Contenido del bloc.

Això és un bloc de muntanya i natura, no és la meva intenció que sigui cap bloc de resenyes d'excursions, no més es tracta de les meves sortides i de les experiències que he viscut ha aquestes sortides, res més. Si aquestes publicacions, poden servir per preparar les rutes de les persones que les veuen serà magnific, i de fet hem sentiré molt orgullós, però que quedir clar que les dades que hi surten no més és una orientació a l'activitat que es vol fer.

diumenge, 6 de juliol del 2025

Torreneules en circular Queralbs-Coma de Vaca-Núria-Queralbs.

 Descripció del recorregut.

El Torreneules és un cim del sector de Núria una mica aïllat del cordal principal, aixó fa que no tingui la fama d'altres com són el Puigmal-Noucreus.Noufonts, per tant, potser no és tan visitat, però és molt recomana-ble de fer-ho, ja que, aquesta mateixa situació fora del cordal, fa que tingui unes vistes magnífiques de tot el sector de l'Olla de Núria i una mica del sector de Vallter.

La seva ruta més habitual, i curta, és pujar des del mateix Santuari de Núria, cosa que fa que sigui una matinal curta i agraïda. També és pot pujar des de Daio passant pel Refugi Coma de Vaca, cosa que fa que ja sigui una ruta de llarga durada.

Jo volia fer una ruta que passés per tots aquests punts, o sigui, una ruta amb molts quilòmetres i molt desnivell.

Així que sortiré de Queralbs seguint el GR-11 per baixar per la carretera fins al desviament de Daio, que agafaré per anar entrant a les Gorgues del Segre, passar pel Salt del Grill i remuntant aquesta llarga vall fins a arribar al Refugi de Coma de Vaca, situat a un idíl·lic indret entre les valls dels rius de Coma de Vaca i del Freser.

De la part del darrere del refugi surt la continuació de la ruta a seguir, pel llarg llom SE que baixa del Torreneules. 

Situats darrere del refugi surt un corriol poc marcat i que és veu als diferents mapes, però la gran majoria de tracks que he vist van un xic més a la dreta, pujant per una costeruda canal, sense camí i amb molt poques fitades, que és per on pujaré jo també.

La canal em fa suar de valent, però un cop situat al llom (es veuen rastres de corriol que venen per l'esquerre, segurament és l'altre corriol que surt del refugi) ja nomes he de seguir aquest llarg llom, pràcticament sense cap dificultat més que caminar, fins a arribar al cim del Torreneules.

Al cim, com ja he dit, grans vistes de totes les muntanyes de Nuria, i de tota la vall del Freser.

Ara tinc diferents opcions per baixar: la primera és anar fins al Coll de Torreneules i allà seguir per un marcat camí que baixa directament cap a Núria, la segona es al mateix coll girar a la dreta i baixar a Coma de Vaca per aquest vessant, per tornar després pel mateix camí  de pujada, i la tercera, que es la que vaig fer servir jo, es seguir el cordal pujant als cims de la Coma del Clot i el Puig de FontNegre, per enllaçar allà amb el camí que baixa del coll de Noucreus i que pertany a la ruta de l'olla de Nuria.

Una vegada a aquest camí ja només he de seguir-lo, passant per l'Alberg de Niu de l'Áliga, fins a arribar a Núria.

Allà aprofito per fer una llarga parada per descansar, i rehidratar-me 😋, que m'ho he guanyat.

Després segueixo la baixada per un camí que és tot un clàssic d'aquestes contrades, el camí Vell de Queralbs a Núria. Un trajecte molt marcat i sense pèrdua, a més que va quasi sempre al costat del riu de Núria, el que em permet gaudir dels salts d'aigua d'aquest riu amb la més absoluta soledat, cosa molt difícil en aquest tram de la ruta, però és perqué, a aquesta hora de la tarda, ja no hi passa ningú.

