Pic de Peguera des de l'Embassament de Sallente.

Ruta del 23/09/2024

 Descripció del recorregut.

Torno a la Vall Fosca, fa quinze dies vaig estar aquí per pujar al mateix cim, però una línia de tempestes, que van arribar abans d'hora, em va fer abandonar quan era a pocs metres de la cresta final. Tot i que ja l'havia pujat fa molts anys i volia tornar per que és un cim molt important dins de el nostre estimat Pirineu, a més, també i volia tornar per posar-lo al bloc, ja qué l'altra vegada que el vaig pujar encara no tenia fet aquest petit raconet de les meves sortides muntanyenques. Així que, com ja he dit, quinze dies després de la primera intento-na i torno, a veure si avui tinc més sort.

El Pic de Peguera, amb els seus 2.984 metres es el cim més alt del Parc Nacional d'Aiguestortes i Estany de Sant Maurici. Està situat al mig de les conques lacustres del Flamisell (Vall Fosca) i Monestero-Peguera (Espot-Sant Maurici).

Té tres rutes per pujar-lo, des del refugi Josep Maria Blanc fins al Coll de Monestero, i després seguint la cresta, amb algun tram de grimpada, fins al cim. 

Des de Sant Maurici seguint la Vall de Monestero fins al Coll de Peguera i allà al cim seguint la mateixa ruta que bé de l'embassament de Sallente/Refugi de Colomina, també amb un cresta final, on hem de fer servir les mans en algún punt.

I finalment la que vaig fer servir jo, que és la que surt de l'embassament de Sallente i puja per la Canal del Pigolo fins a les antigues vies de l'antic carrilet que va servir per construir els diferents embassaments que trobem per aquesta conca lacustre. Seguin aquestes vies arribem a l'estany Gento i als edificis on està situada l'arribada del telefèric que puja des de Sallente, i que també podem aprofitar si volen estalviar-nos un tram de caminada.

En aquest punt tinc dues opcions, seguir pel mateix camí fins a enllaçar amb el GR-11 al Pas de la Portella, per seguir aquest marcat sender fins al Refugi de Colomina i el Pas de l'Os. 

O l'opció que m'agrada fer servir a mi quan vinc per aquestes contrades, que és la d'agafar una drecera que surt just davant dels edificis del telefèric (cartell del Parc) i seguir per un desdibuixar corriol, i amb molt poques fitades, que ressegueix les antigues torres del telefèric de les obres, i un altre tram de les vies del carrilet. Aquesta drecera sortirá al mateix GR-11 que l'altra opció, a pocs metres del Refugi de Colomina.

Passo ràpidament pel refugi i segueixo el GR-11, passant pels estanys de Colomina i de Mar per, només passar aquest últim estany, encarar la forta pujada al Pas de l'Os on, després d'un petit descans, deixo el GR-11 per agafar un corriol a l'esquerre que, en forta pujada em deixa a la sortida d'aigües de l'estany Petit de Saburó.

Des d'aquest estany ja només he de pujar fins al Coll de Peguera on, per la cara SW del Pic de Peguera, començo el tram més feixuc del dia, la pujada final al cim o, almenys, fins al començament de la petita cresta que em separa del cim.

La cresta és curta i  tècnicament fàcil, a més, algun tram es pot evitar pel vessant de Monestero (esquerre en el sentit de la marxa), potser l'últim pas abans del cim és el que hem va donar més feina, però més per la precaució d'anar sol, que per la dificultat del pas.

Al cim vistes espectaculars de quasi tot el Parc, especialment de la Vall de Peguera i del vessant de la Vall Fosca. Després de les fotos de rigor i d'un petit descans començo a desfer el camí de pujada.

La baixada la faré seguint la mateixa ruta de pujada.

Foto de cim.

Dades tècniques.

Relleu de la ruta al Mapbox.

Imatge al Perfils, les dades poden ser inadequades, el track es editat, explicació a Dades tècniques.

• Punt de sortida: Embassament de Sallente, com arribar.
• Dificultat: Moderada, ruta amb força desnivell i  que té un petit tram de cresta al final. Tenim l'opció de dividir la ruta en dos dies si fem nit al Refugi de Colomina.
• Material necessari:  a l'época estiuenca res en especial, bon calçat i alguna peça per abrigar-se, això sí, mapa, brúixola i GPS sempre a la motxilla.
• Track: el podeu baixar del meu Wikiloc.
• Important: Les dades del track poden ser una mica diferents, el track està editat a casa, ja que per un problema vaig haver de pujar al cim dues vegades. A casa he retallat el track, però tot i que es fiable sobre el mapa, les dades de distància i desnivell poden ser una mica diferents, crec que marquen més de lo que és en realitat, sobretot el desnivell.
• Alçada mínima: 1.765 metres al punt de sortida.
• Alçada màxima: 2.984 metres al cim del Peguera.
• Desnivell: 1.540 metres de desnivell positiu.
• Distància: 18,4 quilometres.
• Ruta circular: No, completament lineal.
• Ruta per gossos: Sí, tot i que la cresta final no és gaire adient pels nostres peluts amics. A més és un Parc Nacional, on portar als nostres companys de quatre potes està regulat, per tant, abans d'anar amb ells, millor consultar la regulació del Parc.

