a la pista forestal principal per seguir-la fins a arribar al riu Ser, on agafo un corriol que, seguint la llera del riu, em retorna fins al punt de sortida a Santa Pau.

Cim del Puigsallança amb la Serra de Finestres al davant.

Dades tècniques.

Imatge al Google Earth.

Imatge al OpenTopoMaps.

Perfil del recorregut, el track aquí.

  • Punt de sortida: un petit pàrquing a la cruïlla entre el Carrer Major i el Carrer de les Escoles, com arribar. Tot i que tenim diferents punts on aparcar, si agafem com a referència la Plaça de Baix tenim el punt on iniciar la ruta.
  • Dificultat: Moderada, bona distància amb un desnivell assequible, tot i que el més complicat són els molts canvis de corriol i les contínues cruïlles, GPS recomanable.
  • Material necessari: res extraordinari, ruta per terreny assequible, amb un bon calçat i els indispensables: mapa, brúixola i GPS en tenim prou.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Alçada Mínima: 407 metres al Gorg Blau.
  • Alçada màxima: 1.026 metres al cim del Puigsallança.
  • Desnivell positiu acumulat: 870 metres.
  • Distància total: 16,5 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí, completament.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, els nostres peluts amics gaudiran d'allò més. 
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris. 

(La primera foto ja es fora de Santa Pau, no em funcionava la càmera de fotos i mentre em barallava amb ella 😂😂 anava caminant, finalment ho vaig deixar estar i TOTES les fotos són de mòbil).

Deixo el cotxe a un petit pàrquing poc abans del C/Major, camino per aquest carrer, passo pel C/del Pont i, quan arribo a la Plaça de Baix giró a la dreta per seguir per aquest carrer fins a sortir de Santa Pau per un camí en-cimentat, el camí de Can Font.

Primeres llums del dia, deixo el camí de Can Font per pujar cap a la Masia dels Colells.

Just abans agafo un petit corriol que va per sota la Masia, ben aviat comença la tardor a treure el nas.

Catifa de colors, això promet 😍

Els faigs ja han perdut moltes fulles, i seguir el corriol es tota una aventura.

Poc després de deixar el Coll Maria entrem a la fageda del Grau.

Grau de Les Marrades.

Les Marrades, on el camí quasi no és veu tapat per una catifa de fulles..

Collada del Grau.

La Fageda Fosca, límit superior.

La direcció es clara, trobaré diferents punts amb senyalització als arbres.

Camino al costat de la Fageda Fosca, sense endinsar-me per dins.

Sempre seguint la mateixa carena.

Fins a arribar a un collet, amb aquesta curiosa pedra.

Al costat tenim aquesta indicació, així que vaig primer a la dreta, i després torno aquí.

Ara si, ara trepitjo la Fageda Fosca.

Faig Rodó.

En realitat son dos faigs de grans dimensions.

I un curiós banc on seure per admirar-los.

Pujo al cim del faig rodó (es a pocs metres).

Torno al Faig i hem toca fer una foto, per que es vegi que jo estava allà 😂 

Desfaig el camí fins al collet anterior.

I segueixo tot recte.

Fins al cim del Puigsallança.

La Neila al cim.

Vistes del cim cap al següent objectiu, Castell i ermita de Santa Maria de Finestres.

Baixada ràpida.

Per un corriol ben fresat.

Fins a arribar al Forat de l'Ovella, on el corriol fa un pronunciat gir a l'esquerre.

Torno a una fageda, la de Finestres.

Arribo a una altra cruïlla, ara aniré fins a Santa Maria de Finestres i, variant la meva idea inicial, tornaré aquí per baixar pel corriol de la Fageda del Clot de la Salgueda, pel que he vist d'ella  des de dalt m'ha cridat l'atenció tant com per baixar per aquest camí.

L'Oratori de Finestres.

Santa Maria de Finestres.

El Puigsallança i la Fageda Fosca.

L'idea era seguir per un corriol que surt del darrere d'aquest portal, però ja he dit que he volgut variar la ruta.

Però primer he de pujar a les restes del Castell de Finestres.

Per un camí molt rocós.

I amb restes de temps millors.

Puigsallança des del Castell de Finestres.

Petit pessebre.

Vistes, a l'esquerre tota la carena que he pujat, al mig la plana d'Olot, al fons el meu estimat Pirineu.

Es hora de baixar.

Torno al Santuari.

I desfaig el camí fins l'encreuament.

I ara comença l'espectacle, ha sigut una gran idea baixar per aquí, la tardor esta esplèndida.

..............................

Cruïlla.

Fageda del Clot de la Salgueda.

.......................

...................................

Meravellos.

Cada raconet es un espectacle.

A més, a mesura que vaig baixant, és nota el canvi de colors, d'una tardor ja quasi acabada, a una tardor encara acabada  d'explotar.

Finalment arribo a la part baixa del bosc, trobo una cruïlla, giro a la dreta, però recte es podria arribar al mateix punt.

Surto a una antiga pista forestal, la segueixo, aquí  la vegetació ja és molt diferent.

Passo a prop de la Masia del Carrer.

Per les de Can Planademunt i Can Planadevall.

Sense deixar de costat la tardor i els seus colors.

Arribo al costat de la Mare de Déu dels Arcs, porto 4 tracks carregats al GPS i tots 4 van per aquí, però sé que estic a prop del Gorg Blau i, tot i la sequera que patim, decideixo deixar els tracks i anar al Gorg Blau, després aniré a buscar el camí que va al costat del riu Ser per tornar a Santa Pau.

Segueixo una mica més per la pista i agafo una altra a la dreta.

Surto a una pista a mig camí del Gorg Blau i de la  gran Masia de Pratdevall, primer vaig al Gorg i després seguiré cap a la Masia.

Desviament al Gorg Blau.

Gorg Blau.

Torno a la pista i segueixo cap a la Masia, passo al costat del seu ramat i torno a sortir a la pista principal, per la que baixava abans de deixar el track per anar al Gorg Blau.

Poc abans d'arribar a la carretera trobo el cartell del corriol que segueix el riu Ser cap a Sant Pau.

Bonic camí al costat del petit riu.

Trobo un petit raconet amb "nans".

Passo al costat del Gorg de Caga-rates.

Petit pont que creua el riu, no l'he de creuar, jo segueixo recte.

Surto a terreny obert just a l'entrada de Santa Pau.

Passo a visitar la seva famosa plaça
´
I acabo la sortida fent un most i admirant el preciós centre històric de Santa Pau.