Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 19 de març del 2026

Balandrau i Puig de Fontlletera.

 Descripció del recorregut. 

El Balandrau és un cim situat a la comarca del Ripollès, entre les valls de Ribes i de Camprodon, de molt fàcil accés, tant a l'estiu com a l'hivern, ja que no trobem cap dificultat tècnica a la seva pujada per cap dels seus vessants, tot i que a l'hivern el més fàcil és pujar des de Tregurà de Dalt seguint la pista forestal que porta al Coll de la Gralla, només la cota de neu ens farà deixar el vehicle abans d'arribar a l'esmentat coll, allargant la ruta més o menys.

Ja hi havia pujat altres cops, la més distreta aquesta: Balandrau per la directa, però mai ho havia fet a l'hivern, així que, aprofitant la bona innivació d'aquest any, hi havia que posar remei. 

Quedo amb els companys Mª José i en José al Mirador de la Creu, passat Tregurà de Dalt, que és fins on han arribat ells el dia anterior, ja que poc més amunt la neu ja era continua. Una vegada els tres junts seguim mig km més amb cotxe i aparquem, a partir d'aquí la neu es present.

Es tracta d'anar seguint la pista forestal, amb alguna drecera, fins al Collet de la Gralla, on anem cap a la dreta, per continuar pujant, per una altra pista secundària, un xic més fins al Coll de Fontlletera. Aquí deixem la ruta principal que porta al Coll dels Tres Pics i al Balandrau, per pujar primer al Puig de Fontlletera per la seva carena sud-est.

Al cim un gran panorama local de tota la carena des del Bastiments al Puigmal. Fem les fotos de rigor i baixem cap al Coll dels Tres Pics, però no ho fem, per falta de neu per les ventades de dies passats, seguint la carena, que seria el més lògic, sinó que anem un xic més a la dreta per agafar trams amb més neu, per evitar els rocs que eren ben visibles pel camí normal i poder fer-ho més còmodament per on vam baixar.

Al coll dels Tres Pics fem una paradeta per recuperar forces i pugem al cim dels Tres Pics, que de fet és una elevació prèvia dins de la carena del Balandrau, per seguir fins a l'objectiu principal del dia, el Balandrau.

Al cim, si al Fontlletera estàvem sols, aquí estem ben acompanyats, ja que hi ha força gent, ja qué la majoria puja només al Balandrau pel Coll dels Tres Pics. Fem les fotos de rigor i admirem al bonic panorama que tenim, molt similar al que hi havia des del Puig de Fontlletera, però sobretot, cap a la preciosa Coma de Vaca, que té una magnífica innivació aquest any.

Per baixar, deixem la Coma de Fontlletera a l'esquerra i seguim la llarga carena sud, o Serrat de Granollers, amb molta neu, fins a arribar a la pista principal a l'altura del Torrent de Fontlletera, per seguir la pista cap a l'esquerra fins al Collet de la Gralla i el cotxe.

Vistes de les valls de Freser i Coma de Vaca des del cim del Puig de Fontlletera,


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.


Imatge al OpenTopoMaps.


Perfil de la ruta, si us fixeu al començament hi ha un petit rebot, no té importància, perquè és el tram de pista forestal, només fa que el desnivell acumulat no sigui del tot correcte.

  • Punt de sortida: La pista forestal que surt de Tregurà de Dalt cap al Collet de la Gralla, el punt exacte el marcarà la cota de neu, com arribar a Tregurà de Dalt.
  • Dificultat: Moderada, més que res perquè és una ruta hivernal, amb les precaucions que això comporta a les nostres sortides.
  • Material necessari: Raquetes, crampons, piolet, casc, roba d'abrigar, calçat adequat a més dels indispensables: mapa, brúixola i Gps.
  • Track: el podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Alçada mínima: 1.580 metres al punt de sortida.
  • Alçada màxima: 2.585 metres al cim del Balandrau.
  • Distància: 15,8 quilòmetres.
  • Desnivell positiu acumulat: 1.375 metres.
  • Atenció al desnivell: si us fixeu al començament hi ha un petit rebot, no té importància, perquè és el tram de pista forestal, l'únic problema és que el desnivell acumulat no serà del tot correcte.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema si estan acostumats a caminar per neu.
  • Ruta circular: En part, la part central sí, la resta és lineal.