Fotos i comentaris.

Surto de la presa de Sallente quan encara és nit tancada, començo a tenir llum de dia en arribar al final de la Canal del Pigolo, giro a l'esquerre i segueixo les antigues vies que van servir per construir la presa de l'estany Gento.

Poc després arribo a l'estany Gento.

Darrere les instal·lacions del telefèric surten els dos camins que van al refugi de Colomina, si continuem rectes anirem per un fressat camí fins a trobar el Gr-11 al Pas de la Portella, allà seguirem cap al refugi. Però jo agafaré el corriol, poc fressat i menys senyalitzat, que surt del darrere del senyal del Parc, la que es veu a la dreta de la imatge. Es una drecera que puja molt més recte, no sé si es guanya temps, mai ho he comprovat, però a mi m'agrada més, el trobo més solitari i un xic aventurer. Com orientació el corriol puja fort en direcció a l'arbre que es veu a dalt.

Superat l'arbre.

La continuació, el corriol no es veu però quasi sempre veurem algun rastre de camí, o alguna fitada aïllada.

I, com orientació, hem d'anar a buscar les restes de l'antic telefèric de les obres.

Ja tinc el refugi de Colomina a la vista, al fons el Pic de Peguera, i el de Saburó.

Surto al GR-11 molt a prop del refugi.

Per a la baixada aquest dos grans rocs serveixen d'orientació per trovar el desviament.

Passo al costat del refugi sense parar.

Estany de Colomina, al fons el meu objectiu.

Mirant al darrere.

Només deixar l'estany de Colomina arribo a l'estany de Mar, just al final es troba el següent pas important de la ruta, el Pas de l'Os.

Trobo una cruïlla, els dos camins van al mateix punt, el de l'esquerra supera l'esperó rocós per dalt, el de la dreta va a tocar de la paret i de l'aigua, si l'estany és molt ple és pot tenir problemes per passar. Jo vaig anar per la dreta, cap problema.

Ja tinc el Pas de l'Os a tocar.

Estany de Mar des del començament de la pujada al Pas de l'Os.

Ja el tinc al davant, pujada forta, de les que fan esbufegar.

Pas de l'Os, amb el Coll de Saburó al davant.

Però jo he de girar a l'esquerra, per aquesta canal.

Ja veig el Coll de Peguera, el de la dreta.

Estany petit de Saburó, amb el Pic dels Vidals al derrera.

Fa quinze dies vaig fer un intent també al Peguera, però el mal temps anunciat és va avançar i, aquesta roca, em va fer un gran servei com aixopluc quan vaig decidir abandonar a pocs metres del cim.

Avui també està tapadot, però no hi ha previsions de pluja.

Arribant al coll.

Coll de Peguera, i la continuació cap al cim.

Vall de Peguera, amb el seu estany al mig i el de Sant Maurici al fons.

El camí de pujada.

La mateixa foto una mica més amunt, sembla que el dia vol obrir-se.

Doncs sí, cap a la banda del Subenuix (algun dia hauré de tornar-hi) ja es veu el cel blau.

I cap al Peguera també, al final tindre sort.

Arribant a la cresta i mirant al recorregut fet fins aquí.

I ara cap als estanys de Colomina i de Mar.

I cap a la Vall de Peguera.

Tinc l'inici de la cresta al davant.

Paret, fàcil, a superar.

La continuació.

Ja he arribat.

Foto de cim.

Mirant cap a Sant Maurici, amb Els Encantats al davant, a la dreta.

 

I cap a la part d'Aiguestortes, am el Portarró d'Espot en primer terme, tapat pels núvols El Montardo.

Colomina/Mar.

Vall de Peguera.

Montsent de Pallars mig tapat pels núvols.

Començo a baixar, però no puc deixar de mirar a l'espectacular Vall de Peguera.

La cresta a seguir.

Últim tram.

Abans de deixar la cresta tiró de zoom per veure el meravellós indret on està situat el Refugi Josep Maria Blanc.

I s'han acabat les fotos, la bateria de la cámara diu prou i, en arribar al Coll de Peguera, vaig a treure el mòbil per fer una foto i........ l'he perdut !!!!! 😱😱😱............ deixo la motxilla al coll i torno a pujar fins a l'inici de la cresta, res, no el trobo, i a la baixada tampoc 😭😭😭........... recupero la motxilla i baixo cap al refugi, on demano de trucar a casa per avisar del problema i que estiguin tranquils. Després aprofito per menjar i hidratar-me 🍺🍺. Una vegada recuperat de l'ensurt i, amb l'estómac ple, segueixo la baixada fins al punt  de sortida.

En fi, el Peguera al sac, i amb un record "fantastic"................................quin cim més interessant !!!.