Aquest ha sigut un any que hem pujat pocs cims de 3000 metres, de fet la Punta Alta és l'únic fins ara. Però es tracta d'una pujada especial, per diferents motius ha sigut una pujada que recordarem molt de temps. Alba a passat un temps difícil allunyada de l'alta muntanya, i per ella aquesta pujada és molt important, doncs li agrada moltíssim fer muntanya, i si son cim de 3000 metres millor, a més, per l'Ivan, la parella d'Alba, és tracta del seu primer 3000, per tant també serà el primer cim de 3000 metres que pujaran junts.
La Punta Alta és un cim situat a la part sud-oest del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, per la seva altura, 3014 metres és un cim bastant visitat, tot i que nosaltres vam estar quasi sols, fins a arribar al refugi Ventosa i Calvell només ens vam creuar amb 3 persones, dues pujant i una baixant, després el camí és més massificat, tot i que, com era a finals d'agost no hi havia gaire gent.
Per pujar tenim dues opcions, per Comalesbienes i pel coll Arenós, la ruta normal passa per aquest ultim, doncs tens l'opció de dividir-la en dos dies, ja que passes pel refugi. És pot fer amb un dia, com vam fer nosaltres, queda una circular llarga però amb tranquil·litat és possible fer-la.
La ruta circular que volem fer surt de l'embassament de Cavallers i puja pel barranc de Comalesbienes, una pujada dura, feixuga i amb molts blocs de rocs, ens ho hem d'agafar tranquil·lament fins a arribar als estanys de Comalesbienes, un cop als estanys anem a buscar el coll que separa els cims del Pic de Comalesbienes de la Punta Alta, tot i que també es una pujada dura, segurament és fa millor que el tram anterior, es ben fitada i sempre busca els millors passos, del coll al cim són cinc minuts.
Al cim tenim un panorama magnífic, al sud gaudim d'un dels indrets més solitaris del Parc, el circ que formen els cims del Contraix i Pala Alta de Serradé, amb els estanys de Comalesbienes als seus peus és un goig pels ulls.
Al nord l'espectacle és més gran, tenim el massís dels Besiberris/Comaloformo al davant mateix, al seu darrere veiem Las Maladetas, més al fons el massís del Perdiguero.
A més veiem perfectament el sector nord del Parc, amb els cims del Montardo, Punta Harlé, Pa de Sucre, etc, etc. Més lluny albirem cims com els del Mont Valier, Pica d'Estats, molt difuminada per la calitja, i gran part de la Vall d'Aran.
Per baixar ho farem anant a buscar el coll Arenos, però abans d'arribar al coll trobem una canal, ben fitada, que baixa més directa cap a l'estany de la Roca, on tenim pensat fer una llarga parada per menjar. Tota aquesta baixada és feixuga i molt incomoda, molt semblant a la pujada per l'altra vessant, un caos de blocs.
Un cop menjats i ben descansats seguim la baixada, ara per terreny més fàcil, cap a la vall de Colieto, amb els seus petits i acollidors estanys. Després passem pel refugi Ventosa i Calvell i acabem la baixada seguint l'ample i ben marcat camí de la marmota, que uneix el refugi amb l'embassament de Cavallers, passant per indrets tan coneguts com les Llastres de la Morta, amb les seves cascades, o el Planell de Riu Malo.
Un cop arribats a l'embassament donem per tancada aquesta circular, ha sigut dura amb km i desnivell, per un terreny caòtic, però ens ha deixat molt satisfets, un gran dia de muntanya.
Cim de la Punta Alta de Comalesbienes, 3014 metres.
La imatge de la ruta al Google Erth.
El perfil, el trak el teniu al Wikiloc
- Punt de sortida: Embassament de Cavallers, a la vall de Boí, on s'arriba per una pista forestal asfaltada que surt del balneari de Caldas de Boí.
- El track el teniu al Wikiloc
- Material necessari: és una ruta d'alta muntanya, per tant hem de portar, calçat i roba d'abric adients per l'alta muntanya, a més de mapa, brúixola i GPS, si en tenim.
- Altura mínima: 1724 metres al punt de sortida.
- Altura màxima: 3014 metres al cim de la Punta Alta de Comalesbienes, tot i que al GPS marcava 3005 metres.
