Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dimarts, 25 d’agost del 2015

Pic i Agulla del Portarró d'Espot, al mateix cor d'Aigüestortes.

25 d'agost del 2015.

Segona sortida de les vacances, i per fi amb un temps estiuenc, l'hem d'aprofitar. Parlo amb els nois i mirem les possibilitats, ho tenim clar, estem a les portes del Parc Nacional de Sant Maurici i Aigüestortes, i això no es pot obviar, hem d'anar-hi. 

A més, l'Ivan no a estat mai per aquestes contrades i hem d'ensenyar-li, el millor possible, les meravelles del Parc.

I quina manera millor de fer-ho que visitant el que, si m'ho permeteu que ho digui d'aquesta manera, és el centre neuràlgic de Sant Maurici i Aigüestortes, el Pic del Portarró d'Espot, i si li afegim, la visita a l'Agulla del Portarró ens trobem amb una sortida molt interessant, ja que del cim d'aquestes dues muntanyes tenim una visió, quasi total, de tots els racons que amaga el Parc.

Tota la sortida és per camins molt fressats i visitats, ja que passem per alguns dels indrets més visitats del Parc, treien la pujada a l'Agulla del Portarró, més solitària i amb els camins poc marcats, però molt interessant doncs les vistes que hi tenim al cim són una meravella.

El començament de la ruta és al Planell d'Aigüestortes, però per arribar fins aquí hem de fer-ho amb taxi, doncs el tràfic rodat, per vehicles particulars, es troba prohibit dins el parc. Aquests taxis els podem agafar a Boí, davant de la Casa del Parc i a la Palanca de La Molina, al començament de la pista que puja per la Ribera de Sant Nicolau, allà trobem un pàrquing i la caseta d'informació.

Un cop al Planell d'Aigüestortes seguir la ruta no té cap secret, hem d'anar caminant per la pista que s'endinsa per la vall de Sant Nicolau fins a l'estany Llong, fins aquí és l'excursió típica que es fa per aquestes contrades, la que trobem recomanada a tots els tríptics informatius.

Nosaltres seguim pujant per  l'ample camí que porta fins al Portarró d'Espot i després baixa cap a l'estany de Sant Maurici, però un cop al coll deixem el camí per enfilar-nos cap al cim del Pic del Portarró d'Espot, sembla que el tenim a tocar però ens separa'n del cim quasi 300 metres de desnivell, pel que ens hem d'agafar aquest tram amb tranquil·litat per no esgotar-nos massa amb aquesta pujada.

Al cim les vistes són d'escàndol, tenim quasi tot el parc al nostre abast, Subenuix, Peguera, Encantats, Bassiero, Amitges, Saboredo, Ratera, Gran Tuc de Colomers, per dir només els cims més importants, a més dels estanys d'Amitges, Sant Maurici, Llong, Redó, Bergus, etc, etc.

Tornem al coll i encarem la pujada a l'Agulla del Portarró, aquí no tenim un camí clar i és tracta d'una pujada més feixuga, però un cop al cim les vistes no ens defraudaran. Són molt similars a les del Pic del Portarró, milloren cap a la part del Contraix i Pala Alta de Serradé, que abans quasi no es veien, i empitjoren cap al Subenuix però, sense cap mena de dubte, el millor és que tenim una visió del Pic de Peguera molt estètica i elegant.

Per tornar al Planell d'Aigüestortes només hem de desfer tot el camí d'anada, tot i que nosaltres ens vam desviar per anar a l'acollidor estany Redó, per fer allà un bon descans, gaudint de la tranquil·litat que ens donava aquest racó un dia de finals d'agost.

Foto del cim del Pic de Portarró d'Espot, al darrere de l'Alba i l'Ivan treu el cap el rei d'aquestes contrades, el Gran Tuc de Colomers.


La imatge de la ruta al Google Erth


El perfil, el track el teniu AQUI.


