Pic Baciás des del Balneari de Panticosa.

Ruta feta el 18/01/2025

 Descripció del recorregut.

El Pic Baciás és un cim situat a la divisòria entre la Vall de Panticosa i la Vall de l'Ara (Bujaruelo). Els seus 2.735 metres i la seva estratègica situació el converteixen en un excel·lent mirador dels grans cims d'Ordesa, de Panticosa i, per sobre de tot, del meravellós massís del Vignemale, que el tenim just al davant.

Per tant, des del seu cim gaudirem, de tot un espectacle de cims de més de 3.000 metres.

És un cim molt visitat a l'estiu, però per sobre de tot, gràcies a què és un cim tècnicament fàcil,  és tot un clàssic a l'hivern, i una molt bona alternativa als cims de 3.000 metres que envolten el Balneari de Panticosa.

Ruta feta amb poc gruix de neu, però suficient per poder considerar-la com a hivernal, nosaltres hem portat raquetes, però no las vam fer servir. ja què la neu era en bones condicions, aixó sí, els crampons si els vam fer servir, sobretot per fer la pala abans d'arribar al Coll de Brazato i la pala final abans del cim.

El seu accés no té cap secret, només s'ha de seguir el GR-11 fins a les proximitats de l'Ibon de Brazato, on agafarem una forta pala a l'esquerra que, passant pels Ibones Altos de Brazato, ens deixará al Coll de Brazato.

Aquí deixarem el GR-11 i girarem a la dreta per encarar la part final de la pujada al cim del Baciás, que ja tenim just al davant.

Al cim, com ja he dit, un panorama encisador dels sectors d'Ordesa, Vignemale i Garmo Negro-Infiernos, així com una magnífica visió de les cares nord de les Serres de La Partacua i Tendeñera.

Una vegada fetes les fotos de rigor la tornada la farem seguint la mateixa ruta de pujada.

Els primers raigs de sol comencen a il·luminar els cims de la Vall de Panticosa.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge al Open Topo Maps.

Perfil del recorregut.

Punt de sortida: Balneari de Panticosa, com arribar.

Dificultat: Moderada, més que res per ser una ruta hivernal, tot i que és tècnicament fàcil.

Material necessari: Roba d'abrigar i un bon calçat d'hivern, casc, crampons, piolet i els indispensables mapes, brúixola i gps (si en tenim).

Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.

Altura mínima: 1.636 metres al pàrquing del Refugi Casa de Piedra, al Balneari de Panticosa.

Altura màxima: 2.754 metres al cim del Pic Baciás.

Desnivell: 1.078 metres de desnivell positiu acumulat.

Distància: 11,9 quilòmetres.

Ruta circular: No, completament lineal.

Ruta per gossos: Sí, cap problema, sempre que estiguin acostumats a la muntanya hivernal.

Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Sortim ben aviat del refugi Casa de Piedra, poc després el sol comença a il·luminar els 3000s del sector Argualas-Garmo Negro.

Una mica més amunt ja és un espectacle.

Ratllant els 2.000 metres ja tenim tot el massís Garmo Negro-Infiernos a l'abast dels nostres ulls.

Alba molt contenta, tenia ganes de trepitjar la neu per primera vegada aquest any.

Sector Tablato-Serrato.

Al fons la Serra de Partacua.

Deixem el GR, que segueix cap a l'Ibon/Embalse de Brazato (també es podria anar per allà) i pugem directament, pel camí d'hivern, cap als Ibons superiors de Brazato.

Entrem a la conca dels Ibons superiors, al fons l'ample Coll de Brazato, on hem d'arribar.

Un dels tres ibons superiors, el conegut com Ibon Perforao.

I en arribar a la Collada de Brazato..........Monsieur Vignemale 😍😍.

La parada es obligada, quin goig !!!.

Una selfie no podia faltar.

Ara girem a la dreta i anem cap al Baciás, al centre de l'imatge.

Hem de fer una llarga diagonal per sota de la Punta del Puerto.

Sortim a la cresta que separa la Punta del Puerto del Baciás, a sota tenim l'embalse de Brazato.