- Desnivell positiu: 1770 metres, tot i que aquesta dada no acabo de tenir-la clara, crec que és un xic excessiva, l'he comparat als programes Perfils i Google Erth, marca quasi el mateix, però al Base Camp marca bastant menys, 1450 metres, i al Wikiloc marca 1325, per tant, crec que la dada real serà una entre les dues dades comprovades, tot i que jo diria que la real és la del BaseCamp, 1450 metres, ja que és la que hem sortia mi sobre el mapa, aproximadament, abans de fer la ruta.
- Distancia: 14,700 quilòmetres.
- Ruta circular: Si, pujada pel barranc de Comalesbienes i baixada pel coll Arenós i estanys de Colieto.
- Ruta per gossos: Si, amb reserves, és traca d'un terreny difícil i els nostres companys de 4 potes poden passar per moments de nervis, precaució.
- Si voleu veure les fotos, amb els comentaris amb Castella ho podeu fer a l'album de Picasa
Comencem a caminar i anem a buscar una antiga pista forestal, que trobem prop del ultim pàrquing que hi ha abans d'arribar a l'embassament de Cavallers.
La pista puja suaument fent llaçades, abans d'arribar al final trobem el desviament que puja, i d'una manera ben forta, pel costat del barranc de Comalesbienes.
La pujada és molt forta, no té cap descans, i amb la calor que fa aquest matí, ens fa suar de valent.
Arribem a un punt que hem de deixar el barranc, anem a la dreta, fem una petita grimpada, marcada per pals de color groc, i sortim a sobre del barranc, per on segueix el camí.
Ara seguim un corriol, poc fressat, per un terreny mixt, de roca i prats.
Comencem a albirar el massís dels Besiberris.
Tot i ser a primera hora del matí fa molta calor i bevem molta aigua, aprofitem que passem prop del barranc de Comalesbienes i baixem a omplir les ampolles.
Podíem haver seguit pujant pel barranc, hi havia una línia de fitades, però preferim recuperar el camí per on anàvem, doncs el track que portàvem al GPS també el segueix.
La Neila ens ensenya el lloc on recuperarem el camí.
Ara passem per un tram molt feixuc, un immens caos de blocs.
És un tram molt pesat, saltant de bloc en bloc.
El corriol guanya un xic d'altura i anem per sobre del mar de blocs, un descans.
Arribem als Estanys de Comalesbienes, un bonic indret on podrem gaudir de l'entorn fen un llarg descans, a més, aprofitarem per fer un àpat i recuperar forces.
Seguim pujant i, quasi al moment, arribem als estanys superiors de Comalesbienes, els hem de vorejar per l'esquerra per superar el contrafort que baixa del Pic de Comalesbienes, un cop fet tindrem la Punta Alta davant dels nostres ulls.
Estany de Comalesbienes, al fons el Pic de Contraix, un dels grans cims del Parc, poc visitat per la seva ruta normal i menys per aquest vessant, però no és una mala idea, la seva pujada per aquí seria molt solitària i feréstec.
Un cop superat el contrafort sud del Comalesbienes veiem el cim de la Punta Alta. Normalment aquí s'agafa el corriol que porta al cim del Comalesbienes, més a l'esquerra, per després anar fins a la Punta Alta per la cresta, però nosaltres portem a la Neila, i a la baixada del Comalesbienes hi ha un petit tram que no sabem si ho podria superar, per tant ho deixem estar i anem a buscar directament el coll que separa els dos cims, just al mig de la foto.
La pujada és dura, però ben fitada, sempre buscant els millors passos.
La direcció és clara, el coll és ben marcat.
L'Ivan està animat, veu molt a prop el cim del seu primer 3000.
Tan animat esta que posa la directa i ens deixa al darrere, al coll ens espera.
Alba bé més tranquil·la, sap que portem un bon pas, i no tenim perquè corre.
Ja som al coll, i la grimpada que ens queda fins al cim la veiem darrere l'Ivan.
M'apropo a veure el Pic de Comalesbienes, la part final de la baixada del cim és el tram que no sabíem si podríem baixar amb la gossa, d'aquí sembla fàcil per nosaltres però per ella no ho tinc clar, crec que hem fet bé.
La Neila amb un fons de luxe, al davant el massís dels Besiberris, al fons el de Las Maladetas.
