Pics de la Coma del Forn i Campirme, un plaer per a la vista.

Descripció de la ruta.

La vall de Tavascan ofereix unes immenses possibilitats per fer muntanya en qualsevol època de l'any, és un indret privilegiat, on escollir on anar, ja es converteix en tota una aventura.

A més, a l'hivern, l'estació d'esquí de Pleta del Prat, obre un sector d'aquestes contrades als esports d'hivern, amb possibilitats de pujar a cims on, si no fos pel fàcil accés a l'estació, seria molt difícil anar-hi.

Dos d'aquests cims són el Coma del Forn i el Campirme, cims considerats com a fàcils, pel terreny i per la seva proximitat a l'estació d'esquí, a més, des del punt més alt de tots dos cims es pot gaudir d'un panorama superb de tot el Pirineu central, des d'Andorra, al Perdiguero, passant pels Montaixó, Pica Rojà, Pica d'Estats, Certascan, Ventolau, els cims d'Aiguestortes, Besiberris, Maladetas, Perdiguero, cresta de Literola, entre molts altres, en definitiva, dos cims on l'espectacle visual és garantit, per tant, dos cims molts visitats a qualsevol època.

La ruta normal per pujar-hi comença a l'estació d'esquí de Pleta del Prat i, deixant els remuntadors a l'esquerra, ressegueix el Torrent de Mascarida fins a l'estany del mateix nom, per després pujar a qualsevol dels dos cims situats a cada costat de l'estany.

Com jo volia pujar a tots dos, busco una alternativa per pujar al Coma del Forn, i la trobo pujant per una feixuga pala, que és troba a partir del punt on deixem definitivament els remuntadors per entrar a una petita vall penjada, previa a la pala final a l'estany de Mascarida, a l'entrada d'aquesta petita vall trobem un pal de colors, que ens servirá d'orientació.

Un cop a aquesta petita vall, i només passat el pal de colors, deixo la ruta normal, per pujar per una dura pala a la dreta i entrar, un cop superada, a una llarga canal, fàcil i assequible, que acaba a un petit coll a  l'est del cim, just davant veig el Coll del Forn, el Pic dels Estanys i el Ventolau. D'aquest collet només he de seguir l'ampli llom que baixa del cim, un cop a dalt, i tal com ja he explicat, l'espectacle visual és extraordinari.

Per baixar segueixo la ruta normal fins a l'estany de Mascarida i, allà, pujo al Campirme seguint la seva ruta normal, primer per una fàcil canal i, després, pel llom nord-est del Campirme fins a arribar al cim. A dalt, tenim un panorama quasi idèntic al de la Coma del Forn, per tant gaudeixo d'un segon espectacle visual realment fantàstic.

Per baixar, desfaig el camí de pujada fins a tornar a l'estany de Mascarida, allà baixo per la ruta normal fins a la petita vall on, aquest matí, he abandonat aquest recorregut, un cop arribat al pal de colors ja només he de seguir tot el camí de pujada, fet al matí, per tornar a l'estació d'esquí de Pleta del Prat.

Foto al cim del Campirme.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu wikiloc.

• Punt de sortida: Refugi de la Pleta del Prat, com arribar.
• Dificultat: Moderada, la part més difícil és la pala final al collet previ al cim del Coma del Forn, tot i que, si la neu és en bones condicions, no és una pujada tècnica.
• Material necessari: crampons, piolet i raquetes obligatoris, casc opcional, més els indispensables, mapa, brúixola i GPS.
• Track: El podeu baixar d'aquí. 
• Alçada màxima: 2.685 metres al cim del Pic de la Coma del Forn.
• Alçada mínima: 1750 metres al pàrquing de la Pleta del Prat.
• Desnivell positiu acumulat: 1311 metres.
• Distància total: 11,3 quilòmetres.
• Ruta circular: No, tot i que es fa una volta per pujar al primer cim.
• Ruta per gossos: Si, tot i que jo, aquest dia, no la vaig portar, però no i veig problemes.
• Si voleu veure les fotos, amb els comentaris en castellà, ho podeu fer al meu àlbum de Google Fotos.

ATENCIÓ.

Com és possible que tothom no estigui disposat a pujar als dos cims, he editat i retallat el track, per fer dos tracks per pujar als cims per la seva ruta normal, els podeu descarregar si voleu:

• Pic de Campirme: el track aquí.
• Pic de la Coma del Forn: el track aquí.

Fotos i comentaris.

Arribo de nit, vull sortir molt aviat, ja que en ser una ruta que passa, en part, per una estació d'esquí, i que es pugui fer servir els remuntadors per escorçar la ruta, fa que siguin cims molt visitats pel seu fàcil accés. Em preparo i menjo alguna coseta, ben aviat comença a clarejar el dia.

Amb les primeres llums del dia començo a caminar, primer seguin uns metres una pista de l'estació.

Poc després ja pujo directe, al costat del torrent de Mascarida, a la meva esquerra queden els remuntadors de les pistes d'esquí.

Un cop d'ull al meu darrere.

I al davant, sempre amb l'estació d'esquí a la meva esquerra, tot i que, si volem, podem pujar seguin el remuntador, aniríem al mateix punt.

Una mica de zoom a la que, avui, i de moment, es la meva única companyia.

Arribo al punt on deixo l'estació d'esquí, i començo a endinsar-me cap a la conca de l'estany de Mascarida.