Punta del Puerto al davant, i tot el sector Garmo Negro-Infiernos al fons.

Vignemale i els cims que tanquen la part alta de la Vall de l'Ara.

Seguim cap al cim.

On ja han arribat un grup d'Euskadi amb els qui hem compartit bona part de la pujada.

Una vegada al cim comencem a gaudir d'unes vistes extraordinàries, aquí cap al sector Tendeñera.

Ordesa-Gavarnie, amb els Gabietos i el Taillon, el Casco i Torre de Marboré, els Pics de la Cascada, i el Marboré, com cims més visibles.

La corona del Vignemale, amb el Milleu i el Tapou a la dreta.

Argualas, Algas, Garmo Negro i Aguja de Pondiellos, més al centre l'Arnales i Aguja d'Arnales, per acabar amb  els Infiernos.

Gran Facha, Balaitous, Frondiellas.

Argualas-Garmo Negro- i els Infiernos de més a prop.

Serra de la Partacua.

Moments de contemplació.

I de fer les fotos de cim.

Aquest any he canviat de club excursionista, i he de fer propaganda amb la samarreta del club 😎

Si ens fixem be, al fons, inclòs és veu el Monte Perdido i el Cilindro de Marboré. I a sota els bonics cims del Gaviet i el Pic Bernatuara.

Es hora de marxar.

La tornada la fem seguint la mateixa ruta de pujada.

La Pique Longe/ Vignemale no ens deixa indiferents.

Tornem a fer la diagonal per sota de la Punta del Puerto.

Collada de Brazato.

Collada de Brazato.

Ibon Perforao.

Sortint dels Ibons Superiors.

Ja tornem a ser al GR-11.

Entran al bosc per encarar la baixada final. 

Arribem al punt de sortida amb temps d'anar a donarnos un petit homenatge al Refugi Casa de Piedra.

Gran sortida a un cim amb unes vistes meravelloses, de les de gaudir sense parar. Sens dubte un cim per a repetir.

El Sui i Turó de Samont.

 Descripció del recorregut.

El Sui i el Turó de Samon, o Samont són dos cims del Montseny, un xic apartades del massís principal, cosa que ens permet gaudir d'unes bones vistes de la carena que uneix des de Les Agudes fins al Matagallas, passant pel cim principal del Montseny el Turó de l'Home.

Els dos cims estan dins del llistat dels 100 cims de la FEEC, el que permet que siguin dos cims molt visitats, a més de les bones vistes que tenim des dels dos cims cap al Montseny i cap a la Serralada de Marina.

No he estat mai per aquesta part del Montseny, i per això sempre ho he tingut com a un indret a visitar, si li afegim que pujaré amb el meu amic Josan, que està fent el repte dels 100 cims de la FECC, ja tinc l'excusa perfecta per anar-hi.

Tenim diferents punts per on pujar, possiblement el més habitual és des del Pantà/embassament de Vallforners, que és el que farem servir nosaltres.

La pujada és un xic monòtona, ja que fins al Coll del Pou d'en Bessa es fa, quasi per complet, seguint una pista forestal. Una vegada al coll anem a l'esquerre per arribar fins al Sui, fem les fotos de rigor i tornem al coll, ara per anar cap a la dreta, al Turó de Samont.

Fotos al cim i baixem per l'altra banda, per un camí una mica feixuc de fer a l'estar malmès. Arribem a un collet on fem dos girs consecutius a la dreta, seguint un corriol que va per la solana del Turó de Samont fins a enllaçar amb un corriol que baixa de manera molt directe al Coll dels Palestrins.

Des del coll seguim per pistes forestals fins a arribar al Coll del Tascó, on girem a la dreta per agafar un corriol que, en forta baixada, ens deixa al costat de Cal Quintana i de l'Ermita de Sant Salvador de Terrades.

Des de l'ermita només hem d'agafar un corriol, potser el pitjor tram del dia, que d'una manera molt forta, fa una baixada directa fins al pàrquing des d'on hem sortit de bon matí.

