Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 17 d’agost del 2025

Pic Lustou des de Fredançon.

 Descripció del recorregut.

El Pic de Lustou pertany al sector del Bachimala, però és el més allunyat de tots els cims que formen aquest sector. Cosa que ens permet gaudir d'unes grans vistes si visitem el seu cim.

El recorregut, fins al seu cim és fàcil, no hi ha passos tècnics, tret d'algun pas curt a la cresta final, això sí, té un desnivell important en pocs quilòmetres, el que fa que es requereixi una bona forma física, per aguantar aquest desnivell.

El punt de sortida està al pàrquing de Fredançon, al final de la carretera de Tramezaïgues, on començaré seguint la pista forestal que s'endinsa a la Vall de Pegueré fins a arribar al Pont de Florence, on trobaré un corriol, senyalitzat, que seguiré per remuntar, al costat del Torrent de La Pierre, i per un bosc encisador fins a la Cabanya de Thoue.

Allà comença una forta pala que em deixa a una petita vall sota el cim, on giro a l'esquerre per anar a buscar, en una llarga diagonal, un corriol que em deixa per sobre del Col de Lustou, molt a prop d'un gran bivac, des d'on ja veig el cim i la cresta que he de fer per pujar-hi.

La cresta és fàcil de fer, amb algun punt on fer servir les mans, però sense complicacions, aixì que en pocs minuts soc al cim del Lustou.

A dalt gaudeixo d'unes grans vistes, amb els Culfreda a tocar, el Bachimala i la seva cresta, part del sector del Posets i del Perdiguero, Maladetas-Aneto, Monte Perdido, Balaitous i Pic Long com a cims més importants.

Menjo alguna cosa, estic sol, així que acabo fent un bon descans (migdiada 😋) i, després d'una hora al cim, començo la baixada, que serà seguint el mateix recorregut de pujada.

Pic de Lustou.



Dades tècniques.

Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, hi ha una errada a la ruta de baixada, però no es important perqué és segueix el mateix camí que a la pujada, és ruta d'anar i tornar pel mateix lloc.

  • Punt de sortida: Pàrquing de Fredançon, final de carretera, com arribar.
  • Dificultat: Moderada, no té problemes tècnics, però té un fort desnivell a superar, per tant, una bona forma física és important.
  • Material necessari: Res especial, però és una ruta d'alta muntanya, així que, un bon calçat i roba d'abrigar, més els indispensables GPS, mapa i brúixola no ens poden faltar.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura màxima: 3.023 metres al cim del Lustou.
  • Altura mínima: Pàrquing de Fredançon, a 1.380 metres.
  • Distància: 13'4 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.650 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Sí, és una ruta que no presenta dificultats pels nostres peluts amics, tot i que jo no vaig portar a la meva gossa, això sí, porteu aigua, a la part alta no hi ha punts d'aigua.



Fotos i comentaris.

Surto de nit del pàrquing final de carretera de Fredançon, vaig seguint la pista forestal que surt des d'allà, les primeres llums del dia m'agafen en arribar al Pont de Florence, punt on s'ha de deixar la pista forestal i agafar un corriol (esquerre), hi ha un cartell que marca el començament del corriol.

En arribar al Torrent de La Pierre, el camí gira a l'esquerre per seguir la pujada al costat del torrent, però pel mig del bosc.

Un tram precios, per un bosc encisador.

El camí quasi no es veu, però està ben fitat i no te pèrdua.

Torrent de La Pierre, arribat fins aquí el corriol torna a girar a la dreta, i comença una forta pala que em fa suar de valent.

El sol comença a il·luminar els cims dels voltants.

Cabanya de Thou, d'us pastoril, oberta, amb un cartell de fer servir només en cas d'urgència.

Un altra de la cabanya de Thou, però amb els Culfreda il·luminats pel sol.

Des de la cabanya comença una forta pujada, que em fa suar de valent, sort que vaig a l'ombra. Surto  a una vall penjada, per sobre dels 2.600 metres, al davant mateix tinc el meu objectiu. Tot i que primer el camí segueix pujant per després fer una diagonal cap a l'esquerre, direcció al Col de Lustou, no hi arribo, doncs primer tornaré a girar a la dreta per sortir a la cresta.

Fent la diagonal.

Punt on començo a pujar cap a la cresta, corriol desdibuixat.

Punt on surto a la cresta, i el primer que veig és la pujada per Pont du Prat.

I, com he sortit bastant amunt, començo a gaudir de les vistes, aqui el sector del Monte Perdido.

Vignemale 😍😍
 
Balaitous-Frondiellas.

El tram de cresta que em falta fins al cim. Si no volem anar per la cresta hi ha un corriol per la part esquerra de la pujada. Jo faig una mica de tot, trams de cresta, trams de corriol.

Molt més fàcil del que sembla a la imatge.

Mirant cap al darrera, al fons el sector del Pic Long, segurament hi aniré d'aquí a uns dies 😍.

Cim del Lustou.

Mirant cap al Balaitous.

Foto cimera, amb el Bachimala- Posets al fons.

Ara sense la gran fitada.


A sota l'estany de Caillouas, per sobre seu, el massis del Perdiguero, amb els Clarabides, Gourgs Blancs, Seil de la Baqo i Gourdon-Spijeoles pel davant, al fons l'Aneto i Maladetas.

Culfredas.

Es hora de marxar.

La cresta a baixar, al mig es veu un bivac, és el punt de referència per trobar al corriol de baixada.