Aquests moments, per a mi, són màgics, les primeres llums solars il·luminant els cims em deixen, sempre, bocabadat. 

Sol com un mussol, tot per a mi, em paro uns moments, gaudint del moment............................Al fons deixaré la ruta normal, que segueix per l'esquerra, que és per on tornaré, ara marxaré per una pala nevada que surt, una mica més endavant, cap a la dreta.

Al meu darrere el sol comença a guanyar alçada, i a escalfar, avui fara calor.

La pala, feixuga, que he de superar.

Tot pujant veig per on marxa la ruta normal.

Un cop superada la pala esmentada m'endinso per aquesta canal, la pujada, tot i que ara és més suau, es ferma, sense descans.

Tot el que em queda, al fons el petit collet on he de pujar.

Pujada final, més costeruda del que sembla a la foto.

Fins aquí he portat les raquetes, ara, amb aquesta pujada, i la neu molt dura, toca crampons.

Ja sóc, dalt, m'ha fet esbufegar però, com no és gaire llarga l'he pujat bé.

 A dalt, la neu quasi desapareix, en canvi, les vistes comencen a ser importants, al davant el Ventolau, molt apreciat pels esquiadors, i per a mi, ja que, vist des d'aquí,  l'he fixat per un altre any, tot i que ja l'he pujat, però a l'estiu i per l'altre vessant.

I a l'altre vessant tenim el Certascan, la Pica d'Estats, Pica Rojà, Monteixó, i els cims andorrans.

La continuació.

El llarg llom, molt pelat de neu, que m'ha de dur al cim.

Ja es meu.

I a dalt............L'espectacle és total, quedo bocabadat, havia llegit que és podia gaudir d'un gran panorama, però no esperava això, tot el Pirineu central al meu abast. Començant pel Ventolau  a la dreta, els sectors del Perdiguero i Aneto al mig, fins al sector d'Aiguestortes a l'esquerra.

Tots els cims del sector del Perdiguero, Tusse de Remuñe, Maupas, Gran Quayrat, etc, etc, al fons a la dereta, els del sector del Pic Long, amb el Pico Lentilla davant.

Sector Aiguestortes, amb Besiberri a la dereta, Montardo, Ballivierna, Comaloformo, Punta Alta, al mig, i el Gran Tuc de Colomers, el Pic de Subenuix, i Els Encantats, com a cims mes representatius del Parc Nacional.

I el sector central del Pirineu, amb el sector de Las Maladetas al mig, a l'esquerra el sector dels Besiberris, i a la dreta el sector del Perdiguero, a més, segons el programa PeakFinder, entre els sectors del Perdiguero i Las Maladetas, al fons, es veuen unes puntes, que són els cims del sector del Monte Perdido, però bé, la realitat és que és molt difícil reconèixer res.

Sector Maladetas mes a prop, Russells, Aneto, Coronas i Maladeta entre altres.

Sector Perdiguero més a prop.

Port Aine.

Certascan, pujat dos cops, l'ultima aquest estiu.

Certascan, Pica d'Estats, pujada varies vegades, l'ultima aquest estiu, Baborte, Pica Rojà, Monteixó, i muntanyes d'Andorra.

Una mica més ample.

Foto de cim.

Es l'hora de baixar, al davant tinc el Campirme, que es on pujaré ara.

La neu es en un estat optim, i baixo molt ràpidament.

Traces d'altres dies, doncs avui no m'he creuat amb ningú.

Baixada a l'estany de Mascarida, i la canal d'accés cap al Campirme.

Estany de Mascarida i les dues primeres persones que veig.

Un cop creuat l'estany començo la pujada per la canal.

Estany de Mascarida.

Un cop superada, veig l'estany i el Pic de la Coma del Forn, a més del Ventolau a la dreta.

El llom que he de superar, també pelat de neu.

Ja quasi es meu.

Al cim veig tota la vall d'Estaon i els Estanys de Campirme. Pujar per aquí al Campirme pot ser una bona, i solitaria, opció.

Pica Rojá.

Pica d'Estats.

El panorama és molt semblant al del Pic de la Coma del Forn, potser millora cap al sector de la Pica d'Estats.

Sectors Aiguestortes, Maladeta, Perdiguero.

Foto de cim.

Es hora de marxar.

Al coll em creu amb tres esquiadores, i dues persones que estan pujant, ningú més, estic tenint sort.

Estany de Mascarida, al fons un possible accés al Campirme, mes tècnic que el que he fet.

Per aquí he baixat.

Paro una estona, menjo tranquil·lament i canvio crampons per raquetes. Aquesta és la baixada de la ruta normal, al fons/esquerra la pala per on he pujat aquest matí.

Per aquí he baixat, la neu ja es tova, però es progresa be.

La continuació, a l'esquerra la pala de pujada.

Em retrobo amb el camí de pujada.

Per aquí he pujat aquest matí.

Tot cap a baix.

Seguint sempre el torrent.

Ja tinc el final a la vista.

Pleta del Prat, punt i final.

Una sortida que tenia ganes de fer i que ha sigut un encert total, tant en el recorregut estriat, com amb els cims escollits, les bones coses que havia llegit sobre aquests dos cims s'han complert del tot, i he gaudit d'una sortida espectacular, de ben segur, en un futur la repetiré, doncs he acabat molt satisfet, l'he gaudit plenament.