Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 16 d’octubre del 2025

Pics de la Forqueta des de Espigantosa.

 Descripció del recorregut.

Pujada a Las Forquetas  des del pàrquing d'Espigantosa. Aquests dos cims són dos tresmils situats al massís del Posets, al costat del Collado d'Eriste, o de La Forqueta. Tot i ser dos cims de 3.000 metres la seva pujada no és molt habitual perquè té al costat el cim del Posets, la segona muntanya més alta dels Pirineus, i que té una ruta normal bastant assequible, el que fa que gran part dels muntanyencs que trobem per aquestes contrades deixin de banda altres opcions com poden ser Las Forquetas.

La seva ruta normal no té grans dificultats tret d'un tram de cresta, bastant fàcil, i una petita destrepada entre els dos cims, res important per gent acostumada a moure's per aquest tipus de terreny.

Faré una part de la ruta amb la meva filla Alba i la seva parella Gari, després ells aniran a fer la cresta Bardamina i jo marxaré, tot sol, a fer les dues Forquetas. Podia haver anat amb ells, però aquesta cresta la tinc creuada, dos intents, dos cops que ho he hagut de deixar-la per haver patit lesions només començar-la, és pot dir que el meu cap ha dit que no la vol fer 😊😊.

La ruta comença al pàrquing d'Espigantosa i segueix la clàssica pujada al Refugi Angel Orus. Pujada que fem quasi tota de nit, ja que hem agafat el primer bus de las 06'00 matí. Una vegada al refugi, anem per feina i el deixem ràpidament al darrere, poc després arribem a la cruïlla de camins (pal indicador) on ens hem de separar, ells seguint el GR 11-2 direcció Refugi d'Estos, i jo seguint el mateix GR 11-2 en direcció contrària, cap al Collado d'Eriste i el Refugi de Biados.

Poc després deixo a la dreta el desviament a la Canal Fonda i al Posets, jo segueixo pel GR entrant a la vall penjada on està situat l'Ibon de Llardaneta. Passo al costat de l'Ibon i segueixo per l'ampli replà que es troba pel darrere. Es en aquest moment que dos muntanyencs que ha dormit a l'ibon és posant al meu costat i, com jo no tinc cap problema, comencem a caminar plegats. Anem fent camí plegats fins a la Collada d'Eriste, on fem un petit descans abans de començar la pujada final.

Comencem a fer la pujada final seguint la fàcil cresta, només fer servir les mans puntualment, que porta als peus de la Forqueta N, on arribem tot seguit pujant per un bon pedregar.

Al cim meravelloses vistes de 360º, l'Aneto, Maladetas, Perdiguero, Posets, Cresta Espadas, Culfredas, Vignemale, Infiernos, Monte Perdido, etc, etc.

Després de les fotos de rigor baixem al coll que separa les dues Forquetas, fem un petit flanqueig amb una destrepada, des d'on veiem el nostre objectiu, molt més estètic que l'anterior cim, i acabem de pujar a la Forqueta S. 

Vistes molt similars a les que teníem des de la Forqueta N, per tant, no perdem temps, 4 fotos i tornem a la Collada d'Eriste.

D'allà ja només ens queda desfer tot el camí de pujada, fent una parada a l'Ibon de Llardaneta, per què els meus companys recollint tots els estris que han deixat allà amagats i anar fins al refugi Angel Orus, on fem la parada per fer una cervesa i comentar les vivències que hem passat plegats.

Poc després en Dani i David marxen, jo he de seguir esperant una estona a la meva filla i en Gari, ja m'he posat en contacte amb ells i estan molt a prop, baixen ràpid i amb els deures fets, Cresta de Bardamina al sac.

Quan arribem fem la baixada quasi corren, hem d'arribar abans de les 17'00 al pàrquing d'Espigantosa, ja que és l'hora d'agafar l'autobús per baixar a Eriste, on arribem molt satisfets i ho celebrarem fent un most al mateix poble d'Eriste.

Massís del Posets des de la Forqueta N.

Dades tècniques.

Perfil de la ruta.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.