Fotos i comentaris.

Retrobament amb els companys al Mirador de la Creu de Fusta, poc després de passar Tregurà de Dalt.

Deixem al cotxe una mica més amunt i seguim caminant.

Molta neu per la pista, al fons el Circ que formen Fontlletera, Pastuira i Canal Maia.

Collet de la Gralla, al fons la carena Fontlletera, Tres Pics, Balandrau.

Seguim la pujada per la pista secundaria, amb el Fontlletera davant.

Arribant a l'ample Coll de Fontlletera.

Aquí, la ruta al Balandrau, segueix per sota el Fontlletera, cap al Coll dels Tres Pics, al mig de la imatge. Però nosaltres anirem cap al Puig de Fontlletera seguin la carena que es veu a la dreta.
 
Una mirada al darrere, al fons és veu el Montseny.

Una bona allau als contraforts del Fontlletera.

El José pujant amb els Tres Pics i el Balandrau a sobre el seu cap.

Ja quasi tenim el Fontlletera a tocar.

Els companys al cim.

La carena que uneix el Fontlletera amb el Puig Pastuira i amb el sector del Gra de Fajol-Bastiments.

I ara cap al Puigmal i Nuria, en primer pla el Torreneules i, a sota, albirem el refugi de Coma de Vaca.

Tres Pics i Balandrau.

Cap al Sud, amb el Montseny.

Però l'espectacle és cap al Nord, amb la carena Bastiments-Puigmal i les precioses valls del Freser i de Coma de Vaca.

Panoràmica amb la Mª José.

Els companys de @furgosensaciones fen el seu reportatge particular 😂😂😂

Foto de grup.

Baixem cap al coll dels Tres Pics, però no ho farem directament per la carena, per evitar tot el tram rocós que ha quedat després del fort vent de fa uns díes.

Coll dels Tres Pics, amb la continuació cap als Tres Pics i Balandrau.

Puig de Fontlletera des del Coll dels Tres Pics, hem baixat seguint la línia de neu a l'esquerra.

Pic dels Tres Pics.

Ara cap al Balandrau.

Foto de cim.

Pocs minuts després arribem al Balandrau, ple de gent.

Contents per haver arribat.

Foto de cim.

Panoràmica cap al Nord, es veu des del Gran de Fajol, Bastiments-Freser, Infern-Coma de Vaca, Olla de Nuria, i el Puigmal tancant la imatge per l'esquerra, amb el Torreneules i el Gorgues del Freser al mig.

A l'esquerra del Puigmal tenim primer, amb molta neu, la Tossa d'Alp, el Pedraforcala Serra del Verd, i la Serra d'Ensija o Gallina Pelada.

Del Bastiments al Puigmal, amb el Torreneules al mig, o les valls de Coma de Vaca i Freser a la dreta.

Tota la carena que uneix el Puig de Fontlletera i el Bastiments.

I el llarg llom per on hem pujat al Fontlletera.

Una última foto abans de marxar.
 
La baixada buscant el Torrent de Fontlletera.

El Balandrau ja queda molt amunt.


Allà baix ja tenim la pista forestal.

El Fontlletera per sobre els nostres caps.

Sortim a la pista a l'alçada del Torrent de Fontlletera, recollim trastos.

Soledad.

Ara toca seguir la pista.

Sembla que el dia ha anat bé, almenys estem contents.

Collet de la Gralla, on està el desviament que em agafat aquest matí.

I de tornada al cotxe la Mª José ens regala els sentits amb un plat per recuperar forces.

Fi d'un gran dia de muntanya, però no d'un cap de setmana marcat pel Balandrau i la tragèdia que va passar per aquestes contrades fa 25 anys, ja que, l'endemà, anem al cine per veure la pelicula, acabada d'estrenar, on es relaten els fets que van passar aquell dur hivern.

diumenge, 30 de novembre del 2025

Pic Tebarray en circular Ibons Blaus-Ibons de Pondiellos.

 Descripció del recorregut. 

