Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dilluns, 1 de setembre del 2025

Pic Salvaguardia des de Llanos de l'Hospital.

 Descripció del recorregut.

La Tuca de Salvaguardia, o del Cabellut és, segurament, un dels cims més visitats  de la Vall de Benasque. La seva situació al mig de la vall fa que des del seu cim és tinguin unes vistes espectaculars, i si li sumem el seu fàcil accés des de La Besurta fa que tingui tots els ingredients per ser un cim molt atractiu de pujar-lo.

Ja l'he pujat altres cops, i sempre fent una ruta més llarga que la normal de La Besurta, i aquesta vegada no serà diferent, tot i que sí que faré alguna variant de baixada.

Surto del final de la carretera de Benasque, baixo a Plan de l'Hospital i agafo el camí a La Besurta fins al desviament del camí que puja per l'indret anomenat Peñablanca, que va sortir, i enllaçar amb el camí de La Besurta, molt a prop del Portillon de Benasque.

Poc abans d'arribar al Portillon de Benasque agafo el camí de pujada al Salvaguardia, passo pel tram de cadenes i, després d'una forta pujada, arribo al cim.

A dalt, l'espectacle visual és immens, Posets, Perdiguero, per una banda, Lacs Vert i Boum du Port per França, tota la vall de Benasque als peus del Salvaguardia i, per sobre de tot, el massís de La Maladeta davant mateix.

La baixada la faré tornant al camí principal i, poc desprès, agafant el desviament al Port de la Picada fins que tinc un estanyol per sota meu, aquí baixaré, sense camí, fins al mateix estanyol, i desprès fins a retrobar el camí de baixada a La Besurta. Que tornare a deixar molt aviat per desviar-me, per un corriolet poc marcat, cap a l'Ibon inferior de Villamuerta, per continuar baixant cap a La Besurta i acabar la ruta pel clàssic camí de La Besurta a Plan de l'Hospital.


Vistes des de l'estanyol per sobre de La Besurta.

Dades tècniques.

  • Punt de sortida: Final de carretera de la Vall de Benasque.
  • Dificultat: Moderada, més que res per distància i desnivell, a més dels dos trams per corriols poc definits.
  • Material necessari: Res especial, és una ruta fàcil, així que amb roba d'abrigar per si de cas, i amb els clàssics mapa, brúixola i GPS en deuriem de tenir prou.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura mínima: 1.750 metres a Plan de l'Hospital.
  • Altura màxima: 2.738 metres al cim de la Tuca de Salvaguardia.
  • Distància: 17,1 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.107 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: Sí, quasi per complet.
  • Ruta per gossos: Sí, s'ho passarien molt bé, però s'ha de tenir en compte que estem dins del Parc Posets- Maladeta, i hem de tenir clar que hi ha restriccions pels nostres peluts amics.


Fotos i comentaris.

Surto quasi de nit del pàrquing final de carretera, baixo fins a Llanos de l'Hospital i agafo el clàssic camí a La Besurta, quan arribo al final de la gran esplanada que formen Plan de l'Hospital trobo la cruïlla de camins, a la dreta La Besurta, a l'esquerra el de pujada que faré, per l'indret conegut com a Peña Blanca, un cop al bon camí vaig a la llum del frontal, quan començo a tenir bona llum ja he pujat un bon tram per aquest camí. 

Primeres llums del dia cap a Las Maladetas.

Una mica més amunt la visió és molt més amplia 😍, La Maladeta, Maladetas Occidentals, Pic d'Alba.


Ja he superat el tram que dona nom aquest camí, el de Peñablanca, un tram rocos amb pedres blanquinoses, entro en una petita vall penjada que em porta a trobar el camí principal de La Besurta al Portillon de Benasque.

Las Maladetas al complet, ara als anteriors li sumem l'Aneto, Coronasdel Medio i Maldito, que pujaré molt aviat, i l'Abadias, pujat fa un parell de setmanes. 

Poc abans d'arribar al Portillon de Benasque trobo el desviament a la Tuca de Salvaguardia, i vaig directament, de fet les vistes des del Portillon de Benasque, son molt limitades.

Després d'una pujada surto a la cresta, des de on tinc una magnifica vista dels Boums du Port.

Continuo pujant i arribo al tram de cadenes, fàcils, sense complicació.

I després d'una forta pujada arribo al cim, toca gaudir de tot l'entorn.

Las Maladetas, el petit cim de sota és la Tuca d'Aigualluts, un cim preciós que està just a sota las minvants glaceres de Las Maladetas.

😍😍😍


Lac Vert.

Autofoto.

Selfie.

Boums du Port.

Començo a baixar i a trobar les primeres persones, tret de 3 persones que han arribat al cim en el mateix moment que jo, però que han marxat ràpidament. A la imatge el tram de cadenes.

Una vegada al camí principal agafo el camí del Port de la Picada, al fons, vaig a fer una variant de baixada.

Volia agafar un corriol que baixa del Port de la Picada cap l'estanyol que es veu a baix, però he de guanyar molt de desnivell, així que toca una baixada directa, sense camí, però amb la direcció evident.

Crec que ha sigut bona idea fer la variant 😍😍


Mirada al Salvaguardia, i al sector del Perdiguero.

Un corriolet, sense definir, em porta en direcció correcta.

Torno a trobar el camí principal.

Una mirada cap a La Besurta, per on baixaré, fent una altra variant.

Desviament, corriol poc definit, però ben marcat amb fitades.

Salvaguardia i Mall Pintrat.

Arribo a l'Ibon de baix de Villamuerta, la idea era anar al de dalt, però ho descarto, crec ja està bé amb les dues variants que he fet.

Ibon de Villamuerta.

Baixo cap a La Besurta.

Les vistes son extraordinàries.

La Besurta, toca hidratació.

Però he de seguir.

Plan d'Estan.

Baixada final a Plan de l'Hospital.

Cascada d'aigüa al costat del camí al Plan de l'Hospital.

Plan de l'Hospital, al fons és veu el camí de pujada al final de carretera des de on he sortit aquest matí.

Fi d'una ruta molt, molt agradable, amb unes vistes espectaculars, que ja he fet altres vegades, i que no descarto tornar a fer, s'ho mereix.

divendres, 29 d’agost del 2025

Pic Long per la cresta del Pic Badet.

 Descripció del recorregut.

Pujada al Pic Long amb la meva filla Alba i Martín, a més d'en Gari, que ens acompanyara fins al Pic Badet, i allà ell anirà cap al Campbeil.

El Pic Long és un dels cims que jo tenia més ganes de pujar, per tant, i perquè la meva filla continuí amb la seva idea de fer tots els 3.000s del Pirineu preparem una ruta per fer tota la cresta del Pic Long, 8 tres-mils en total.

La ruta comença a Cap de Long i segueix la pujada normal cap a la Hourquette de Cap de Long, però abans d'arribar-hi gira a la dreta per anar a buscar el coll entre el Maou i el Badet.

Alba i Gari fan una anada i tornada al Maou i després seguim per la cresta (fàcil) cap al Badet, on ens acomiadem d'en Gari, per nosaltres seguir fins a la Falsa Agulla Badet, on arribem ràpidament, tot i que ja es un terreny d'anar vigilant. 

A partir d'aquí comença el terreny més tècnic del dia, primer amb el ràpel de baixada de la falsa agulla, i després per la grimpada/desgrimpada de l'Agulla Badet.

Una vegada al Coll que ens separa del Pic Long arribar al seu cim és molt més fàcil, pràcticament caminar posant mans de tant en tant.

La baixada per l'aresta oest cap al Dent d'Estibère Male és de les que enganyen, teòricament és fàcil, però com vas per un terreny molt trencat no pots perdre la concentració, sempre atents.

Una vegada a la Dent fins a arribar al cim del Bugarret només és caminar, tret de dos flanqueigs, més espectaculars que difícils, però que no ens permeten relaxar-nos.

A partir d'aquí ja només s'ha de caminar fins a fer els dos Crabounouse i baixar al Lac Tourrat.

Una vegada al Lac Tourrat tenim dues opcions per tornar al punt de sortida, pujada per un pedregar immens fins al Coll Tourrat o dels Pecheurs, o la que vam fer servir nosaltres que és continuar baixant cap al Lac Bugarret, però abans d'arribar-hi anar a fer una llarga diagonal, cap a la dreta, per trobar el Corriol, ben marcat i fitat, que puja a la Hourquette de Bugarret.

Des de la Hourquette ja només hem de seguir el corriol de baixada fins a enllaçar amb el camí de pujada a la cua de Cap de Long, i seguir per aquest camí fins arribar al punt de sortida.

Arribant al cim del Pic Long.

Dades tècniques.

Imatge al OpenTopoMaps.


Imatge al Google Earth.


Imatge al Perfils. AVIS: Hi ha una errada en el desnivell Positiu, no se perquè marca de més, l'he comprovat ha diferents programes i el desnivell positiu real son uns 1.910 metres.

  • Punt de sortida: Lac Cap de Long, al Massís del Neouvielle, com arribar.
  • Dificultat: Difícil, trams aeris amb ràpels, i de roca descomposta, trencada, s'ha d'anar amb molta atenció.
  • Material necessari: casc, arnes, corda (nosaltres portàvem dues de 30 metres), calçat i roba adequada, mapa, GPS i brúixola.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • ATENCIÓ: Crec que hi ha una errada en el desnivell positiu acumulat, Perfils dona 2.150, però l'he comprovat a altres programes i sempre es queden al voltant dels 1.920 metres, així que aquesta es la data que dono per bona.
  • Altura mínima: 2.161 metres al punt de sortida de Cap de Long.
  • Altura màxima: 3.192 metres al cim del Pic Long.
  • Distància: 17´3 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.920 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: Sí, quasi per complet, Només es repeteix el tram de Cap de Long.
  • Ruta per gossos: No, no és una ruta apta pels nostres peluts amics, a més la ruta va per dins del Parc Nacional dels Pirineus (Parc National des Pyrénéesi està prohibit anar amb gossos dins del Parc.


Fotos i comentaris.

Sortim de Cap de Long 

Al final de l'estany comença la pujada, per l'esquerra és veu per on baixarem, nosaltres ho farem des de la Hourquette de Bugarret, però també tenim l'opció de fer-ho pel Coll Tourrat o dels Pechers. Al davant es veuen les muntanyes del sector Neouvielle, que vam pujar l'any passat amb una ruta innovadora acompanyats d'en Florian, un gran coneixedor del Pirineu.

Al fons ja tenim els primers cims que pujarem, i la cresta que els uneix al Pic Long.

De més a prop el Maou i el Badet, hem d'anar al coll que els separa.

Arribats al Coll, Alba i Gari, van fins al Maou.

Martin i jo ens quedem gaudint del paisatge.

La cresta al Badet, en general es fàcil, algun punt on recolzar-nos amb las mans i prou.

La cresta al Badet, amb el Neouvielle-Trois Coinsellers al fons.

Anem cap al Badet.

...........................

Metres finals.

Cim del Badet, aquí ens acomiadem d'en Gari, la resta de la cresta la farem nosaltres sols, ell va fer el Campbeil i Estaragne.


Pic Long.

La Munia a l'esquerra, Pìcos Añisclo, Monte Perdido, Cilindro de Marboré, Marboré a la dreta.

Seguim, ara bé el tram més tècnic, primer fàcil fins al cim de la falsa Agulla Badet.

Agulla Badet.

Només sortir de l'Agulla Badet, i després d'un fàcil pas lateral, arribem al rápel entre les dues agulles.

Vist des de baix.

I la grimpada a l'Agulla Badet, més fàcil del que sembla.

Agulla Badet.

Mirant cap al Monte Perdido.

I cap al que ens falta fins al Pic Long, nosaltres no pujarem per la canal que es puja normalment, sinó que anirem a buscar la canal que es veu a l'esquerra, la que fa una diagonal, fins a les roques en punta del fons de la imatge, és el punt on comença la baixada per l'aresta oest del Pic Long, allà deixarem motxilles i pujarem al cim.

La baixada de l'Agulla Badet és fàcil però amb molt ambient 😍

Hourquette del Pic Long, a l'esquerra estaria el ràpel per baixar directes a la glacera du Pays Baché.

Badet i Agulla Badet.
 
Punt on deixem les motxilles i pugem al Pic Long, en aquest punt estem quasi al cim.
 
Cim del Pic Long.

Foto de grup.

Esquerra Lac Tourrat, dreta Cap de Long, al mig Pic Maubic i Agulla Tourrat.

Tornem fins a les motxilles, mengem alguna cosa admirant al magnífic paisatge que ens envolta.

Però hem de que  seguir, i la baixada del Pic Long per aquest vessant no és bufar i fer ampolles, tot i no ser difícil, si que s'ha de fer amb cura, doncs està molt trencada i s'ha de vigilar molt on poses mans i peus, sempre tens la sensació d'inseguretat.

Després d'algun tram per la cresta, s'ha de fer algun pas lateral.

Fàcils però amb molt ambient.

No es pot perdre la concentració en cap moment.

Ja tenim el següent cim a tocar.

Dent dEstibère Male.

La llarga i "distreta" baixada des del Pic Long.

Una vegada baixada la Dent d'Estibére Male pujarem per la canal que és veu a la imatge, en diagonal esquerra, per evitar les plaques de la dreta.

Per sobre les plaques ja es terreny més fàcil, tot i que encara ens queda el flanqueig del Bugarret.


Una mirada a tot el camí fet des del Pic Badet.

Flanqueig del Bugarret, més espectacular que difícil.

Cim del Bugarret.

La continuació cap als dos cims que ens falten.

Ara ja per terreny de només caminar.

Una mirada cap on venim.

Cim del Pale de Crabounouse.

Com ha anat canviant la perspectiva d'aquestes muntanyes des de que em començat aquest matí !!!!!.

Ara anem per l'últim.

Crabounouse Nord.

Felicitat al Crabounouse Nord.

Ara hem de seguir la cresta fins a un punt on baixarem cap al Lac Tourrat.

Un tram molt ben fitat, a sota el Lac Tourrat i el Coll Tourrat, per on es pot baixar a Cap de Long però, com ja he dit, nosaltres farem servir l'alternativa de la Hourquette de Bugarret.

Lac Tourrat i Pic Long.

El tram de baixada una vegada hem deixat la cresta.

Després del Lac Tourrat tenim que continuar perdent altitud.

Fins a les proximitats del Lac de Bugarret.
 On comencem a guanyar altura, primer per aquest pedregar, i desprès, tot i que no ho sembli, per un corriol ben marcat i fresat.

Lac Bugarret i Lac de Couyela det Mey,  a mitja pujada de la Hourquette.

Hourquette de Bugarret, amb Cap de Long als nostres peus, ara comença una llarga baixada i un llarguísim flanqueig de Cap de Long fins a arribar al punt de sortida.
Final d'una ruta d'alta muntanya que ens ha deixat cansats, molt cansats, però amb el regust de qué hem  passat un dia magnífic, per uns indrets encisadors, i a mi personalment, la satisfacció d'haver pujat al Pic Long, un cim que tenia moltes ganes de pujar i que no m'ha defraudat, tot el contrari, marxo amb una rialla d'orella a orella.