Dades tècniques:

  • Punt de sortida: poso el poble de Boí, que és on nosaltres vam agafar el taxi, Com arribar
  • El track el teniu al Wikiloc
  • Material necessari: tot i ser una ruta fàcil es tracta d'alta muntanya, per tant hem de portar roba i calçat adequat, mapa, brúixola i GPS (si en tenim) indispensables.
  • Altura mínima: 1775 metres al Planell d'Aigüestortes, on ens deixa el taxi.
  • Altura màxima: 2733 metres al Pic del Portarró d'Espot.
  • Desnivell positiu: 1.260 metres.
  • Distancia: 20 quilòmetres.
  • Ruta circular: No, és lineal, amb desviaments a l'Agulla del Portarró i a l'estany Redó.
  • Ruta per gossos: Si cap problema, tot i que hem de tenir cura amb ells, doncs estem dintre del Parc i les normes són estrictes per a ells.
  • Si voleu veure les fotos amb els comentaris amb Castella ho podeu fer a l'àlbum de Picasa

Descripció de la ruta:

Sant Joan de Boí, al darrera el Pic d'Aut, conegut com el mirador de la vall de Boí. Esperar amb aquestes vistes al taxi que ens té que portar al Parc és tot un plaer. 



Planell d'Aigüestortes, comencem la ruta cap al cor del Parc.


Riu de Sant Nicolau.


Planell Gran, al fons els Bonys Blanc i Negre.


Un dels molts racons que ens ensenya Aigüestortes.


El mal temps dels últims dies a fet que les temperatures baixin bastant, amb l'escalfor del sol, el contrast de temperatures fa que la humitat s'evapori en forma de brumes. 


Arribem als Plans d'Aigudassi, si mirem al darrere, tenim.......... Les Pales de Morrano ¿?.


I al davant els Plan d'Aiguadassi amb el Pic del Portarró d'Espot al fons.


Esperant al fotògraf.


Plans d'Aiguadassi, al fons els Bonys Blanc i Negre, amb el Tuc de Carants i el Pic Roi.


Comencem a pujar cap a l'estany Llong, deixant el refugi del mateix nom a la nostra esquerra.


Estany Llong, la fons els cims que volem pujar, amb l'ample Portarrò d'Espot al mig.


L'estany i els seus ànecs, que donen molt de joc per fer fotografies.


Al final de l'estany donem un cop d'ull al darrere, tot un goig.


Comencem a guanyar altitud vers el Portarró d'Espot, veiem els Plans de l'estany, amb el Pic del Portarró d'Espot i el Portell de Crabes


Arribem a la cruïlla que va cap al Pi Peixerani, Arbre monumental però nosaltres seguim rectes, si volem veure l'arbre, ens haurem de desviar uns deu minuts.


Anem guanyant altitud i ampliant les vistes, que comencen a ser espectaculars.


El Tuc de Bergus i, a baix, l'estany Redó, que desprès visitarem.


L'Ivan gaudint d'allò més a la seva primera visita per aquestes contrades, no deixa el mòbil quiet.


I que és el que estava fotografiant l'Ivan ¿?. Doncs això, l'espectacle d'Aigüestortes. Estanys Redó i Llong, amb els cims de La Pala Alta de Serradé al fons i del Gran Tuc de Colomers al mig de la imatge.


Seguim pujant, sempre per un camí molt fressat i fàcil de seguir.


Trobem unes vaques, que gaudeixen d'un mirador fantàstic, Tuc de Colomers i Bergus, amb tota la carena que els uneix.


Cap a l'altre vessant tenim el Subenuix amb l'ample coll dels Gavatxos a la seva dreta, per després seguir amb els Tucs de la Muntanyeta, Dellui, Morrano, Mussoles, acabant amb la punta del Bony Negre i el Bony Blanc.


I traient el nas l'Agulla del Portarró.


Ja som al Portarró d'Espot, un descans abans de seguir, al darrere l'Alba treuen el cap Els Encantats, dels que tenim un gran record, doncs els vam pujar l'any passat amb un bon amic.......





I el que ens falta, no ho sembla però hi tenim prop de 300 metres de desnivell.


I l'Agulla, però aquesta és per més tard.


Pugem ràpidament, tenim ganes d'arribar.


I l'Ivan ens ensenya el que fa tindre 18 anys, puja quasi corre'ns, buffffffff


Arribem a la fàcil cresta final.