El Pic Tebarray o Tebarrai és un estètic cim de 2.886 metres d'altitud situat al bell mig de les conques lacustres de Bachimaña i Piedrafita, a més des del seu cim podem gaudir d'una vista privilegiada cap als cims de 3.000 metres dels sectors de Balaitous, Infiernos-Garmo Negro, i els més llunyans de Vignemale i Ordesa-Monte Perdido.

Té dues rutes normals de Pujada, pel refugi de Respomuso i des del Balneari de Panticosa, a més últimament és fa servir la ruta, més solitaria i poc marcada, del barranc de Pondiellos des de Sallent de Gallego.

Jo faré la segona, la que surt del Balneari de Panticosa, però no la faré lineal, o sigui pujar i baixar pel mateix camí, sinó que buscaré una variant, més solitaria i feixuga, que em porti cap al Barranc de Pondiellos per remuntar a buscar els Ibons i collada de Pondiellos, per tornar al Balneari des d'aquesta collada.

Surto de nit del Balneari, com tinc poca informació del tram que va des del cim als Ibons de Pondiellos prefereixo anar amb temps. Tota la pujada per aquest tram no té cap secret més que seguir el marcat camí senyalitzat com a GR-11 que va del Refugi Casa de Piedra al del Respomuso passant pel refugi dels Ibones de Bachimaña, els mateixos Ibons de Bachimala, el trencall cap als Ibones Azules, Coll dels Infiernos i Collada de Tebarray, on deixo el GR-11 per encarar l'última pala que em porta fins al cim del Pic Tebarray.

Al cim l'espectacle visual és meravellós, començant pels Infiernos, que els tenim a tocar, Pondiellos, Garmo Negro, Algas, Argualas, Midi d'Ossau, Frondiellas, Balaitous, Llena Cantal, Gran Facha, Vignemale, Gavarnie-Ordesa per anomenar només els més importants.

La baixada la faig pel vessant contrari que he pujat, anant a buscar el Barranc de Tebarray i seguint-lo, amb alguna fitada aïllada, fins a trobar un punt on creuar-lo. Una vegada creuat he de continuar fent una diagonal a l'esquerra, per un corriol desdibuixat, fins al punt on veig, clarament, el salt d'aigua  de Pondiellos. A l'esquerre d'aquest salt d'aigua es veu una marcada canal, que es per on he d'entrar a la conca lacustre de Pondiellos, a part que no hi ha camí, però la direcció es evident, és la pujada més feixuga del dia i em fa esbufegar amb força.

Una vegada superada la canal encara he d'anar per terreny inospit i feixuc fins a trobar el primer Ibon de Pondiellos, per després seguir pel pedregar que envolta els estanys, sense camí però ben fitat i tenint sempre al davant el coll de Pondiellos, que és el següent punt de referència de la ruta.

Al coll i ja per terreny conegut, faig un petit descans i menjo alguna cosa, he volgut passar tota la part desconeguda abans de parar a recuperar forces. Ara ja, amb la tranquil·litat que dona haver passat el tram més dolent una bona parada és reconfortant.

Després del descans ja només em queda la llarguíssima baixada des del coll fins al Balneari seguint el marcat camí que baixa per aquest vessant, ja que forma part de la ruta normal de pujada als Infiernos i, des de la meitat de la baixada, al Garmo Negro i Argualas.

Una vegada al Balneari guardo trastos, em canvio de roba i vaig a complir amb la tradició de fer una bona cervesa a la terrassa del Refugi Casa de Piedra, donant per acabada una sortida que m'ha deixat una extraordinària sensació al cos i la ment.

Ibon i cim de Tebarray.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.


Imatge al GoogleEarth.


Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Balneari de Panticosa, com arribar-hi.
  • Dificultat: Difícil, per la distància, el desnivell i el terreny sense camí que hi trobarem. 
  • Material necessari: No hi ha passos tècnics, per tant, amb un bon calçat, una mica de roba per abrigar i els clàssics que no poden faltar a la motxilla: GPS, brúixola i mapa en tenim prou.
  • Track: el podeu baixar d'aquest enllaç al meu Wikiloc.
  • Altura màxima: 2.886 metres al cim del Pic Tebarray.
  • Altura mínima: 1.630 metres al Balneari de Panticosa.
  • Desnivell: 1.670 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Distància: 17'4 quilòmetres.
  • Ruta circular: Sí, completament circular.
  • Ruta per gossos: Sí, tot i que jo ja no porto al meu pelut amic per aquestes rutes tan llargues i amb força desnivell per culpa de la seva edat.