Després d'una llarga baixada (pel cansament) entro a Queralbs per la part alta del poble, ja només em queda creuar-lo fins al pàrquing del cremallera, que és on he deixat el cotxe aquest matí.

Cim del Torreneules amb molts dels cims de l'Olla de Núria al fons.


Dades tècniques.

Imatge de la ruta a l'OpenTopoMaps.


Imatge al Google Erth.


Perfil del recorregut.

  • Punt  de sortida: Queralbs, es pot deixar el cotxe al pàrquing del cremallera. També es podria deixar més avall, a la corba  de la carretera de la Central de Daio, però aixó faria que la baixada final de Queralbs fins a la Central fos per carretera, i amb el cansament es faria molt pesat, almenys per les meves preferències, prefereixo fer un tram asfaltat a l'inici, ja qué, si és al final, m'atabala moltíssim.
  • Dificultat: Difícil, no perquè sigui una ruta tècnica, si no pel fort desnivell positiu acumulat i la llarga distància del recorregut.
  • Material necessari: res en especial, es tracta d'una ruta sense cap pas tècnic, així que, amb un bon calçat i aigua, més els imprescindibles de sempre, mapa, brúixola i GPS.
  • Track: El podeu baixar del meu Wikiloc.
  • Altura mínima: 1.130 metres a la corba de la carretera que dona accés a la Central de Daio.
  • Altura màxima: 2.739 metres al cim de la Coma del Clot.
  • Distància: 26 quilòmetres.
  • Desnivell: 1.900 metres de desnivell positiu acumulat.
  • Ruta circular: Sí, completament.
  • Ruta per gossos: Sí, cap problema, només tenir en compte que a tota la part central de la ruta no hi trobarem aigua.


Fotos i comentaris.

Deixo el cotxe al pàrquing del Cremallera de Núria, a l'entrada de Queralbs, i baixo per la carretera fins al desviament de Daio.

Després de fer tot el tram de pista fins a la central de Daio de Dalt, paso pel pont per passar a la riba contrària del riu i segueixo pel camí de les Gorgues del Freser cap a Coma de Vaca. Pocs minuts després............. arribo al Salt del Grill.

Continuo pujant per les Gorgues del Segre, mirant al darrere, al fons, veig el Puigmal.

L'alta vall del Segre.

Refugi i la Coma de Vaca, amb els Pics de la Vaca al fons.

He de perdre una mica d'alçada per arribar al refugi, després tinc dues opcions, un petit i desdibuixat corriol que surt quasi al costat al Camí dels Enginyers, i el que vaig fer servir jo que fa una diagonal direcció a una canal que puja de manera directa al llom SE que baixa del Torreneules.

Al mig de la imatge la canal esmentada, es puja de manera directa, sense camí i quasi sense fitades.

Un Isard, molt curiós, no em perd de vista.

Surto al llom SE, ara ja només és pujar i pujar seguint-lo.

De tant en tant es fa alguna petita diagonal per evitar algun tram més feixuc.

Es una pujada monòtona, però com et fa suar de valent, no tens temps d'avorrir-te 😂.

Ja he guanyat molt altura, i treu el nas el Torreneules.

Al darrere el Balandrau.

Va, que aixó ja s'acaba.

Torreneules i Puigmal.


Pala final.

Cim del Torreneules amb l'oratori a Sant Eudald.

Foto de cim.

Puigmal a l'esquerre, i gran part dels cims de l'Olla de Nuria.

Puigmal, Pedraforca, Serra d'Ensija i Rasos de Peguera.

Pedraforca.

Panorámica de tots els cims de Nuria i Vallter.

Mirant cap al següent cim, la Coma del Clot.

Baixo al Coll del Torreneules, a la dreta cap a la Coma de Vaca, a l'esquerra cap a Núria i cap al Coll de les Pedrisses, per on és podria tornar al refugi de Coma de Vaca, però jo segueixo recte.

Cim de la Coma del Clot, amb el Puigmal al fons.

Foto de cim.

Torreneules, amb el Balandrau a la dreta i el Puig Pasturira a l'esquerra.

Segueixo cap al Puig Font Negre.

Cim del Font Negre, amb el Noufonts al fons.

Torreneules, Coma del Clot.

Ara baixaré per aquest llom fins enllaçar amb corriol que be del Coll de Noucreus i que forma part de l'Olla de Nuria.

Però primer la foto de cim.

Som-hi.

Isards.

D'allà dalt vinc.

Passo al costat de l'Alberg Niu de l'Àliga.

Ja tinc el Santuari de Núria a tocar.

Desprès de la paradeta a descansar deixo el Santuari direcció Queralbs.

Estany del Santuari.

Arribo a la cruílla de Fontalba o Queralbs i pujo al petit mirador que hi ha al costat.

Segueixo cap a Queralbs, seguint el GR-11, o Camí Vell de Nuria-Queralbs.
 
Inici de la llarga baixada.

Sempre al costat del riu de Núria.


Amb alguns indrets realment idíl·lics.

Salt de la Cua de Cavall.

Barranc de Fontalba.

Creuant el pont es deixa d'anar al costat del riu.

Gorgues del Segre, per on he pujat aquest matí.

Tram final abans d'arribar a Queralbs per un bonic bosc.

Entro a Queralbs.

L'he de creuar de dalt baix.

Per arribar a l'estació del cremallera, i donar per tancada la sortida d'avui.

Dura sortida, amb molts quilòmetres i molt desnivell acumulat, però molt bonica i amb força canvis de paisatges, a més amb de poder gaudir de grans panorames locals de les muntanyes que envolten el Santuari de Núria, sens dubte una sortida força interessant i que, si es vol, es pot dividir en dos dies dormint al refugi Coma de Vaca.

diumenge, 2 de març del 2025

Pic Baciás des del Balneari de Panticosa.

Ruta feta el 18/01/2025

 Descripció del recorregut.

El Pic Baciás és un cim situat a la divisòria entre la Vall de Panticosa i la Vall de l'Ara (Bujaruelo). Els seus 2.735 metres i la seva estratègica situació el converteixen en un excel·lent mirador dels grans cims d'Ordesa, de Panticosa i, per sobre de tot, del meravellós massís del Vignemale, que el tenim just al davant.

Per tant, des del seu cim gaudirem, de tot un espectacle de cims de més de 3.000 metres.

És un cim molt visitat a l'estiu, però per sobre de tot, gràcies a què és un cim tècnicament fàcil,  és tot un clàssic a l'hivern, i una molt bona alternativa als cims de 3.000 metres que envolten el Balneari de Panticosa.

Ruta feta amb poc gruix de neu, però suficient per poder considerar-la com a hivernal, nosaltres hem portat raquetes, però no las vam fer servir. ja què la neu era en bones condicions, aixó sí, els crampons si els vam fer servir, sobretot per fer la pala abans d'arribar al Coll de Brazato i la pala final abans del cim.

El seu accés no té cap secret, només s'ha de seguir el GR-11 fins a les proximitats de l'Ibon de Brazato, on agafarem una forta pala a l'esquerra que, passant pels Ibones Altos de Brazato, ens deixará al Coll de Brazato.

Aquí deixarem el GR-11 i girarem a la dreta per encarar la part final de la pujada al cim del Baciás, que ja tenim just al davant.

Al cim, com ja he dit, un panorama encisador dels sectors d'Ordesa, Vignemale i Garmo Negro-Infiernos, així com una magnífica visió de les cares nord de les Serres de La Partacua i Tendeñera.

Una vegada fetes les fotos de rigor la tornada la farem seguint la mateixa ruta de pujada.


Els primers raigs de sol comencen a il·luminar els cims de la Vall de Panticosa.



Dades tècniques.

Imatge de la ruta al Google Earth.

Imatge al Open Topo Maps.

Perfil del recorregut.

Punt de sortida: Balneari de Panticosa, com arribar.

Dificultat: Moderada, més que res per ser una ruta hivernal, tot i que és tècnicament fàcil.

Material necessari: Roba d'abrigar i un bon calçat d'hivern, casc, crampons, piolet i els indispensables mapes, brúixola i gps (si en tenim).

Track: El podeu baixar d'aquest enllaç.

Altura mínima: 1.636 metres al pàrquing del Refugi Casa de Piedra, al Balneari de Panticosa.

Altura màxima: 2.754 metres al cim del Pic Baciás.

Desnivell: 1.078 metres de desnivell positiu acumulat.

Distància: 11,9 quilòmetres.

Ruta circular: No, completament lineal.

Ruta per gossos: Sí, cap problema, sempre que estiguin acostumats a la muntanya hivernal.

Podeu veure les fotos al meu àlbum de Google Fotos.


Fotos i comentaris.

Sortim ben aviat del refugi Casa de Piedra, poc després el sol comença a il·luminar els 3000s del sector Argualas-Garmo Negro.

Una mica més amunt ja és un espectacle.

Ratllant els 2.000 metres ja tenim tot el massís Garmo Negro-Infiernos a l'abast dels nostres ulls.

Alba molt contenta, tenia ganes de trepitjar la neu per primera vegada aquest any.

Sector Tablato-Serrato.

Al fons la Serra de Partacua.

Deixem el GR, que segueix cap a l'Ibon/Embalse de Brazato (també es podria anar per allà) i pugem directament, pel camí d'hivern, cap als Ibons superiors de Brazato.

Entrem a la conca dels Ibons superiors, al fons l'ample Coll de Brazato, on hem d'arribar.

Un dels tres ibons superiors, el conegut com Ibon Perforao.

I en arribar a la Collada de Brazato..........Monsieur Vignemale 😍😍.

La parada es obligada, quin goig !!!.

Una selfie no podia faltar.

Ara girem a la dreta i anem cap al Baciás, al centre de l'imatge.

Hem de fer una llarga diagonal per sota de la Punta del Puerto.

Sortim a la cresta que separa la Punta del Puerto del Baciás, a sota tenim l'embalse de Brazato.

Punta del Puerto al davant, i tot el sector Garmo Negro-Infiernos al fons.

Vignemale i els cims que tanquen la part alta de la Vall de l'Ara.

Seguim cap al cim.

On ja han arribat un grup d'Euskadi amb els qui hem compartit bona part de la pujada.

Una vegada al cim comencem a gaudir d'unes vistes extraordinàries, aquí cap al sector Tendeñera.

Ordesa-Gavarnie, amb els Gabietos i el Taillon, el Casco i Torre de Marboré, els Pics de la Cascada, i el Marboré, com cims més visibles.



Gran Facha, Balaitous, Frondiellas.


Serra de la Partacua.

Moments de contemplació.

I de fer les fotos de cim.

Aquest any he canviat de club excursionista, i he de fer propaganda amb la samarreta del club 😎

Si ens fixem be, al fons, inclòs és veu el Monte Perdido i el Cilindro de Marboré. I a sota els bonics cims del Gaviet i el Pic Bernatuara.

Es hora de marxar.

La tornada la fem seguint la mateixa ruta de pujada.

La Pique Longe/ Vignemale no ens deixa indiferents.

Tornem a fer la diagonal per sota de la Punta del Puerto.

Collada de Brazato.

Collada de Brazato.

Ibon Perforao.

Sortint dels Ibons Superiors.

Ja tornem a ser al GR-11.

Entran al bosc per encarar la baixada final. 

Arribem al punt de sortida amb temps d'anar a donarnos un petit homenatge al Refugi Casa de Piedra.

Gran sortida a un cim amb unes vistes meravelloses, de les de gaudir sense parar. Sens dubte un cim per a repetir.