Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

dijous, 16 d’octubre del 2025

Pics de la Forqueta des de Espigantosa.

 Descripció del recorregut.

Pujada a Las Forquetas  des del pàrquing d'Espigantosa. Aquests dos cims són dos tresmils situats al massís del Posets, al costat del Collado d'Eriste, o de La Forqueta. Tot i ser dos cims de 3.000 metres la seva pujada no és molt habitual perquè té al costat el cim del Posets, la segona muntanya més alta dels Pirineus, i que té una ruta normal bastant assequible, el que fa que gran part dels muntanyencs que trobem per aquestes contrades deixin de banda altres opcions com poden ser Las Forquetas.

La seva ruta normal no té grans dificultats tret d'un tram de cresta, bastant fàcil, i una petita destrepada entre els dos cims, res important per gent acostumada a moure's per aquest tipus de terreny.

Faré una part de la ruta amb la meva filla Alba i la seva parella Gari, després ells aniran a fer la cresta Bardamina i jo marxaré, tot sol, a fer les dues Forquetas. Podia haver anat amb ells, però aquesta cresta la tinc creuada, dos intents, dos cops que ho he hagut de deixar-la per haver patit lesions només començar-la, és pot dir que el meu cap ha dit que no la vol fer 😊😊.

La ruta comença al pàrquing d'Espigantosa i segueix la clàssica pujada al Refugi Angel Orus. Pujada que fem quasi tota de nit, ja que hem agafat el primer bus de las 06'00 matí. Una vegada al refugi, anem per feina i el deixem ràpidament al darrere, poc després arribem a la cruïlla de camins (pal indicador) on ens hem de separar, ells seguint el GR 11-2 direcció Refugi d'Estos, i jo seguint el mateix GR 11-2 en direcció contrària, cap al Collado d'Eriste i el Refugi de Biados.

Poc després deixo a la dreta el desviament a la Canal Fonda i al Posets, jo segueixo pel GR entrant a la vall penjada on està situat l'Ibon de Llardaneta. Passo al costat de l'Ibon i segueixo per l'ampli replà que es troba pel darrere. Es en aquest moment que dos muntanyencs que ha dormit a l'ibon és posant al meu costat i, com jo no tinc cap problema, comencem a caminar plegats. Anem fent camí plegats fins a la Collada d'Eriste, on fem un petit descans abans de començar la pujada final.

Comencem a fer la pujada final seguint la fàcil cresta, només fer servir les mans puntualment, que porta als peus de la Forqueta N, on arribem tot seguit pujant per un bon pedregar.

Al cim meravelloses vistes de 360º, l'Aneto, Maladetas, Perdiguero, Posets, Cresta Espadas, Culfredas, Vignemale, Infiernos, Monte Perdido, etc, etc.

Després de les fotos de rigor baixem al coll que separa les dues Forquetas, fem un petit flanqueig amb una destrepada, des d'on veiem el nostre objectiu, molt més estètic que l'anterior cim, i acabem de pujar a la Forqueta S. 

Vistes molt similars a les que teníem des de la Forqueta N, per tant, no perdem temps, 4 fotos i tornem a la Collada d'Eriste.

D'allà ja només ens queda desfer tot el camí de pujada, fent una parada a l'Ibon de Llardaneta, per què els meus companys recollint tots els estris que han deixat allà amagats i anar fins al refugi Angel Orus, on fem la parada per fer una cervesa i comentar les vivències que hem passat plegats.

Poc després en Dani i David marxen, jo he de seguir esperant una estona a la meva filla i en Gari, ja m'he posat en contacte amb ells i estan molt a prop, baixen ràpid i amb els deures fets, Cresta de Bardamina al sac.

Quan arribem fem la baixada quasi corren, hem d'arribar abans de les 17'00 al pàrquing d'Espigantosa, ja que és l'hora d'agafar l'autobús per baixar a Eriste, on arribem molt satisfets i ho celebrarem fent un most al mateix poble d'Eriste.

Massís del Posets des de la Forqueta N.

Dades tècniques.

Perfil de la ruta.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.


  • Punt de sortida: Pàrquing cascada d'Espigantosa, on s'arriba després de seguir una pista forestal que surt només sortir del poble d'Eriste. S'ha de tenir en compte que els mesos d'estiu l'acces per la pista està tancat a vehicles particulars. Des del poble d'Eriste hi ha un servei de d'autobús per arribar fins al pàrquing d'Espigantosa.
  • Dificultat: Difícil, no pel terreny, ja que no té passos tècnics, ho dic per l'acumulació de factors: distància, desnivell i part final on s'ha de fer servir les mans, és terreny d'alta muntanya.
  • Material necessari: res en especial, amb roba d'abrigar, casc per la part final i els que no poden faltar a la motxilla: mapa, brúixola i Gps.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura mínima: 1.420 metres després del pàrquing d'Espigantosa. Vaig parar tard el Gps a la baixada.
  • Altura màxima: 3.011 metres a la Forqueta N, tot i que el Gps marcava 2.999 metres.
  • Distància: 16'5 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.612 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: No, completament lineal.
  • Ruta per gossos: Si, tot i que haurem d'anar amb compte dels nostres peluts amics el tram de cresta abans del cim de la Forqueta N, a més estem dins del Parc Posets/Maladeta, per tant. hem de tenir en compte amb la normativa del parc.


Fotos i comentaris.

Sortim del pàrquing d'Espigantosa de nit, a prop del refugi Angel Orus ja tenim llum per poder fer fotos.

Passem ràpidament pel refugi.

Arribem al desviament de camins, fem foto i cada un al seu objectiu, ells a la cresta Bardamina, jo cap a les Forquetas, hem quedat que, a la baixada, ens veurem al refugi.

Torrent de Llardaneta.

Deixo el camí al Posets per la Canal Fonda i segueixo pujant pel GR-11 direcció a l'Ibon de Llardaneta.

A la dreta la Canal Fonda, a l'esquerre l'entrada a la vall on està situat l'Ibon de Llardaneta.

Entrada a la vall de l'Ibon de Llardaneta.

A la dreta del camí està la pujada cap al Forau de la Neu.

Reflexos a l'bon de Llardaneta, les dues Forquetes al fons, a la dreta el coll d'Eriste, el meu següent objectiu.

Vaig deixant l'ibon al darrere i va començant a treure el nas el Posets. A partir d'aquest punt seguiré la pujada acompanyat de dos muntanyencs que han passat la nit a l'Ibon, Dani i  David.

Passat l'ibon hem trobo la pujada cap al Coll d Eriste, o de la Forqueta.

Collado Eriste, amb el que falta per pujar a las Forquetas.

La baixada cap a Biados. Al fons, tot i que costa identificar-los, tenim un bon reguitzell de cims importants, d'esquerra a dreta podem veure sector d'Ordesa, sector del Vignemale, La Munia, Pic Campbeil, Pic Neouvielle y Culfredas.

A l'inici de la pujada tinc aquest magnífic panorama cap a la cresta Espadas-Posets. 

Ibon de Llardaneta des de la meitat de la pujada, al fons destaca el Perdiguero.

Els meus companys a la fàcil cresta que puja a las Forquetas.

Cim de la Forqueta N.

Els Eristes.

Tots els cims abans descrits, podem afegir Els Infiernos, el Gran Facha, a més de veure's més clarament, el Monte Perdido i el Cilindro de Marborè.

El massís del Posets.

El del Perdiguero, amb la cresta Seil de la Baqo a l'esquerre.

Ibon de Llardaneta i Perdiguero.

Sector Maladetas, destaquen el Pic d'Alba, La Maladeta i l'Aneto.

Foto de cim, amb el Posets al fons.

Un altra foto de cim però més gran.

Anem cap l'altre cim, que està al costat mateix, aquí el pas més "distret".

Ni cinc minuts han passat i ja estem al cim de la Forqueta S.

.................

Forqueta N des de la Forqueta S.

Els meus acompanyants.

I ara la foto de grup.

Les vistes son molt similars als dos cims, una bona mostra és aquesta imatge, quasi calcada d'una fotografia que he fet abans, és veu el Perdiguero i l'Ibon de Llardaneta.

Tornem al coll que separa les dues puntes.

Forqueta S.

Baixada cap al coll.

La cresta de baixada.

La baixada del coll cap a l'Ibon.

Ibon de Llardaneta.

Torno a trobar el camí del Posets.

Torrent de Llardaneta.

De tornada al refugi.

Toca rehidratar-se, ho faig amb en Dani i David, després ells continuen baixant, i jo espero poc més de mitja hora a què tornin Alba i Gari, ells també han aconseguit el seu objectiu, la cresta de Bardamina, i Alba ha pogut treure's un pes de sobre, ja que tenia un mal record d'aquesta cresta.

Quan arribant baixem ràpidament fins a la cascada d'Espigantosa. Ara toca esperar el bus i baixar fins a Eriste, ens hem guanyat un bon premi.


dimecres, 1 d’octubre del 2025

Pic Maldito, Puntas Astorg i Schmidt-Endell, més Pic Abadías des de La Besurta.

 Descripció del recorregut. 

Tornem a Benasque per continuar sumant 3.000s dins del repte de la meva filla de fer-los tots. Molts dels que li queden estan aïllats els uns dels altres, pel que hem de preparar rutes en diferents dies o, com la que farem el dia d'avui, intentar unir dos trams complicats per poder pujar els diferents cims dels dos trams, per fer-ho més assequible ho dividirem en dues parts, una la faran els meus companys sols, i una vegada arribats a un punt on ens trobarem farem la segona part tots plegats. De fet, per fer la segona part, la via que farem servir avui ja és puja molt poc, el més normal es pujar pel vessant de Coronas, però per fer les dues parts ho hem de fer d'aquesta manera.

La primera, que faran Alba i Martín sols, serà fer la cresta dels Portillons fins a La Maladeta, així Alba pujarà a l'Antecima N de La Maladeta, que li faltava per pujar. Un cop al cim de La Maladeta aniran cap al Collado Maldito, on estaria jo esperant-los, per començar la segona part.

La segona part, i que és la que estaré jo, i per tant la que explicaré dins d'aquesta entrada és la pujada als cims del Maldito, Punta Astorg i Agulla Schmidt-Endell.

Sortim de La Besurta amb el primer autobús del matí, ells van per feina i aviat hem deixen  endarrere, jo vaig fent, sense presses, tinc planejat pujar al Pic Abadíes mentre els espero, però en teoria, tinc temps de sobra.

Pujo per la ruta normal a l'Aneto, així que no necessita gaires explicacions, és prou coneguda. Passo pel refugi de La Renclusa quan comença a ser de dia, al fons veig les dues formiguetes que crec que són els meus acompanyants. Jo segueixo al meu pas, vaig guanyant altura i, quan arribo al Portillon Superior veig que he pujat més de pressa del que pensava, ja que un xic més amunt estan els meus companys preparant els estris per fer la cresta, els saludo i faig un petit àpat fent temps.

Un cop creuat el Portillon Superior s'ha de deixar el camí a l'Aneto per seguir pujant, al mig d'un mar de blocs, en diagonal a la dreta, tenint sempre les puntes del Pic Maldito com a referència. Després d'una feixuga pujada em planto un xic més amunt de la glacera del Maldito i tinc el Pic Abadías a la meva dreta, sembla que a tocar, però he de superar un altre tram feixuc de blocs abans de trepitjar el seu cim.

Al cim bon panorama cap als cims propers de La Maladeta i Maldito, i dels més llunyans sectors del Perdiguero i Posets.

Baixo al Collado Maldito i allà espero als meus companys, que arribant poc més de mitja hora més tard. Tots tres ens dirigim cap a la base del Pic Maldito, on comença la part més complicada del dia, ens posem l'arnes i preparem els trastos per la pujada.

Martin va primer, buscant els millors passos, primer bé un primer tram un xic complicat, potser un III/IV, un cop superat bé un tram molt trencat, on s'ha d'anar amb molta cura, i després una diagonal a l'esquerra (alguna fitada), amb algun pas un xic aeri, per acabar sortint a prop de l'Agulla Schmidt-Endell amb una grimpada un xic més assequible.

Deixem motxilles, ja que els ràpels de baixada són aquí mateix, i anem a l'Agulla, per seguir al Pic Maldito i a la Punta Astorg per una fàcil cresta que els uneix.

Dels tres cims les vistes són similars, Aneto, Coronas, Pic del Medio per una banda, Maladeta i Maladetas occidentals per l'altra, Perdiguero, Posets, al fons, Ibons de Coronas i Cregüeña a sota.

Una vegada fetes les fotos de rigor tornem a on estan les motxilles, fem una petita desgrimpada fins al primer ràpel i, amb calma, anem fent els següents fins a tornar al Collado Maldito.

Allà ens traiem tots els estris, fem un petit àpat i retornem, pel mateix camí que he fet servir jo aquest matí, fins al Portillon Superior, La Renclusa i La Besurta, on arribem a última hora de la tarda, cansats, molt cansats, però satisfets per haver tornat a passar un gran dia de muntanya tots plegats.


Agulla Schmitd-Endell.

Pic Maldito i la seva glacera.

Dades tècniques.

Imatge de la ruta al OpenTopoMaps.

Imatge a de la ruta al Google Earth.

Perfil de la ruta, el track al meu Wikiloc.

  • Punt de sortida: Aparcament de La Besurta, s'ha de tenir en compte que els mesos d'estiu no es pot arribar en vehicle particular, s'ha d'agafar un autobus a los Llanos de l'Hospital. Com Arribar.
  • Dificultat: Difícil, per desnivell, distància i pel tram d'escalada per arribar al Maldito.
  • Material necessari: Corda, arnes, casc i material per assegurar, a més de calçat adequat, roba d'abrigar i els de sempre, GPS, brúixola i mapa.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Atenció: Track editat, es va parar el GPS a l'inici de la baixada, per tant, he fet un copia i pega del camí de pujada per completar el track, comprovat sobre mapa no he vist cap problema. L'unic problema és que les dades de desnivell i distància es poden veure alterades, però no sembla que sigui gran cosa.
  • Altura mínima: 1.890 metres a La Besurta.
  • Altura màxima: 3.350 metres al cim del Pico Maldito.
  • Distància: 13,1 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.740 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: No, totalment lineal, tot i que és pot intentar baixar pel Salterillo i fer la baixada diferent.
  • Ruta per gossos: No, per a mi no és un terreny adient pels nostres peluts amics. A més, la ruta és dins del Parc Natural Posets-Maladeta, per tant, hem de tenir en compte les restriccions que poden tenir pels gossos.

Fotos i comentaris.

Tinc llum suficient per fer fotografies una vegada he superat el Refugi de La Renclusa.


Quina diferència de terreny quan no i queda neu. Molt millor i més fàcil amb el blanc element.

Arribo al desviament cap al Portillon Superior (esquerre), al davant La Maladeta.

La tònica del dia, rocs, rocs i rocs.

Portillon Superior, al fons l'Aneto, a la dreta el Maldito.

Poc després del Portillon deixo el cami a l'Aneto, vaig fent una diagonal cap a la dreta.

Al fons el collet que dona entrada a la glacera del Maldito.

Pic Maldito i la seva glacera, però primer giro a la dreta per pujar al Pic Abadias.

Surto a la cresta molt a prop del cim, al fons els sectors dels Pics Posets i Perdiguero.

La Maladeta, per on han de treure el nas els meus companys.

Foto de cim al Pic Abadias.

El meu pròxim objectiu, el Pic Maldito.


Ibon de Cregüeña.

Baixo cap al Collado Maldito, per esperar allà als meus companys.

Una mitja hora després treuen el nas i seguim ruta sense perdre temps, ens queda el més complicat.

L'impressionant paret del Pic Maldito.

Inici de l'escalada, pasos de III i un de IV. No hi ha més fotos, vam anar per feina, fins aquí pujarem, més o menys, tot recte, a partir d'aquest punt, i seguint les fites, anem pujant amb tendència l'esquerre, per terreny molt trencat i algun pas amb un xic de patí, per continuar, amb alguna grimpada més assequible, fins a sortir a un collet a prop de l'Agulla Schmidt-Endell. A la dreta de la imatge es veu la  part que forma el segon ràpel de baixada, just per on es veu l'esquerda.

Agulla Schmidt-Endell.

La Maladeta des de l'Agulla.

La continuació cap al Maldito des de l'Agulla.

Arribant al Pic Maldito.

Foto de grup al Pic Maldito.

Curiositats de la natura, amb l'Aneto i la Canal Estasen al fons.


Ibon de Cregüeña, amb l'Araguells i les agulles Juncadella, Cregüeña i Haurillon a l'esquerre.

Arribant a la Punta Astorg.

Punta Astorg.

Els meus companys al característic bloc de roca que forma el cim de la Punta Astorg.

Mirant cap  al Pics d'en Medio, Coronas i Aneto.

Una mica de zoom per "veure"  la creu de l'Aneto.

De tornada cap on hem deixat les motxilles una mirada als Ibons de Coronas.

Molt a prop de l'Agulla Schmidt-Endell recollim trastos i fem una petita desgrimpada fins arribar al punt on es troba el primer ràpel.

Segon ràpel des de a baix, just al punt on he fet l'explicació abans.

...............

Últim ràpel des de dalt.

I ara des de baix, aquest punt és el pas de III/IV que parlava abans .

Sortim quasi al Collado Maldito.

Ara hem de baixar, al costat de la glacera, per enllaçar amb el "camí" de pujada que he fet jo aquest matí per anar al Pic Abadías, i continuar baixant, seguint les fitades cap al Portillon Superior.


Portillon Superior.

Les llums de la tarda il·luminant els cims de Aneto-Coronas des del Portillon Sup.

Després d'una llarga baixada arribem a La Besurta on els últims raigs solars ens fan, tot i el casament que portem, somiar amb els grans moments viscuts avui. 😍😍😍