Fotos i comentaris.

Surto de nit, el dia es llarg però la ruta també, i no tinc clar un tram d'aquesta, així que toca matinar per precaució, poc després de sortir faig una foto nocturna a la cascada del Pino, al Barranc del riu Caldarés.

Primeres llums del dia arribant al Refugi dels Ibones de Bachimala.

El refugi està situat al primer Ibon de Bachimaña.

Ibon superior.

Ibon Superior de Bachimaña, mirant cap al sector de Bramatuero.

Arribo a la cruïlla dels GR, he d'anar a l'esquerra, cap al coll que s'intueix al fons.

Ja és veuen els Infiernos amb la seva marmolera.

Ibon Azul inferior, quin goig 😍😍

Una mirada al darrere.

Ibon Azul superior.

Ara amb els Infiernos, a la dreta el coll on vaig.

La pujada cap al coll.

Els Infiernos, la seva marmolera i la seva "moribunda" glacera.

Collada de los Infiernos, Ibon i cim del Tebarray, el coll de pujada a la dreta, a l'esquerra la baixada cap el Barranc de Tebarray, per on passaré d'aquí una estona.

El camí cap al Coll i al cim.

Per allà davant baixaré.

Collada de Tebarray, o de Piedrafita, amb el preciós cim del Llena Cantal al davant. 

Del coll mirant als Inferns.

Pala final al cim del Tebarray.

Els Infiernos, pujats varies vegades, l'última amb la meva filla Alba.

Balaitous-Frondiellas.

Midi d'Ossau al fons, al davant el bonic Pic Musales.

Llena Cantal i Gran Facha.

A dalt els Infiernos i la cresta Garmo Negro-Algas-Argualas, a baix, a la dreta, és veu la cascada de Pondiellos i la canal per on he de passar per entrar a la conca lacustre de Pondiellos.




Foto al cim.

Es hora de baixar, al fons la Collada dels Infiernos, per on he pujat.
 La baixada a buscar el Barranc de Tebarray, la part més fosca que es veu quasi al centre de la imatge és la cascada de Pondiellos, a la seva esquerra està la canal a superar per entrar a la conca dels Ibons de Pondiellos.

La baixada es sense camí, però amb fitades posades a punts estratègics.

La baixada al costat del barranc de Tebarray.

Ara vist des del punt on he de creuar el barranc.

Una vegada creuat el barranc faig una curta diagonal i, quan ho veig clar, pujo directe amunt, tinc la cascada de Pondiellos la dreta, i a l'esquerre la canal que he de superar per entrar a la conca dels Ibones de Pondiellos.

Al mig de la canal, sense dubte el tram més feixuc del dia, em fa suar de valent.

Sortida de la canal, tinc el Garmo Negro al davant, he de seguir per un terreny sense camí però amb fitades que em porten en la bona direcció.

Passo al costat d'un petit Ibon, sense nom, situat sota la Marmolera dels Infiernos.

Ibon Inferior de Pondiellos, amb el Garmo Negro i l'Agulla de Pondiellos al davant.

Ibon Inferior de Pondiellos.

Ibon Superior de Pondiellos, amb el Coll de Pondiellos al mig, que és el meu següent objectiu.

Pujada cap al Coll.

Collada i Ibones de Pondiellos.

Els Infiernos.

Selfie.

Collada de Pondiellos pel vessant del Balneari, és pot baixar directe per aquesta canal, però està tot molt trencat i no ho recomano. és millor agafar un camí a l'esquerre de la canal que, de fet, és la ruta normal de pujada als Infiernos des del Balneari.

El corriol de baixada.

Mallata Alta, per allà va la ruta al Garmo Negro i al Argualas.

Mallata Baja.

Ja quasi arribo, tot i que he trigat menys del previst, ja tinc ganes de fer-ho.

Deixo els trastos al cotxe i m'hem vaig  a fer un petit refrigeri al Refugi Casa de Piedra, és el final de festa perfecte una vegada acabada la ruta.