Al cim tenim quasi tot el Parc al nostre abast, per anomenar els més importants. al nord: Pala Alta de Serradé, Gran Tuc de Colomers , Tucs de Bergus, Ratera , Saboredo, Amitges , Bassiero, etc, etc.


Al sud: Pui de Linya, Encantats, Monestero, Peguera, Mortó, Subenuix, Tuc de la Muntanyeta, Dellui, etc, etc, al mig de la foto l'Agulla del Portarró.


Gran Tuc de Colomers, amb l'estany de Bergus als seus peus.


Estany Llong.


Estany i refugi d'Amitges, visitat varies vegades.  Raqueta a Amitges


Foto de cim.


Després d'una estona al cim fem un canvi de plans, la joventut diu que ja en te prou i que baixant a l'estany Redó a descansar i esperar-me allà. Per tant, a l'Agulla  haure de pujar-hi  tot sol.



Miro per on pujar, no tinc informació, primer crec que per la línia blava s'ha de pujar bé, però més a prop veig que al mapa del GPS surt un camí que puja per la línia vermella, vaig a trobar-la. Segueixo creient que per la línia blava es pujaria d'una manera més suau, per on vaig pujar és molt feixuc.


Els Encantats, una visió poc habitual.


Sant Maurici.


Primer la Neila ha baixat amb mi, per al coll s'ho pensa més bé i marxa a buscar als joves. hem deixa, com es diu a vegades estic més sol que un mussol.


Un cop m'he assegurat que la Neila es troba amb els nois, segueixo pujant, ara ja estic a sobre la línia vermella que he marcat abans.


Com ja he comentat abans la pujada és feixuga per aquí.


Recompensada amb unes vistes d'escàndol. Crec que són millors a l'Agulla que al pic del Portarró.


L'últim tram és bastant planer.


Estany Negre i collada dels Gavatxos, pas natural cap a la Vall Fosca junt amb el de la collada Dellui.


Cim de l'Agulla del Portarrò d'Espot, amb l'estètic cim del Peguera al darrere.


Els Encantats, no ho semblen però ho són, darrere el Pui de Linya.


Monestero, Peguera, Mortó, Subenuix inferior, el principal queda tapat, coll dels Gabatxos, Tuc de la Muntanyeta i Agulles de  Dellui.


 Pala Alta de Serradé, Contraix, Gran Tuc de Colomers, Bergus, Ratera, Saboredo, Amitges, Bassiero, Pui Pla, etc, etc, al mig de la foto el Pic del Portarró d'Espot.


Estany Negre.


Estanys de Sant Maurici i Subenuix.


La meva companya d'avui amb els cims de Serradé, Contraix i Gran Tuc de Colomers darrere.


I ara amb el Peguera.


Baixo cap al coll molt ràpidament, només paro per fer aquesta foto, Pic del Portarró d'Espot i Tucs de Bergus i Ratera,


Un cop a la base de l'Agulla, no vaig al coll, per guanyar temps faig una diagonal per anar a trobar el camí més cap a baix, no hi tenim camí però no podem equivocar-nos, la direcció és evident.


Ja sóc al marcat camí, dono un cop d'ull als dos cims d'avui.


Arribo al desviament de l'estany Redó, primer el corriol és bastant marcat, després desapareix i només ens queden unes escarransides fitades, poques i allunyades.


L'estany Llong.


Aquí ja no tenim cap corriol, però la direcció es evident, la cubeta de l'estany és troba just al davant.


Una de les poques fitades amb l'estany Llong darrere.


I els joves que s'ho passen d'allò més bé.


I la Neila més que ningú, jugar a l'aigua és una bogeria per a ella.


Estany Redó.


Però és l'hora de marxar, el corriol que ens porta a l'estany Llong és més marcat i fàcil de seguir.


Tenim l'estany sempre al davant nostre.


Arribem als Prats de l'Estany, veiem el Pic del Portarró i el Portell de Crabes.


Passem al costat del refugi de l'estany Llong.


I quan arribem als Prats d'Aiguadassi guardo la càmera, ja només ens queda seguir la pista forestal fins al Planell d'Aigüestortes per donar per acabada la sortida d'avui.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada