Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 17 d’octubre del 2024

Maubic i Agulla Tourrat.

 Descripció del recorregut.

Els cims del Maubic i de l'Agulla Tourrat podrìem dir que són els germans petits  de l'amo d'aquelles contrades, el Pic Long, ja que són situats a sota mateix d'aquest estètic i emblemàtic cim, concretament a l'aresta NE, que baixa del Pic Long fins al Maubic i l'Agulla Tourrat, aquesta aresta, en el tram Pic Long-Maubic és, possiblement, la més difícil de totes, ja qué està catalogada com AD+. A partir del Maubic, i fins a arribar a l'Agulla Tourrat ja baixa molt la dificultat de la mateixa, amb trams de II+, que la fan assequible i distreta, si se sap moure´s per aquest tipus de terreny.

La pujada a aquests dos cims no té gaire desnivell. perquè és surt des de Cap de Long, a quasi 2.200 metres d'altura, el que fa que, amb un desnivell positiu d'uns 900 metres, siguin dos cims ideals per dies que tens poc temps, o dies al mig de sortides més serioses, com va ser el nostre cas, un dia de descans actiu per mantenir les cames calentes 😎

Sortim de Cap de Long sense matinar gaire, tenim temps i la meteo és ideal. Anem seguint al marcat corriol que voreja la riba sud de Cap de Long, en definitiva seguim la ruta normal al Pic Long o al Campbeil.

Seguim aquest camí fins a una pleta situada per sobre els 2.650 metres on la deixem per remuntar cap a la dreta per una pedrera infernal, d'aquí fins al cim del Maubic pedra sobre pedra 😂😂

Al cim bon panorama local del massís del Neouvielle i del Pic Long, que el tenim a tocar, més lluny tenim una bona vista del Vignemale, Infiernos i Balaitous.

Baixem del Maubic seguint la cresta que va cap a l'Agulla Tourrat fins que, aquesta cresta, és torna més aèria i distreta, parem a posar-nos els estris per assegurar-nos, no perqué sigui realment necessari, sino més aviat per precaució, de fet avançarem en ensamble.

Avancem per la cresta sempre buscant els millors pasos, sense complicar-nos, i arribem al cim de l'Agulla Tourrat quasi sense adonar-nos. Al cim un panorama molt similar al del Maubic.

La tornada la farem un xic diferent del començament, en lloc de tornar al Maubic, farem una incòmoda diagonal per agafar el camí de pujada abans de la pala final (no sé si vam guanyar temps).

Una vegada al mateix camí de pujada només s'ha de seguir el tram de rocs fins arribar a la pleta on ens unim al concorregut sender que baixa del Campbeil, i seguir per aquest camí fins a tornar al punt de sortida de Cap de Long.

De tornada amb el massis del Nouvielle al fons.

Dades tècniques.

Perfil de la ruta, el track al meu wikiloc.

Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.

Imatge de la ruta al GoogleEarth.

  • Punt de sortida: Lac de Cap de Long, Com arribar-hi.
  • Dificultat: Moderada, el tram de cresta pot ser un II+, sempre poden evitar la plena cresta per un vessant o altre. Ruta curta i amb un desnivell assequible, la dificultat be pel terreny, amb molta roca i molt feixuc de fer, a més del tram de cresta de l'Agulla Tourrat que, tot i ser fàcil, s'ha de saber moure's adequadament per aquest tipus de terreny.
  • Material necessari: Calçat adequat i casc, després el material per assegurar-nos ja es opcional, depèn de l'experiència de cada persona, nosaltres vam fer servir arnes i corda per fer la cresta en "ensamble". Com sempre no poden faltar mapa, brúixola i GPS.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.  
  • Desnivell positiu acumulat: 1.050 metres.
  • Distància: 12,5 quilòmetres.
  • Alçada mínima: 2.148 metres a Cap de Long.
  • Alçada màxima: 3.058 metres al cim del Pic Maubic.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Si, cap problema fins al Maubic, tot i que nosaltres no el portàvem. Fins a l'Agulla Tourrat ja és més problemàtic. Però s'ha de tenir en compte de que som a la Reserva Natural del Neouvielle, al Pirineu francés, i els nostres amics de l'altra banda de la frontera son molt més restrictius amb els nostres peluts, així que millor consultar abans la normativa de la Reserva si volem portar els nostres gossos.
  • Podeu veure les fotos al meu álbum de Google Fotos.

Fotos i comentaris.

Sortim de Cap de Long cuan el sol ja és ben amunt.

Al fons veiem el nostre objectiu, just al costat del Pic de Long.

Camí molt fresat i marcat.

Anem superant les primeres pales, amb el nostre objectiu sempre al fons.

Al darrere tenim les muntanyes que vam trepitjar ahir. Del Turon del Neouvielle fins al Ramougn.

En arribar a aquesta pleta deixem el camí principal per pujar, seguint les fites, cap a la dreta.

I això és el que tenim al davant.

Roca sobre roca.

Arribem al que sembla la morrera de l'antiga glacera.

Però això no s'ha acabat, hem de seguir pujant.

Pic Long i Pic Badet.

Abans d'arribar al cim tenim una petita sorpresa.

Un bon grapat de Cabras pirenaicas, Bucardo, re-introduit al vessant francés fa uns anys, desprès de la seva extinció a començaments de segle.

Últim esforç per arribar al Maubic.

Ja hi som, amb el Pic Long a tocar.

Foto de cim amb l'Alba. No tinc la que ens vam fer amb en Florian, he perdut diferents fotos 😓😓

Pic Long (dreta), Agulla Badet (centre) i Pic Badet (esquerre).


Lac Tourrat.

La cresta que segueix cap a l'Agulla Tourrat, el nostre següent objectiu.


Bonica imatge de la cresta a l'Agulla Tourrat, amb el Neouvielle al fons.

Arribant al coll previ a l'Agulla Tourrat.

Tot i que arribar fins al cim de l'Agulla Tourrat és tècnicament fàcil, ens posem els estris per asegurar-nos, més que res per seguretat, farem la cresta en ensamble.

Tram de grimpada previ al cim.

Ara em toca a mi.

En Florian arribant al cim.

Mirant cap al Lac Long i el Neouvielle.

I cap al Pic Long.

Badet, Pic Long i Maubic.

Campbeil i Lentilla.

Tampoc tinc foto del cim😓........ Tornem al coll.

Aquí ens separem, en Florian, enamorat de la fauna i flora d'aquest indret, vol fotografiar als Bucardos i és desvia per veure si els tornar a trobar. Nosaltres tornem pel mateix camí, tot i que, per evitar tornar a pujar al Maubic (foto inferior), farem una feixuga diagonal a l'esquerre, per evitar tornar a guanyar força metres de desnivell.

 La diagonal que volem fer.
 
És un terreny molt feixuc de fer, no se si val la pena.

L'Agulla Tourrat i la cresta que hem fet.

Anem fent via.

Al fons, a sota, la pleta on s'ajunten els dos camins.

Ja hi som, ara el camí será més amable.

Les vistes són meravelloses, Turon de Neouvielle, Trois Conseillers, Neouvielle i Ramoung.

Alguna petita desgrimpada sempre trobem.

De tornada a Cap de Long, on ens unirem a en Florian i Martín, que avui tenia altres plans, i la farem petar una estona parlant, como no podia ser d'altra manera, de projectes muntanyencs.

Dia tranquil, dos cims assequibles amb una curta, però pesada aproximació, i unes vistes locals molt interessants, A més d'una bona finestra cap al sector més occidental del Pirineu, en definitiva un bon dia de muntanya. Ara toca descansar que demà tenim un dia dur..................o això pensàvem, ja que al final hem d'anul·lar la sortida per l'indisposició d'un dels components del grup, el Pic Long tindrà d'esperar 😅😅.

dilluns, 9 de setembre del 2024

Turón de Neouvielle i Pic dels Trois Conseillers.

 Descripció del recorregut.

Pujada a aquest dos cims del massís del Neouvielle fent servir una via d'accés poc freqüentada i amb molt poques descripcions  a Internet, per sort anem a fer-la amb una de les poques persones que ja la tenen descrita al seu bloc des de fa deu anys. La baixada la farem per la via clàssica de la Bretxa Neouvielle i la Vira Batan.

Anem per una de les sortides estel·lars de les vacances, sobretot per l'Alba, ja que, acompanyada d'en Florian Jaqueminet, una autentica enciclopèdia pirenaica, i un extraordinari coneixedor del massís del Neouvielle, farà un encadenament de cims molt important. Jo, acompanyat d'en Martín només faré una part de la ruta, que es a la que faig referència en aquesta entrada al bloc.

Sortint de Cap de Long pujarem als cims del Turón de Neouvielle, el Trois Coinsellers i el Primer Coinseller. Alba i Florian, també pujaran al Reboul-Vidal, i per l'aresta dels Trois Coinsellers seguiran fins al Neouvielle i al Ramougn, per tornar al punt de sortida pel Pas du Gat.

Però és que per fer la primera part de la sortida, la que farem tots plegats, també farem servir una ruta quasi desconeguda, només Florian, que és el primer que la va publicar ja fa uns anys (almenys que jo estigui assabentat), de fet, no hi ha camí ni pràcticament fitades, tal com m'agrada dir a mi és "territorio comanche", pel tipus de terreny per on va el recorregut.

Sortim de Cap de Long creuant la presa de l'embassament i agafem el corriol que surt al final, i que porta a seguir la ruta normal a la Bretxa Neouvielle, que és per on baixarem.

Quan ja hem guanyat  els 2.300 metres (aprox.) deixem aquest camí per començar a fer una llarga diagonal, sense camí ni fites, que evita guanyar alçada innecessària, ja que hem d'anar a superar l'inici de l'Aresta Ferbos per trobar les diferents canals i faixes per on seguirem la pujada.

També podríem seguir pel corriol de la Bretxa de Neouvielle, això ens permetria avançar més còmodament, però ens faria guanyar una alçada que després haurem de perdre, per baixar a superar l'Aresta Ferbos.

Un cop superada l'inici d'aquesta aresta anem girant a la dreta en forta pujada per anar a buscar una marcada canal per on seguir (possibilitat de congesta de neu abans de la canal). La canal no té cap dificultat, tret de la forta pujada, però podem fer-la caminant i posant les mans puntualment.

Sortint d'aquesta canal bé, possiblement el pas clau de la ruta, per sort és bastant evident, i es tracta d'anar a buscar un petit pas, en forma de feixa, que ens permet passar de la canal que hem pujat a la següent canal, que és la que ens ha de deixar a la cresta.

Sortim del pas i tenim la canal molt a prop, un petit tram herbat ens deixa a l'entrada, i per pujar és molt similar a l'altra canal, només caminar en forta pujada. Segurament, a la sortida, és el punt on farem servir les mans un xic més, però sempre molt fàcil.

Una vegada guanyada la cresta, deixem les motxilles, i girem a l'esquerre per anar al Turón del Neouvielle i al Reboul-Vidal. Tots dos tenen unes vistes magnifíques cap al Cap de Long, Pic Long, Campbeil, però el Turón les amplia cap al sector d'Ordesa i al del Vignemale.

Tornem on hem deixat les motxilles i seguim ruta, però en lloc de seguir per la cresta, en Florian ens vol ensenyar un corriolet que l'evita en un bon tram, ja que va a sortir al collet que hi ha entre el Trois Conseillers i el Primer Conseiller. Tornem a deixar les motxilles i anem primer al Primer Conseiller per després tornar fins al collet i anar al Trois Conseillers, On gaudirem d'unes vistes molt similars les anteriors.

Quatre fotos i baixem fins a la Bretxa Neouvielle on, aprofitant que és on ens separarem, farem un bon descans.

Alba i Florian comencen a pujar per l'aresta Trois Conseillers, els hi fem un parell de fotos del primer llarg i comencem a baixar per la Vira Batan fins a trobar les instal·lacions de ràpel, valorem si podem passar sense fer-ho però no ho veiem clar, així que fem el ràpel fins a la congesta de neu, molt gelada i més costeruda del que semblava, a la congesta ens posem crampons i la baixem amb molta cura, hi havia algun tram que era quasi gel.

Arribem a baix, i tornem a descansar, entre que ha sigut una estona ben distreta, i que no tenim cap presa tornem a fer un bon descans.

Ara ja només hem de seguir, de baixada, el corriol que puja des de Cap de Long i que hem fet una part aquest matí.

Arribem a Cap de Long i anem directes al bar, a fer-la petar una estona, amb un liquid reparador 😎, mentre anem mirant si veiem a la resta del grup fent la baixada del Ramougn, però no, no tenim sort. Finalment arriben a Cap de Long a prop de les 8 de la tarda, cansats però molt, molt contents per la gran ruta que han pogut fer avui.

Tots 4 al cim del Trois Conseillers.


Croquis de la ruta, en vermell la ruta d'en Martín i meva, en negre la de l'Alba i en Florian.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge al OpenTopoMaps.

Perfil de la ruta, tot i que el desnivell no quadra amb el real, no se perqué.......


  • Punt de sortida: Embassament de Cap de Long, a la Reserva Nacional del Massís del Neouvielle, com arribar-hi.
  • Dificultat: Difícil, pel terreny per on va la ruta, sense camins ni fitades en quasi tot el tram de pujada, i per haver de fer servir material d'alta muntanya.
  • Material necessari: Casc, Arnes, corda i estris per fer el ràpel, crampons i piolet (només en el cas que la congesta de neu encara es mantingui), roba d'abrigar i calçat adequat, a més dels que no poden faltar mai a la motxilla, mapa, Gps i brúixola.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Desnivell positiu acumulat: Al programa Perfils surten 855 metres, però no és real, ja qué això només surt pel primer cim, al Wikiloc surten 1.100 metres, i al BaseCamp surten 980 metres, que crec que és el més real. No se perquè aquesta diferència entre els diferents programes en aquest recorregut.
  • Distància: 10,4 quilòmetres.
  • Alçada mínima: 2.161 metres a Cap de Long.
  • Alçada màxima: Pic dels Trois Conseillers, 3.039 metres.
  • Ruta circular: No, una bona part és lineal, només la part cimera és circular.
  • Ruta per gossos: No, no crec que sigui una ruta adient pels nostres peluts amics.
  • Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Sortim de Cap de Long creuant la presa.

Les primeres llums del dia il·luminen els cims d'avui.

La primera pujada es forta, per sort a l'ombra.

Cap de Long i el Pic Long traient el nas.

Florian, una meravellosa enciclopèdia pirenaica, aprofita qualsevol moment per donar explicacions del que ens envolta.

Deixem el corriol que va  a la Bretxa Neouvielle, de fet va una mica per sobre nostre, per anar fent una llarguíssima diagonal i així evitar guanyar alçada seguint el corriol, ja que després hauríem de baixar-la, per superar el començament de l'aresta Ferbos.........................Ara, aquí, des de casa, no tinc clar quina és la millor opció, la de baix és molt feixuga pel tipus de terreny, la de dalt és més assequible, ja qué vas seguint un petit corriol, però hi afegeixes desnivell, així que cadascun decideixi el millor 😇😇😇

Això sí, les vistes al Pic Long sempre són una meravella.

En Florian gaudint d'allò més.

Anem avançant per un terreny engorros.

Arribant sota la Vira Batan i la Bretxa Neouvielle, que és la ruta normal per pujar al Trois Consillers des de Cap de Long. A més, amb una fitada!!!, una de les poques que trobem fent aquesta ruta.

Superant, per un mar de blocs, el començament de l'Aresta Ferbos.

Entrem en una part més oberta i veiem, a dalt a la dreta, la primera canal que hem de fer sevir per pujar, a més, veiem amb satisfacció, que la congesta que es troba sota la canal no ens impedeix el pas, així que podrem seguir sense fer servir el material.

Guanyant alçada a la recerca de la canal.

Petit descans.

Seguim, ja som a l'entrada de la canal.

Alba i Florian, com baixaran a fer la Punta Reboul-Vidal, van fent via, nosaltres anem més tranquils.

Sortim de la canal, i ens trobem amb el pas clau per trobar la segona canal, una curta diagonal a la dreta, estreta però amb lloc suficient per posar mans i peus, només vigilar amb la caiguda cap a l'esquerre en el sentit de pujada.

Aquí, en Martín, superant-lo. No té cap complicació, només controlar de no relliscar.

Espectaculars vistes.

Segona canal.

Potser més costeruda que la primera, però sense dificultats tècniques.

A la sortida ens queda un tram de roca que se supera caminant, només recolzar--nos amb les mans puntualment.

Això s'acaba.

Al costat de la sortida a la cresta tenim una molt bona imatge de quasi tot el recorregut fet fins aquí des d'ençà que hem superat l'Aresta Ferbos, inclòs de la sortida de Cap de Long.

A la sortida ens trobem amb el material que han deixat Alba i Florian.


Una mirada cap al vessant contrari, amb els estanys de Maniportet a sota.

Aresta cap al Trois Conseillers, amb el Neouvielle al fons.

Vaig cap al Turón de Neouvielle.

Turón de Neouvielle.

Turón de Neouvielle, amb la Punta Reboul-Vidal a sota, on és veuen les minuscules figures d'Alba i Florian, al fons el Pic Long, amb el Lac Tourrat a sota, a l'esquerre la carena Estaragne-Campbeil, i més al fons, part del sector Ordesa-Gavarnie.

Una panorámica per donar més amplitud. Estaragne-Campbeil a l'esquerre, al mig el Pic Long, al fons dreta el Monte Perdido, Cilindro de Marboré, Marboré i Pics de la Cascada, Torre i Casco de Marboré, Brecha de Rolando i els Astazus, en definitiva, un espectacle.

Alba i Florian ja tornen.

Turón de Neouvielle, foto cimera amb l'Alba.

I en Florian, feliç..........i no és per menys amb el fons que te, Vignemale, Els Infiernos, Garmo Negro-Argualas, Gran Facha, Balaitous.

Tornem amb en Martín, i trobem que te companyia.

Seguim, però no ho farem per la cresta com és fa habitualment, en Florian ens vol portar per un corriolet que evita la primera part d'aquesta cresta, diu que és més ràpid.

Està fitat, amb les fites justes, però és pot seguir fàcilment.

L'estètic Pic Long sempre ens acompanya.

Apunt  de sortir, novament, a la cresta.

El dolent de fer servir aquest corriol es que ara, si es vol pujar-lo, has de recular fins al Primer Conseiller per un tram de la cresta.

Impossible no parar de fotografies. 😍😍 

Anem, que en Florian ja quasi esta al cim.

Cim del Primer Conseiller.

Martín ha anat directe al Trois Conseillers, i així ens veu.

I així el veiem nosaltres, amb el Neouvielle al fons.

Els lacs de Maniportet, per on pujant les rutes des del Lac d'Aumar, o des del Refugi de La Glere.

Trois Coinsellers, on Martín l'està fent petar amb una parella que era allà.

I que ens fan la foto de cim.

No parem, baixem ràpidament fins ala Bretxa Neouvielle.

Durant la baixada tenim una vista brutal de l'Aresta dels Trois Coinsellers al Neouvielle, que faran l'Alba i en Florian a continuació. 

Ja som a la bretxa Neouvielle.

La Vira Batan, per on baixarem Martín i jo. Però primer toca un bon descans, i que l'Alba i en Florian es preparin amb el material per fer l'aresta.

Ja hi estan posats, els veiem els primers metres..

....................................

........................................

Bé, és l'hora de marxar, anem cap a baix.

Arribant a la part estreta de la Vira Batan.

Ja es veu la part final de la congesta de neu que tapa, fins ben entrat l'estiu, la sortida de la Vira Batan.

Martín a punt de muntar el ràpel, ja que la Rimaya és molt tancada i millor fer el ràpel per arribar a la congesta i, després, posar-nos el crampons per salvar el fort desnivell que té aquesta congesta.

No tinc fotos del ràpel, ni de la baixada amb crampons, però des de baix, es veu així.

Ara ja només seguir el corriol que bé des de Cap de Long.

Una mica més endavant és veu millor la Bretxa Neouvielle, la Vira Batan, i la congesta de neu.

Anem avançant amb tranquil·litat, no tenim pressa, igualment hem d'esperar  que tornin els nostres companys.

Però, amb tranquil·litat o no, si tenim aquest entorn, la tornada és una meravella.

Ja som a Cap de Long, ara toca esperar, amb una bona xarradeta,  i amb un bon líquid reparador 😋, que tornin els nostres companys, que ho fan, molt contents, un parell d'hores més tard.

Un gran dia de muntanya, d'aquells per recordar.