  • Punt de sortida: Pàrquing cascada d'Espigantosa, on s'arriba després de seguir una pista forestal que surt només sortir del poble d'Eriste. S'ha de tenir en compte que els mesos d'estiu l'acces per la pista està tancat a vehicles particulars. Des del poble d'Eriste hi ha un servei de d'autobús per arribar fins al pàrquing d'Espigantosa.
  • Dificultat: Difícil, no pel terreny, ja que no té passos tècnics, ho dic per l'acumulació de factors: distància, desnivell i part final on s'ha de fer servir les mans, és terreny d'alta muntanya.
  • Material necessari: res en especial, amb roba d'abrigar, casc per la part final i els que no poden faltar a la motxilla: mapa, brúixola i Gps.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura mínima: 1.420 metres després del pàrquing d'Espigantosa. Vaig parar tard el Gps a la baixada.
  • Altura màxima: 3.011 metres a la Forqueta N, tot i que el Gps marcava 2.999 metres.
  • Distància: 16'5 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.612 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Si, tot i que haurem d'anar amb compte dels nostres peluts amics el tram de cresta abans del cim de la Forqueta N, a més estem dins del Parc Posets/Maladeta, per tant. hem de tenir en compte amb la normativa del parc.


Fotos i comentaris.

Sortim del pàrquing d'Espigantosa de nit, a prop del refugi Angel Orus ja tenim llum per poder fer fotos.

Passem ràpidament pel refugi.

Arribem al desviament de camins, fem foto i cada un al seu objectiu, ells a la cresta Bardamina, jo cap a les Forquetas, hem quedat que, a la baixada, ens veurem al refugi.

Torrent de Llardaneta.

Deixo el camí al Posets per la Canal Fonda i segueixo pujant pel GR-11 direcció a l'Ibon de Llardaneta.

A la dreta la Canal Fonda, a l'esquerre l'entrada a la vall on està situat l'Ibon de Llardaneta.

Entrada a la vall de l'Ibon de Llardaneta.

A la dreta del camí està la pujada cap al Forau de la Neu.

Reflexos a l'bon de Llardaneta, les dues Forquetes al fons, a la dreta el coll d'Eriste, el meu següent objectiu.

Vaig deixant l'ibon al darrere i va començant a treure el nas el Posets. A partir d'aquest punt seguiré la pujada acompanyat de dos muntanyencs que han passat la nit a l'Ibon, Dani i  David.

Passat l'ibon hem trobo la pujada cap al Coll d Eriste, o de la Forqueta.

Collado Eriste, amb el que falta per pujar a las Forquetas.

La baixada cap a Biados. Al fons, tot i que costa identificar-los, tenim un bon reguitzell de cims importants, d'esquerra a dreta podem veure sector d'Ordesa, sector del Vignemale, La Munia, Pic Campbeil, Pic Neouvielle y Culfredas.

A l'inici de la pujada tinc aquest magnífic panorama cap a la cresta Espadas-Posets. 

Ibon de Llardaneta des de la meitat de la pujada, al fons destaca el Perdiguero.

Els meus companys a la fàcil cresta que puja a las Forquetas.

Cim de la Forqueta N.

Els Eristes.

Tots els cims abans descrits, podem afegir Els Infiernos, el Gran Facha, a més de veure's més clarament, el Monte Perdido i el Cilindro de Marborè.

El massís del Posets.

El del Perdiguero, amb la cresta Seil de la Baqo a l'esquerre.

Ibon de Llardaneta i Perdiguero.

Sector Maladetas, destaquen el Pic d'Alba, La Maladeta i l'Aneto.

Foto de cim, amb el Posets al fons.

Un altra foto de cim però més gran.

Anem cap l'altre cim, que està al costat mateix, aquí el pas més "distret".

Ni cinc minuts han passat i ja estem al cim de la Forqueta S.

.................

Forqueta N des de la Forqueta S.

Els meus acompanyants.

I ara la foto de grup.

Les vistes son molt similars als dos cims, una bona mostra és aquesta imatge, quasi calcada d'una fotografia que he fet abans, és veu el Perdiguero i l'Ibon de Llardaneta.

Tornem al coll que separa les dues puntes.

Forqueta S.

Baixada cap al coll.

La cresta de baixada.

La baixada del coll cap a l'Ibon.

Ibon de Llardaneta.

Torno a trobar el camí del Posets.

Torrent de Llardaneta.

De tornada al refugi.

Toca rehidratar-se, ho faig amb en Dani i David, després ells continuen baixant, i jo espero poc més de mitja hora a què tornin Alba i Gari, ells també han aconseguit el seu objectiu, la cresta de Bardamina, i Alba ha pogut treure's un pes de sobre, ja que tenia un mal record d'aquesta cresta.

Quan arribant baixem ràpidament fins a la cascada d'Espigantosa. Ara toca esperar el bus i baixar fins a Eriste, ens hem guanyat un bon premi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada