Descripció del recorregut, dia 28/03/2021.
Per fi una sortida al Pirineu, hem passat tot l'hivern tancats per culpa d'aquesta maleïda pandèmia que estem vivint, i que ens ha tingut tancats sense poguer trepitjar les nostres estimades muntanyes.
Doncs i tornaré amb la meva filla per fer una de les grans clàssiques del Pirineu Oriental, pujar al Bastiments per la cara nord, venint del cordal que l'uneix amb el Prat de Bacivers, una ruta que ja he fet vàries vegades però que m'agrada repetir, es un indret del qual gaudeixo molt.
És una ruta molt coneguda, per tant no donaré gaires explicacions d'aquesta, un petit recordatori de per on passa i ja està.
Com és una circular i, l'últim tram és de carretera, per repartir aquest tram d'asfalt deixem el cotxe al segon pàrquing de l'estació d'esquí, així fem un tram al començament i l'altre al final.
La ruta comença darrere de les edificacions de l'estació d'esquí i segueix el GR-11, que puja cap a la Portella de Morens, poc després arribem a la cruïlla on hem de deixar el GR-11, que segueix a la dreta cap a la Portella de Morens i cap al Roc Colom i el Costabona.
Nosaltres seguim rectes el corriol que puja a la Portella de Mentet. Un cop a la Portella de Mentet girem a l'esquerra i enfilem cap al Pic de la Dona, per després seguir cap al Puig Ombriaga i el Coll de la Geganta, on girem a la dreta per endinsar-nos a la conca lacustre de l'estany de Bacivers on, al peu d'aquest, pugem fins al cim del Prat de Bacivers.
D'aquest cim ja només hem de seguir l'ample i fàcil cordal que l'uneix amb el Bastiments, tram que és fa ràpidament i on, només l'última pala de pujada a l'objectiu principal de la sortida ens farà esbufegar un xic.
Per baixar fem servir la ruta normal d'accés a aquest cim, és a dir, del cim al Coll de la Marrana, després al Refugi d'Ulldeter per acabar a la carretera d'accés a l'estació d'esquí de Vallter 2000 i fer els últims metres, pujant per la mateixa fins a l'aparcament.
Foto de grup al costat de l'estany de Bacivers, abans de pujar al cim del Prat de Bacivers.
Dades tècniques.
Imatge de la ruta al Google Earth,
Perfil del Recorregut, el track al meu Wikiloc.
- Punt de sortida: Estació d'esquí de Vallter 2000, com arribar.
- Dificultad: Moderada, no es una ruta complicada, assegurant l'estat de la neu es fácil de fer.
- Material necessari: roba d'abrigar, calçat adequat, crampons i piolet, més els indispensables mapa, brúixola i GPS.
- Track. el podeu baixar del meu wikiloc.
- Alçada mínima: 2.100 metres al punt de sortida, al track té una petita errada de gravació al començament, per això aquests 2.100 metres, per aproximació.
- Alçada màxima: 2.881 metres al cim del Bastiments, tot i que al track marca 2.873 metres.
- Desnivell positiu acumulat: 1.200 metres, en realitat es una mica menys, per la petita errada de gravació al començar, com a mínim uns 100 metres menys.
- Distancia total: 11,7 quilometres.
- Ruta circular: Si, completament.
- Ruta per gossos: si, cap problema.
- Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.
Fotos i comentaris.
La ruta comença per darrere de les edificacions de l'estació d'esquí de Vallter 2000, va remuntant per l'estreta vall de la dreta, es la pujada a la Portella de Mentet.
Poc després de començar a pujar mirem al darrere i veiem els dos Fajol, l'estació d'esquí, amb el Bastiments al fons a la dreta.
Poc després de deixar el GR, per seguir pel corriol de pujada a la Portella de Mentet comencem a trepitjar neu, aquesta es escassa i es puja bé sense crampons.
Portella de Mentet.
La continuació cap el Pic de la Dona.
El Canigó des de la Portella de Mentet.
A mitja pujada al Pic de la Dona (dreta), al fons el Bastiments.
Pic de la Dona, amb el Canigó al fons.
Ara amb el Bastiments i el Prat de Bacivers.
Ara amb els Gra de Fajol i el Puig Pasturia.
Seguim pel cordal, de moment sense crampons.
Als peus del Puig Ombriaga tornem a parar, ara si, la neu està molt dura i ens els hem de posar.
Cim del Puig Ombriaga, amb el Fajol Gran i el Bastiments, al mig el Coll de la Marrana.
Coma de Bacivers.
Baixem al Coll de la Geganta i deixem al camí al Bastiments per l'Esquena d'Ase per endinsar-nos per la petita vall on és troba l'estany de Bacivers, amb el següent objectiu al davant, el cim del Prat de Bacivers.
Contrallums mirant cap al Coll de la Geganta.
La pujada al cim del Prat de Bacivers està bastant neta de neu, la calor d'aquests dies és comença a notar a totes les solanes.
Prat de Bacivers i Canigó.
Cara nord del Bastiments.
Tots tres junts, al davant la segona punta del Prat de Bacivers.
Serra de Comamitjana i el Pirineu francés al fons.
Puigpedros, pujat fa molts anys, quan encara no publicava les meves sortides, i haure de tornar.
La meva filla i el Canigó, un altre que he de tornar per documentar-lo.
Bé, és hora de seguir, primer passant per la segona punta del Prat de Bacivers i després, seguint tot el cordal fins al Bastiments,
Cim de la segona punta, amb el Bastiments al fons.
L'estany de Bacivers, completament gelat.
El cordal fins al Bastiments, fàcil de seguir, això si, crampons per assegurar.
Ultima rampa al Bastiments.
Tot el tram fet des del Prat de Bacivers.
Ultima pala fins al cim, foto de la meva filla Alba.
Cim del Bastiments.
Coma de Vaca i cordal Puig Pasturia-
Balandrau.
Ara ampliant cap els Freser. Infern, i muntanyes de Nuria.
Foto de cim.
La nostra petita gran amiga també i estava.
El meu equip !!!!.
Som al cim uns minuts, curiosament, completament sols, només una parella d'esquiadors arriba i marxen molt ràpidament, quan comencem a baixar ens trobem amb molta gent a la creu que es troba prèvia al cim.
Baixada cap al Coll de la Marrana.
Autofoto a prop del Coll de la Marrana, amb el Gra de Fajol darrere, aquest hivern el volia pujar per la Coma de l'Orri, però es quedará pel pròxim, vaig veure que ja i quedava molt poca neu a aquesta vall lateral.
La pala de baixada del Bastiments.
Coll de la Marrana i Gra de Fajol, vam valorar pujar-lo però no ens vam decidir.
Coll de la Marrana i la baixada, molt trepitjada.
La baixada cap a Vallter 2000, i l'omnipresent Canigò al fons.
Arribant al refugi d'Ulldeter.
La magnifica cara nord-est del Gra de Fajol, tal com es veu des del refugi.
Últim tram fins a la carretera, ara toca remuntar-la uns metres fins a l'aparcament.
Arribem al cotxe satisfets, és una circular clàssica, que he fet molts cops, però que m'agrada fer, és molt agraïda, i amb molt bones vistes, si la neu està en bones condicions ës tot un plaer de fer-la, de ben segur que la tornare a fer.