Un xic més a prop.
Torno al coll, on ja estan cansats d'esperar jejeje.
Seguim pujant, primer superem una petita grimapa, molt fàcil.
Per després segui caminat tranquil·lament fins al cim, on l'Ivan ja hi ha arribat.
Cim de la Punta Alta, primer 3000 de l'Ivan i primer 3000 junts.
Estanys de Comalesbienes, estany Gelat, a la dreta el Pic de la Pala Alta de Serradé, a la seva esquerra les Crestes Barrades, el Pic de Serradé, Pic de Contraix, i Crestells de Colieto tancant el cercle, possiblement l'indret més solitari i feréstec del parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici.
Cap a l'altre vessant tenim el massís dels Besiberris/Comaloformo i, al fons, el de Les Maladetas.
Si ho ampliem un xic, donem entrada al Montardo i l'estany de Monges.
Besiberri Nord.
Montardo , pujat fa pocs dies.
Mont Valier.
Alba i Neila al cim, per cert, i aixó és important per nosaltres, també es el primer 3000 per la nostra gossa, la Neila.
Ivan i el cava, que no podia faltar.
Estanys de Comalesbienes.
Foto de Cim.
Allà baix es veu l'estany de la Roca, on pensem dinar, per tant, piquem alguna cosa abans de començar a baixar fins a l'estany.
Un cop d'ull a l'embassament de Cavallers i al Planell de Riu Malo, per on tornarem.
El rei Aneto vist pel vessant de Barrancs, i la seva, cada vegada més, minvant glacera.
Comencem a baixar cap al coll Arenós, abans d'arribar trobem dues canals per on podem seguir baixant, marcades amb les fletxes vermelles, nosaltres baixarem per la primera.
La baixada és molt incomoda.
Blocs i més blocs.
Arribem a la primera canal, la baixada és clara, som-hi.
Vista de baix.
Un cop fora de la canal aquest és el panorama que trobem, un mar de blocs, el que fa que aquest tram sigui pesat, la gana es pressent i volem arribar a l'estany aviat.
L'estany, sembla lluny, però ja el tenim a tocar.
Neila, crec que aquest tram tampoc li va agradar, es veia molt nerviosa.
Per fi, l'estany de la Roca, ara tocar el descans llarg i menjar, ens ho hem guanyat.
La Neila no vol ni menjar, és tal la bogeria que te per l'aigua que no surt de la mateixa, a vegades crec que havia d'haver sigut peix jajajajaja.
Seguim baixant, ens queda un bon tros per arribar al cotxe, primer hem d'anar a buscar la coqueta vall de Colieto.
Amb els seus petits estanys.
Estany Gran de Colieto, a la seva dreta es veuen les agulles de Travessani.
I, al fons, Punta Harlé, Pa de Sucre i Tuc de Tumeneia.
Al darrere els Crestells de Colieto, Contraix i més a l'esquerra......... Creu de Colomers ¿?.
Treu el nas el Bassot de Colieto i l'estany Negre, amb el massís dels Besiberri al fons.
Riuet de Colieto just a l'entrada d'aigües del Bassot de Colieto.
Bassot de Colieto, amb el Besiberri Nord al mig de la imatge.
Estany Negre i Massís dels Besiberri.
Refugi Ventosa i Clavell, situat a un indret màgic.
Del refugi seguim el marcat camí que va del refugi fins a l'embassament de Cavallers, un camí conegut i recomanat pel Parc, el Camí de la Marmota.
Ja albirem l'embassament i el Planell de RiuMalo, que veiem fa unes hores des del mateix cim de la Punta Alta.
Llastres de la Morta, amb els seus salts d'aigua, un indret que convida al descans.
I, per fi, arribem a l'embasament de Cavallers, ha sigut una ruta dura, però l'acabem contents i satisfets, hem gaudit d'un gran dia de muntanya.
Gran cim el Punta Alta. De la pujada pel Barranc de Comalesbienes cal a dir que es dura y mantinguda, una bona dosi de tartera de granit y grans blocs durant tota la pujada. Nosaltres vam pujar i baixar per aquest ja que se'ns va fer tard.
ResponEliminaBona publi y bon blog. Salutacions
.Toni
alpinismoalviento.blogspot.com