Banc/mirador al Coll del Pou d'en Bessa.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

• Punt de sortida: Pantà/Embassament de Vallforners: Com arribar.
• Important: Les dades són les recollides pel meu rellotge Suunto, no per un GPS convencional.
• Dificultat: Moderada, sobretot per distància i desnivell, ja que tècnicament és fàcil.
• Material necessari: res especial, com ja he dit és una ruta fàcil que es pot fer en un matí, amb un bon calçat, mapa, brúixola i GPS en tenim prou.
• Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.
• Altura mínima: 458 metres a l'aparcament del Pantà de Vallforners.
• Altura màxima: 1.322 metres al cim del Sui, tot i que al rellotge marcava 1.299 metres.
• Desnivell: 1.205 metres de desnivell positiu acumulat.
• Distància: 15'65 quilòmetres.
• Ruta circular: Sí, quasi completament.
• Ruta per gossos: Sí, cap problema. Només tenir en compte la normativa del Parc Natural del Montseny.
• Podeu veure les fotos al meu àlbum de GoogleFotos.

Fotos i comentaris.

Aparcament Embassament de Vallforners, de pagament, amb tiquet a la sortida del poble.

Pantà/Embassament de Vallforners.

El sol comença a il·luminar els cims que ens envolten.

Desviament a la dreta, camí del Castanyer d'en Cuc.

Desviament/drecera.

Petit gorg a la riera de la Baga d'en Cuc.

Castanyer d'en Cuc, arbre monumental.

Tornem a la pista principal i continuem per l'esquerra.

Al final de la pista un corriol ens apropa al coll.

Coll del Pou d'en Bessa.

Un mirador fantastic al Montseny.

Les Agudes i el Turo de l'Home, amb una mica de neu caiguda fa un parell de dies.

La plana de Granollers i la Serralada de Marina.

Sant Llorenç del Munt i Montserrat.

No ho puc evitar, he de seure, amb el Matagalls, Agudes i Turó de l'Home a l'horitzó.

Ara només seguir la carena cap al Sui.

Una mirada cap al Turó de Samont, que després pujarem.

L'encissador Montseny.

Seguim cap al Sui.

On arribem molt aviat.

Mirada cap a Sant Llorenç i Montserrat.

Pedraforca, Ensija i Cadí.

Tossa d'Alp.

Puigmal.

Mirant cap al Turó de Samont, següent objectiu.

Foto de cim.

Tornem al Coll del Pou d'en Bessa, per continuar rectes i superar-lo.

Una vegada superat el Coll trobem aquest desviament, seguim per la dreta.

Turó d'en Samont més a prop.

Per aquest corriol també podríem baixar, una mica més a baix es fusiona amb el que baixarem nosaltres.

El llarg i planer cim.

Turó d'en Samont de 1.272 metres, amb el Montseny al fons.

Panorámica cap a la Mediterránea.

Baixada pel vessant contrari.

Fins a un collet on girem, molt seguit, dues vegades a la dreta.

El corriol torna cap al darrere per la solana del Samont.

També trobem un banc per admirar el paisatge, aquesta vegada cap a la Serralada de Marina i cap al Mediterrani.

Cruïlla, girem a l'esquerre. Aquest camí és el que, abans de pujar al Samont, he dit que també és podia baixar per aquí.

Sortim al Coll dels Palestrins.

I seguim, tot rectes, per pista forestal.

Tram molt planer.

Coll del Tascó, girem a la dreta, seguint una pista forestal que, molt aviat, passa a ser un corriol que baixa d'una manera bastant forta.

No ho sembla, però la inclinació del camí és important.

Sortim a Can Quintana.

I seguim fins a Sant Salvador de Terrades,

Des de l'ermita comença el tram més feixuc del dia, una baixada directa, i molt forta fins al punt de sortida.

Sortim al pàrquing per donar la sortida d'avui per finalitzada.

Bonica i agradable sortida que em permet conèixer una part del Montseny que no havia trepitjat mai i, al meu amic Josan, fer dos cims més del repte dels 100 cims de la FEEC, repte que està molt interessat en portar a terme.