Una altra opció de pujar-baixar seria per aquesta canaleta, de fet hi ha tracks que venen per aquí, però és tu terreny molt trencat, seria molt feixuc de pujar-hi.

Passat el bivac i ja al corriol de baixada.

De tornada a la cabanya.

El cartell avisant de l'us de la cabaña.

Torno al Torrent de La Pierre.

.....................

I al bosc previ a la pista forestal.

Arribo al pàrquing de Fredançon.

Aquest és el punt on comença la ruta, que aquest matí encara era ben fosc, i no he fet foto.

Dura pujada a un 3.000 fora dels circuits habituals per fer aquest tipus de cims, això comporta una soledad molt important tot el dia, ja que m'he trobat amb molt poca gent, si ha això li sumes les magnífiques vistes des del cim, el converteixen en un cim absolutament recomanable a visitar, val la pena.

divendres, 1 d’agost del 2025

Pic Abadías.

 Descripció del recorregut.

Al dia següent de pujar a l'Aragüells canviem de vessant i ens n'anem fins a La Besurta per pujar a un altre cim que li falta a la meva filla en la seva aventura de pujar tots els 3.000s del Pirineu, aquesta vegada el cim escollit és l'Abadías, de 3.279 metres, situat al mig de La Maladeta i del Maldito, i per tant, no tan visitat com els seus famosos veïns, de fet, d'ença que vam deixar la ruta a l'Aneto, no vam veure a ninguna persona fins que vam tornar a retrobar-nos amb la mateixa ruta.

La ruta comença a La Besurta i segueix tot el recorregut de pujada al Refugi de La Renclusa, Portillon Superior i a l'Aneto, fins a uns minuts passat el Portillon Superior, on anem girant cap a la dreta per pujar de forma ferma per una gran pala nevada, tenint sempre la figura del Pic Maldito al davant i les parets que baixen de la Cresta de los Portillones a la dreta.

Per sobre dels 3.100 metres comencem a veure el nostre objectiu a la dreta del Maldito. Poc després acaba la neu i comença l'últim tram d'un bon pedregal. Deixem motxilles i anem sense pes fins al cim, amb petites grimpades poc abans de coronar-lo.

Al cim bones vistes de La Maladeta i del Maldito, a més del magnífic Ibon de Cregueña, i cap al nord de les muntanyes que separen la vall de Benasque de la Vall d'Aran.

Després de les fotos de rigor comencem la baixada fins a arribar a les motxilles, on fem una petita parada i tornem a La Besurta seguint el mateix camí de pujada.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta.

  • Punt de sortida: La Besurta, s'ha de tenir en compte que, en època estival, per arribar-hi s'ha de fer amb autobús, que surten de Benasque, o de Llanos de l'Hospital. Com arribar a La Besurta.
  • Dificultat: Difícil, tot i no tenir passos tècnics és un terreny d'alta muntanya i em de saber moure'ns per ell.
  • Material necessari: calçat adequat i roba d'abrigar, piolet, grampons i casc, a més dels que sempre can a la motxilla, mapa, brúixola i Gps.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura màxima: 3.279 metres al cim del Pic Abadías.
  • Altura mínima: 1.920 metres a La Besurta.
  • Desnivell: 1.340 metres de desnivell positiu acumulat:
  • Distància: 12,300 quilometres.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: No, des del meu punt de vista no és un terreny pels nostres peluts amics.

Fotos i comentaris.

Passat La Renclusa comencem a tenir bona llum per fer fotos.

Arribem al punt on ens hem de desviar a l'esquerre cap al Portillon, al davant tenim La Maladeta i més a l'esquerre el Pico de la Rimaya i Las Maladetas occidentales.

Portillon Superior, amb l'Aneto al fons.

Foto familiar al Portillon Superior.

Una vegada traspassat el Portillon Superior hem de seguir un tram la ruta cap l'Aneto, i després deixar-la per pujar decididament per una forta pala nevada, tenint el Pic Maldito com a referència.

Magnifica fotografia amb el Maldito de fons.

Anem girant lleument cap a la dreta, en el sentit de la pujada, fins que s'acaba la neu, allà veiem la punta del nostre objectiu.

Pujem un xic més, parem a fer un most, deixem motxilles i acabem de pujar.

Últim pas abans del cim.

Cim del Pic Abadias amb La Maladeta darrere.

Ara cap al vessant contrari, amb el Maldito darrere.

Un 3000 més pel llistat de la meva filla Alba, ja li veu al cua 😍.

Ibon de Cregueña, a l'esquerre l'Aragüells i el Coll de Cregueña, pujats ahir.

Tornem a on hem deixat les motxilles, més o menys abans d'arribar al petit llom nevat del mig de la fotografia.

Una magnifica visió del cim del Pic Maldito.

Caos de rocs sota l'Abadias.

Sembla proper, pero amb aquesta caos de rocs és fa llarg, al fons és veu l'ibon del Coll del Toro.

Ja hem recollit motxilles, posat crampons i ens tirem cap a baix amb una neu perfecte per baixar rapid.

Portillon Superior.

I s'han acabat les fotografies, anem justos de temps per agafar el bus de les 13'30 cap a Benasque, i no el podem perdre, que hem de tornar a casa, així que a tota pastilla fins a La Besurta, on arribem justets, justets 😅😅😅.

En fi, un altre gran dia de muntanya amb l'Alba, i un bonic cim més fet. l'Abadias és un cim tècnicament fàcil que ofereix uns molt bones vistes locals de Las Maladetas.